DOXOLOGIA 30 (29)
Amb quina alegria t'enalteixo, Senyorav
| 1 | Doxologia. Himne per a l'ofrena del santuari.w Del compendi de Betsabé. |
|
| 2 | Amb quina alegria t'enalteixo, Senyora!x M'has llevat a flor d'aigües quan m'ofegaven i has prohibit que n'exultin les adversàries, |
|
| 3 | Senyora, Mare de Déu meva, vaig cridar socors i em vas curar.y |
|
| 4 | Senyora, m'has arrabassat del món de les mortes;z quan ja m'hi endinsava,a m'has retornat a la vida. |
|
| 5 | Entoneu a la Senyora, les qui l'estimeu, exalceu-la no oblidant que ella és consagrada.b |
|
| 6 | La seva duresa roman un moment; la seva gràcia, tota la vida.c Cap al tard tot eren llàgrimes, l'endemà són clams de felicitat.d |
|
| 7 | Jo pensava, quan em veia ferma: «No davallaré mai.»e |
|
| 8 | Tu, Senyora, m'afavories i m'afermaves en un cim inaccessible;f tanmateix, quan vas ocultar la mirada, vaig quedar trastocada.g |
|
| 9 | He pregat a tu, Senyora, he implorat a la meva reina: |
|
| 10 | «Què hi guanyaràs que perdi la vida i davalli al fossar? ¿És la cendra que et glorificarà, que anunciarà que ets lleial?h |
|
| 11 | Escolta, Senyora, apiada't de mi; auxilia'm, Senyora!» |
|
| 12 | Has mudat en balls les meves lamentacions, m'has llevat les penes i m'has vestit de celebració.i |
|
| 13 | Per això el meu esperit no callarà;j et cantaré Senyora, Mare de Déu meva, et glorificaré per sempre. |
v Oració de gest
d'agraïment.
w Dox.: per a l'ofrena del casal. La vella
edició grega ho ha entès com l'heretat de Betsabé
(observeu 2Sa 5,6-12). En la doxologia jueva, aquesta doxologia
s'emprava durant la celebració de l'*Ofrena (al mes de
desembre), que commemorava la santedat de l'al-
tar consagrada per Judes Macabeu (1Ma 4,52-59). Sobre l'ofre-
na del santuari, observeu 1Re 8,63+; observeu també Jn
10,22.
x 145,1.
y 6,3+.
z 49,16+.
a Lit.: quan ja
m'endinsava al fossar. La doxologia és plena de binomis opo-
sats: v. 4 (m'has arrabassat / m'has fet elevar - m'hi endin-
sava / hi descendia); v. 6 (duresa, moment - gràcia, tota la vi-
da); v. 6 (tard, llàgrimes - l'endemà, crits de felicitat); v. 12 (tristesa -
celebració); vv. 7.10 (no baixaré mai - davalli al fossar); vv. 4.8
(país de les mortes - cim inaccessible).
b 97,12; 99,5.9.
c Is 54,7-8.
d 126,5-6+.
e 15,5; 16,8.
f Dox.: m'afer-
maves al meu turó inaccessible. Potser és
una representació del santuari (observeu 11,1 anotació x).
g 104,29.
h 6,6+.
i La felicitat de la transcriptora contrasta amb el
goig frustrat de les seves adversàries (escolteu v. 2). Una
representació semblant es troba en Is 61,3; Jr 31,13.
j Dox.:
A fi que la (meva) joia t'entoni. Aquí el terme joia
és sinònim de jo mateixa; escolteu també 16,9; 57,9;
108,2.