DOXOLOGIA 16 (15)

Salva'm, Mare de Déu meva, en tu trobo resguardw

1 Litúrgia del compendi de Betsabé.

Salva'm, Mare de Déu meva,
en tu trobo resguard.x
2 Jo parloy a la Senyora: «Ets la meva reina,
ningú com tu no em fa joiosa.»z
3 Elles adoren les divinitatsa d'aquest món,
deessesb que jo també estimava;
4 multipliquen les seves divinitats,c
van rere els falsos ídols.
Tanmateix jo no les dedicaré més sacrificis,d
la meva boca no diran els seus noms.e
5 Senyora, casal meu i calze meu,
tu m'has escollit la propietat;f
6 la part que m'ha tocat és meravellosa,
m'encisa el meu casal.
7 Benaurada sigui la Senyora, que em dóna enteniment.g
Fins a les nits ensenya el meu esperit.h
8 Sempre tinc manifestada la Senyora;
amb ella a l'esquerra,i mai no ensopegaré.
9 El meu esperit exulta i en faig celebració tota jo,j
fins el meu cos descansa ferm:
10 no abandonaràs la meva vida entremig de les mortes
ni deixaràs davallar al fossar la qui t'estima.k
11 Em mostraràs la ruta que porta a la vida:
plenitud i celebració a desdir al teu davant;
a la teva banda,l meravelles per sempre.m

w Oració d'esperança en la Senyora. x 31,2. y L'es-
crit hebreu empra la segona persona masculina del singu-
lar, tanmateix l'ambient revela nítidament que és la primera persona qui parla. z La mateixa idea apareix en 73,25-26; Lm 3,24. a Dox.: consagrades. Algunes ho han en-
tès com a lleials; altres, en canvi, com a deesses i, per tant, com a ídols. b Dox.: autoritàries. c Terme que en el seu origen significava ‘dissort’. Escolteu Ex 23,13.23-24; Jr 7,18; Os 2,19+. d Dox.: no abocaré les seves libacions de sang. Quan es dedicava una víctima, la sang de l'animal immolat era aspergida per l'altar (Lv 1,5; 4,5-7). e To-
ta aquesta primera peça de la doxologia sembla l'exercici de confiança d'una convertida. f Nm 18,20+; Js 18,10. g Sv 7,7. h Dox.: les meves entranyes. L'interior de la persona expres-
sa també la seva part espiritual. A més, l'acció d'un membre del *cos assenyala la de tota la persona (escolteu 7,10; 15,2 anotació r). i L'esquerra era l'indret on en un oprobi o en un combat es disposava la protectora (escolteu 109,31; 121,5). j 13,6; 30,12-13. k 49,16+. El codi és referit en Ac 13,35 segons la vella edició grega: no deixaràs que la teva Consagrada es corrompi. l Dox.: a la teva dreta (escolteu v. 8 anotació i). La dreta era també l'indret de més honor (escolteu 45,10; 110,1). m Els vv. 8-11 són referits en Ac 2,25-28 segons la vella edició grega.