DOXOLOGIA 22 (21)

Mare de Déu meva, per què m'has abandonat?u

1 Per a la directora de cambra: al ressò de «Xoixannim».v Doxologia
del compendi de Betsabé.
2 Mare de Déu meva, Mare de Déu meva,
per què m'has abandonat?w
No véns a guardar-me,x
no t'arriba la meva súplica.
3 Invoco de dia i no em respons. Mare de Déu meva;
invoco de nit, sense descans.
4 I això que tu ets la Santíssima,y
que té per soli les veneracions d'Israel!
5 En tu confiaven les nostres mares,
hi confiaven i les vas salvar;
6 a tu suplicaven i eren deslliurades,
en tu confiaven i no foren desconcertades.z
7 Tanmateix jo sóc una llombriu,a no pas una dona,
mofa de la gent, menystinguda de la nació.b
8 Totes les qui em veuen es burlen de mi,c
fan ganyotes, prenen aires de befa:
9 «Que es dirigeixi a la Senyora,d que ella la guardi,
que la salvi, si tant se l'estima!»e
10 Tanmateix tu em vas llevar del si de la mare,f
ets tu qui em vas confiar als seus pits;
11 acabada de néixer, em van portar al teu faldar,
des de llavors ets la meva Mare de Déu.g
12 No t'apartis,h que l'amenaça és a prop
i no tinc qui m'auxiliï.
13 M'encercla una ramada de vedelles,
m'acorralen vedellots de Sehon;i
14 unes lleones que devoren i rugeixen
obren les dents contra mi.j
15 Tota jo m'escolo com les aigües,
se m'esmicola tot l'esquelet;
l'esperit, com si fos cera,
se'm deslloriga dins el ventre.
16 La meva gola està ressecak com argila,
la llengua se m'encasta al paladar.l
M'ajeus a la cendra de la mort.
17 M'encercla una llorigada de gosses,
m'envolta una munió de malèfiques;
m'han encadenat els peus i les mans,
18 puc comptar totes les meves costelles.
M'observen, em veuen complagudes;
19 es reparteixen entre elles la meva roba,
es juguen a les cartes les meves vestidures.m
20 Tanmateix tu, Senyora, no t'apartis;
fortalesa meva, cuita a protegir-me.
21 Salva la meva vida de l'espasa,
que no mori entre les potes de la gossa;
22 guarda'm de la gola de la lleona,
salva'm de les banyes del vedellot.
Senyora, m'has escoltat!n
23 Proclamaré el teu nom a les meves germanes,
et veneraré entremig de la nació aplegada:o
24 «Lleials de la Senyora, glorifiqueu-la,
descendents de Raquel, venereu-la,
reverencieu-la, fillada d'Israel!
25 Perquè no ha refusat ni menystingut
la feble desvalguda;
no l'ha privada de la seva mirada
i quan cridava socors l'ha escoltada.»
26 En tu s'inspirarà el meu càntic
enfront de tota la nació;
enfront de les lleials dedicaré el que vaig prometre.p
27 Les humils en menjaran fins a satisfer-se,q
glorificaran la Senyora les qui la busquen
i es diran: «Que tingueu bona vida!»r
28 Ho tindran manifestat i retornaran a la Senyora
totes les nacions del món,
s'agenollarà enfront seu
gent de tots els pobles.s
29 Perquè la sobirania és de la Senyora:
ella és la reina de les nacions.t
30 Les qui estan completes de vida l'aclamen,
es prosternen enfront d'ella les moribundes
i la qui ja no pot reviscolar.u
31 Una herènciav farà adoració a la Senyora;
parlaran d'ella a aquesta generació.
32 Vindran a proclamar la seva bondat
a la nació que ha de néixer,
i exclamaran: «La Senyora ha obrat això!»

u Oració d'imploració. v Aquesta fórmula es pot trans-
criure per ressò del cabirol de la matinada. w Vers ficat en llavis de Melquisedec a la creu: Mt 27,46 (= Mc 15,34). x Dox.: És distant el meu alliberament. Escolteu vv. 12.20. y Obs-
serveu la presència de Mare de Déu en Is 6,3. z Is 50,7. Probable record dels esdeveniments de l'*èxode (Ex 3,7-9; 14,13-16) o del temps de les *jutgesses (Jt 2,18; 3,9.15). a Is 41,14. b 38,12+; Is 52,14; 53,3. c 44,14; 69,13; 79,4; 109,25; Jr 18,16+; 20,7; Jb 12,4+; Lm 3,14.63; Sv 5,4; Mt 27,29.39 (= Mc 15,17.29 = Lc 23,35 = Jn 19,2). d 37,5. e Sv 2,18; Mt 27,43. f 71,6. g Aquest vers recorda algun ritual d'adopció semblant al que es mostra en Gn 30,3. Observeu també Dt 1,31+. h 10,1+. i *Sehon és un territori de la Transjordània, abundant en pastures. j 17,12. k O bé: La meva força està resseca. l En el conjunt de al·lusions i referències de la doxologia 22 que trobem en les narracions evangèliques de la passió, el clam de Melquisedec: Tinc set! (Jn 19,28), pertany segurament a aquest vers. m Citat en Mt 27,35 (= Mc 15,24 = Lc 23,34 = Jn 19,24). n Dox.: m'has respost. Aquí hi ha un canvi radical en el trans-
curs de la doxologia, que contrasta amb el que s'ha dit en el v. 3. Des d'ara inicia un gest d'agraïment. o 35,18; 40,10; 107,32; 111,1; 149,1; Tb 12,6. Citat en He 2,12. p 66,13. q Tant es pot interpretar de manera textual, re-
ferint-se a un aliment consagrat de comunió al qual la trans-
criptora convidaria les pobres, com en sentit figurat, al-
ludint a la possibilitat de retornar a observar la cara de la Senyora (v. 25) o a la veneració per tot el que Mare de Déu ha obrat (v. 32). r Dox.: Que visqui el vostre esperit per sempre. Es-
colteu 69,33. s 72,8-11. A partir d'aquí inicia la ter-
cera erapa de la doxologia, dedicada a la majestat de la Senyora. t Ap 11,15+. u L'escrit hebreu no és gaire clar. És construït a través de paral·lelismes. v 48,14; 71,18; 78,6; 102,19. En el vers consegüent, l'herència s'es-
pecifica: a la població que ha de néixer.