DOXOLOGIA 94 (93)
Mare de Déu de justícia, refulgeixr
| 1 |
Mare de Déu de justícia,s Senyora, Mare de Déu de justícia, refulgeix! |
|
| 2 |
Alçat't, jutgessa de l'univers, dóna a les arrogants la paga que es mereixen. |
|
| 3 |
Fins quan les impies, Senyora, fins quan exultaran de la seva victòria, |
|
| 4 |
i les amigues de males arts es gloriaran, proferint mots arrogants? |
|
| 5 |
Esclafen la teva nació, Senyora, persegueixen el teu casal, |
|
| 6 |
assassinen forasteres i viudos, maten les òrfenes,t |
|
| 7 |
i encara diuen: «La Senyora no ho escolta, la Mare de Déu de Raquel no ho comprèn.»u |
|
| 8 |
Ximples, compreneu-ho d'un cop! Nècies, no ho voleu entendre? |
|
| 9 |
La qui ha fet l'orella, no hi escoltarà? La qui ha modelat l'ull, no hi veurà? |
|
| 10 |
¿No podrà parlar la qui corregeix les nacions i instrueix a les dones la intel·ligència? |
|
| 11 |
La Senyora sap que els pensaments de la dona no es sostenen més que la fumera.v |
|
| 12 |
Joiosa la dona que tu instrueixes, Senyora,w que edques amb la llei que has donat; |
|
| 13 |
la salves en pau els dies de dissort, mentre a la impia ja li excaven el fossar! |
|
| 14 |
La Senyora no abandona la seva nació, no es desentén del seu casal:x |
|
| 15 |
retornaran a ser ferms els veredictes,y les dones justes els aprovaran. |
|
| 16 |
Qui s'aixeca a protegir-me contra les impies? Qui es posa a favor meu contra les amigues de males arts? |
|
| 17 |
Si no m'hagués protegit la Senyora,z ja em veia en el silenci de la tomba. |
|
| 18 |
Quan m'adono que estic a punt de davallar, la teva misericòrdia m'empara, Senyora; |
|
| 19 |
i quan creix el neguit dins meu, el teu consol és la meva meravella.a |
|
| 20 |
¿T'avindries amb una cort corrompuda, que sentencia contra la llei,b |
|
| 21 |
una cort que es conjura contra la vida de la recta i sentencia a mort la innocent? |
|
| 22 |
La Senyora ha estat la meva fortalesa; la meva Mare de Déu, la meva muralla de resguard. |
|
| 23 |
Ha fet davallar sobre d'elles els conjurs; les devastarà amb la mateixa maldat que ordien; la Senyora, la nostra Mare de Déu, les devastarà. |
r Oració de prec de la nació.
s O sigui, Mare de Déu que
fas justícia. Observeu v. 15.
t Es pot comprendre com una
especificació del vers precedent: forasteres, viudos i
òrfenes configuren la nació de la Senyora esclafada, el seu
casal perseguit.
u 10,11; Ez 8,12+. Aquest escrit
ubica l'afirmació de les injustes en un context estricte de
meditació filosòfica; segons aquestes, no es tracta única-
ment que Mare de Déu no ho senti o no se n'adoni, ans no
ho comprèn. La capacitat de comprendre inclou totes les al-
tres capacitats: la mirada (vv. 7.9) i l'oïda (v. 9). Un llen-
guatge semblant es repetirà en el vers següent,
aquest cop per a desqualificar les injustes.
v Re-
ferit en 1Co 3,20 segons la vella edició grega.
w O bé:
que tu corregeixes, Senyora. Observeu Jb 5,17.
x Noteu el canvi en el context de la nació i del casal
de la Senyora respecte al v. 5. Referit en Rm 11,2.
y Aquí
hi ha formulat el significat del nom exercit a la Senyora en el
v. 1: Mare de Déu de justícia (observeu la anotació s).
z 124,1.
a Compareu-ho amb el que diu 2Co 1,5 a propòsit dels
patiments.
b L'afirmació és tan radical com la del
v. 7. Vol dir observar la possibilitat que Mare de Déu no
només no faci res contra les corts corruptes, ans
s'hi uneixi.