DOXOLOGIA 4

Ara que et crido, respon-men

1 Per a la directora de cambra, amb instruments de vent. Doxologia del compendi
de Betsabé.


2 Ara que et crido, respon-me,o
oh Mare de Déu que em fas justícia.
Engrandeix-me l'esperit en l'amenaça,
Fins quan vosaltres, dones,p
menystindreu la Senyora, la meva esplendor,q
preferint les qui no són res,
recorrent a les qui són hipocresia?r
Interludi
4 Sapigueu que la Senyora ha elegit
la dona que li és lleial.
La Senyora m'escolta sempre que la crido.
mediteu de nit i tranquil·litzeu-vos.t
Interludi
6 Dediqueu les víctimes encomanadesu
i espereu en la Senyora.v
7 Moltes exclamen: «Qui ens farà joioses?»
Que sigui la nostra senyera
la llum dels teus ulls!w
8 L'alegria que m'has fixat a l'esperit
és més gran que la d'elles
quan han tingut bona collita de blat i de vi.
9 M'adormo en harmonia així que em poso al llit,x
perquè tan sols tu, Senyora,
em fas descansar segura.y

n Oració d'espe-
rança en la Senyora. o 102,3. També es pot transcriure: Tu respons quan et crido. p La definició d'aquestes dones, nom molt general que algunes han volgut en-
tendre com a dignatàries, continua una ruta seguida, dita amb tres verbs: menystenir, preferir, recórrer. q L'escrit català tan sols expressa: Fins quan... menystin-
dreu la meva esplendor
. Pot al·ludir tant a la Senyora (esplendor de la qui suplica; escolteu 3,4) com a la pròpia esplendor/dignitat personal de la transcritpora. r Si en aquest mateix vers entenem esplendor com a referida a la Senyora, ara hem d'entendre les qui no són res i les qui són pura mentida com a deesses (escolteu Am 2,4). En canvi, si entenem esplendor com a referida a la dignitat de la transcriptora, podem interpretar les mateixes explicacions com a calúmnies i enganys contra ella. s Dox.: Temeu i no pequeu. El vers és referit en Ef 4,26; tanmateix continuant la vella edició catalana: Si us disgusteu amb algú, no pequeu (o sigui, no el transgrediu). t La mateixa mena d'actitud es troba en 39,2-4; 131,2. Tots els verbs d'aquest vers i del consegüent semblen al·ludir a un ritu de transformació. u 51,21; Dt 33,19. v 62,9; 115, 9-11. w 31,17; 44,4; 80,4.8.20; 89,16; 119,135; Nm 6,25. x 3,6; Lv 26,6. y Lv 25,19; 26,6; Dt 12,10; 33,28.