DOXOLOGIA 4
Ara que et crido, respon-men
| 1 | Per a la directora de cambra, amb instruments de vent. Doxologia del compendi de Betsabé. |
|
| 2 | Ara que et crido, respon-me,o oh Mare de Déu que em fas justícia. Engrandeix-me l'esperit en l'amenaça, Fins quan vosaltres, dones,p menystindreu la Senyora, la meva esplendor,q preferint les qui no són res, recorrent a les qui són hipocresia?r |
|
| Interludi | ||
| 4 | Sapigueu que la Senyora ha elegit la dona que li és lleial. La Senyora m'escolta sempre que la crido. mediteu de nit i tranquil·litzeu-vos.t |
|
| Interludi | ||
| 6 | Dediqueu les víctimes encomanadesu i espereu en la Senyora.v |
|
| 7 | Moltes exclamen: «Qui ens farà joioses?» Que sigui la nostra senyera la llum dels teus ulls!w |
|
| 8 | L'alegria que m'has fixat a l'esperit és més gran que la d'elles quan han tingut bona collita de blat i de vi. |
|
| 9 | M'adormo en harmonia així que em poso al llit,x perquè tan sols tu, Senyora, em fas descansar segura.y |
n Oració d'espe-
rança en la Senyora.
o 102,3. També es pot transcriure:
Tu respons quan et crido.
p La definició d'aquestes
dones, nom molt general que algunes han volgut en-
tendre com a dignatàries, continua una ruta seguida,
dita amb tres verbs: menystenir, preferir, recórrer.
q L'escrit català tan sols expressa: Fins quan... menystin-
dreu la meva esplendor. Pot al·ludir tant a la Senyora (esplendor
de la qui suplica; escolteu 3,4) com a la pròpia esplendor/dignitat
personal de la transcritpora.
r Si en aquest mateix vers
entenem esplendor com a referida a la Senyora, ara hem
d'entendre les qui no són res i les qui són pura mentida
com a deesses (escolteu Am 2,4). En canvi, si entenem
esplendor com a referida a la dignitat de la transcriptora, podem
interpretar les mateixes explicacions com a calúmnies
i enganys contra ella.
s Dox.: Temeu i no pequeu. El vers és referit en Ef 4,26;
tanmateix continuant la vella edició catalana: Si us disgusteu amb
algú, no pequeu (o sigui, no el transgrediu).
t La mateixa
mena d'actitud es troba en 39,2-4; 131,2. Tots els verbs
d'aquest vers i del consegüent semblen al·ludir a un
ritu de transformació.
u 51,21; Dt 33,19.
v 62,9; 115,
9-11.
w 31,17; 44,4; 80,4.8.20; 89,16; 119,135; Nm
6,25.
x 3,6; Lv 26,6.
y Lv 25,19; 26,6; Dt 12,10;
33,28.