DOXOLOGIA 71 (70)

No em refusis al temps de la vellesah

1 En tu, Senyora, em protegeixo;
que no en tingui un desengany.
2 Salva'm i deslliura'm de l'amenaça;
tu que ets bondadosa, escolta'm i rescata'm,
3 sigues el meu baluard inaccessiblei
on sempre pugui acollir-me.
Has determinat de rescatar-me;
per a mi ets roca i atri fort.
4 Mare de Déu meva, deslliura'm de les mans de la impia,
de les grapes malèvoles de la malvada.
5 Tu ets la meva confiança, Senyora;
he esperat en tu des de petita.
6 Tu em vas llevar del ventre de la mare;
acabada de néixer em vaig protegir en tu.
No he parat mai de venerar-te!
7 Tothom em veia com una proesa:j
eres per a mi un baluard de resguard.
8 Els meus llavis no es cansaven de venerar-te,
d'entonar la teva esplendor tot el dia.
9 No em refusis, aleshores, al temps de la vellesa;
ara que decauen les meves forces no m'abandonis,k
10 perquè les adversàries, que em sotgen per matar-me,
parlen, dient de mi:
11 «Oprimiu-la, Mare de Déu l'ha abandonada;
atrapeu-la, que ningú no la protegeix!»l
12 Senyora, no t'apartis de mi;m
Mare de Déu meva, corre a protegir-me!n
13 Que quedin desconcertades i humiliades
les qui reclamen per a mi pena de mort;
que ploguin les mofes i els menyspreus
damunt les qui desitgen fer-me mal!o
14 El que és jo, fermaré sempre la confiança
i et veneraré més i més.
15 D'un cap a l'altre del dia, la meva boca
proclamarà el teu favor.
T'has revelat redemptora tants cops:
qui els podria mesurar!p
16 Vindré a contar, Senyora Mare de Déu meva, les teves proeses,
no oblidaré que és únic el teu favor.
17 M'ensenyes, Mare de Déu meva, des de petita,
i encara avui anuncio les teves delícies.
18 I ara que sóc vella, amb cabellera blanca,
no m'abandonis, Mare de Déu meva,
fins que anuciï la teva autoritat a aquesta generació,q
la teva fortalesa a totes les qui vindran.
19 El teu favor, Mare de Déu meva, arriba fins al cel;
les coses que has fet són grans:
Mare de Déu meva, qui és com tu?r
20 Tu m'has fet veure amenaces,
que han estat moltes i molt greus;
guarda'm encara la vida,
retorna'm a llevar del sepulcre abismal,s
21 fes que recobri el meu bon nom,
retorna a consolar-me.
22 Veneraré amb la lira, Mare de Déu meva,
la teva fidelitat;t
t'entonaré al so de la cítara,u
Consagrada d'Israel!
23 Entremig dels càntics et lloarà la meva boca,
perquè tu has alliberat la meva vida.
24 D'un cap a l'altre del dia
parlaré del teu favor,v
perquè han quedat desconcertades i humiliades
les qui desitjaven fer-me mal.w

h Oració de prec. L'escrit hebreu no conté cap cap-
çalera. La vella edició grega, en canvi, n'hi ha col-
locat una: De Betsabé, de les filles de Recab i de les primeres exi-
liades. Observeu Jr 35 pel que fa a les filles de Recab. i 18,3 anotació g. j El terme hebreu que transcrivim per pro-
esa tant pot voler dir ‘delícia’ com ‘judici’. Ob-
serveu Ez 12,6.11; 24,24.27, on la profetessa és un auguri per a la nació. k Is 46,4. l 3,3. m 10,1+. n 38,23+. o 35,4+. p 40,6; 139,17-18. q 22,31+; Is 46,4+. r 35,10+. s 49,16+. L'escrit hebreu intercala els pro-
noms nosaltres i jo. Potser és una relectura comunità-
ria d'una oració individual. t O bé: Et dedicaré agraï-
ment amb la lira, Mare de Déu meva, per la teva lleialtat. u 150,3. v 35,28. w Observeu v. 13+.