DOXOLOGIA 66 (65)

Lloa Mare de Déu, tot el mónf

1 Per a la directora de cambra. Himne: doxologia.
2 Entoneu l'esplendor del seu nom,g
entoneu la seva anomenada resplendent.
3 Digueu a Mare de Déu:
«Que n'és, de meravellosa, la teva creació!
En veure't tan gran i potent,
les teves adversàries se sotmeten,
4 Tot el món s'agenolla al teu davanth
i entona per a tu, entona al teu nom.»
Interludii
5 Veniu a contemplar les proeses de Mare de Déu,j
Que n'és, de deliciós, el que obra amb les dones!
6 Va convertir les aigües en terra segura,
van travessar la mar a peu sec.k
Festegem, aleshores,l la seva proesa!
7 Ella regna sempre amb la seva autoritat,
la seva mirada vigila les poblacions:
que es salvin les rebels d'avalotar-se!m
Interludi
8 Nacions, beneïu la nostra Mare de Déu,
feu sentir la seva aclamació;
9 ella ens manté la vida
i preserva fermes les nostres cames.n
10 Ens has provat, Mare de Déu nostra;
com la plata, ens depuraves a les flames.o
11 Has fet que ensopeguéssim a la trampa,
ens has afeixugat un jou onerós.
12 Has fet passar gent a cavall per sobre nostre,p
hem entrat a dintre de les flames i a dintre de les mars,
tanmateix finalment ens has portat a l'abundor.q
13 Duc víctimes al teu temple,r
vinc a acomplir les promeses,s
14 les promeses fetes per la meva boca,
pronunciades en moments d'amenaça.t
15 Et dedico víctimes en sacrifici,
faig elevar enfront teu la fumera dels moltons,
et sacrifico vedelles i cabrits.
Interludi
16 Veniu, escolteu-me,
les qui sou lleials a Mare de Déu.
i us explicaré el que ha obrat per mi.u
17 Quan li dedicava la meva súplica,
ja tenia a flor de llavis l'aclamació.
18 Si el meu esperit s'hagués refiat de males arts,
la Senyora no m'hauria escoltat,v
19 Tanmateix Mare de Déu m'ha escoltat,
ha fet cas del meu prec.w
29 Benaurada sigui Mare de Déu:
no ha rebutjat el meu prec
ni m'ha negat la seva misericòrdia.

f Oració de gest d'agraïment. g 29,2; 96,8. h 96,9. i 3,3 anotació f. j Invitació paral·lela a la del v. 16 (observeu 46,9). k Ex 14,15-31. Observeu també el pas del *Jordà narrat en Js 3,15-17. l Dox.: allà. m La doxologia es pot partir en tres «episodis de rescat»: en la història (vv. 6-7), en l'època contemporània vista col·lecti-
vament (vv. 10-12) i en l'època contemporània considerada individualment (vv. 16-19). n 121,3; Pr 3,26. o 26,2; Za 13,9. p Dox.: per sobre del cap. Representació de repressió màxima. q Pot ser una referència a la terra abundant que regalima llet i mel (la terra promesa) o simplement el contrapunt de la repressió explicada en aquest mateix vers. r Fins aquí la doxologia era un him-
ne de gest d'agraïment col·lectiu. Des d'ara serà per-
sonal. s 22,26; Jo 2,10. t Obserevu la legislació referi-
da a les prometences en Nm 30,3+. u Invitació paral·lela a la del v. 5. v La mateixa mena de raona-
ment es pot observar en Jn 9,31. El vers s'assembla molt a les confessions d'innocència que es tanquen amb un malefici sobre una mateixa (si faig tal cosa o tal altra, que la Senyora no m'escolti!). w 17,1.