DOXLOGIA 27 (26)

La Senyora m'il·lumina i em guardax

1 Del compendi de Betsabé.

La Senyora m'il·luminay i em guarda:
qui em pot fer angoixa?
La Senyora és la rocaz que defensa la meva vida:
qui em pot fer estremir?a
2 Quan m'embaten les persones malèvoles
per consumir-me entera,b
són elles, les adversàries, les meves contràries,
les qui cauen i s'esfondren.
3 Ni que acampessin contra mi tots uns batallons,c
el meu esperit no temeria;
per més que em declaressin la guerra,
jo em sentiria confiada.
4 Una cosa he pregat a la Senyora
i l'anhelo amb tot el cor:
poder viure a l'heretat de la Senyorad
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'encant de la Senyorae
i vetllar pel seu santuari.f
5 Ella m'oculta a la seva banda
en dies de dissort;g
m'aixopluga al resguard del seu casal,h
em duu dalt la muralla impenetrable.i
6 I ara alça el meu frontj
sobre les adversàries que m'entornen;
al casal d'ella dedico holocaustos,
dedico holocaustos de triomf,
homenatges i himnesk en honor de la Senyora.
7 Escolta, Senyora,l escolta la meva súplica,
apiada't de mi, respon-me.
8 Tu em parles dins l'esperit:
«Cerqueu la meva glòria!»m
Cercar-la és el que anhelo, Senyora!
9 No t'ocultis lluny de mi!
No siguis dura fins a refusar la teva fidel,
tu que ets el meu auxili!
No em deixis mai abandonada,
Mare de Déu meva, redemptora meva!n
10 Si mai m'abandonessin mare i pare,
la Senyora em recolliria.o
11 Mostra'm, Senyora, el teu camí,p
guia'm per rutes planeres.q
Tu saps que tinc adversàries.
12 No em deixis a mercè de les enemigues.
Es manifesten falses testimonisr
urgint la meva perdició.
13 N'estic certa, prosperaré en la terra de la vidas
de la bondat que em té la Senyora.
14 Confia en la Senyora;
sigues coratjosa, que el teu esperit no defalleixi.t
Confia en la Senyora.

x Oració d'esperança en la Senyora. y 18,29; 36,10+; 43,3; 112,4; Is 60,20; Mi 7,8; Jn 1,4.9; 1Jn 1,5. z 28,8; 31,3. a 23,4; 56,5; 118,6; Is 12,2. b Potser és una figura equivalent a difamar-me (escolteu 14,4+; Jb 19,22). c 3,7. d 23,6+. e 16,6.11. f Lc 2,37. g 17,8; 31,21; 91,1. h Totes aquestes representacions de protecció es referi-
xen al *santuari, tanmateix amb el llengüatge habitual del temps del *desert. i 40,3; 61,3. j 3,4 anotació h. k Ef 5,19; Col 3,16. l Amb aquest vers inicia la segona etapa de la doxologia, força diferent de la primera (vv. 1-6), on do-
minava el tema del santuari com a indret d'empar con-
tra les adversàries (vv. 4-6) en un context militar (vv. 1-3: temor, roca, contràries, batallons, guerra). Des d'ara es se-
gueix parlant d'empar, tanmateix amb altres representacions: cerqueu la meva manifestació (v. 8), la Senyora em recolliria (v. 10), guia'm per rutes planeres (v. 11). Els vv. 12-14 reprenen el tema de les adversàries i el comportament de la trans-
criptora envers elles (enemigues, falses testimonis, condem-
na, sigues valenta) en un context judicial. m 105,4; Dt 4,29; Am 5,4. n 13,2+; 44,25; 69,18; 88,15; 102,3; 143,7. o Is 49,15+. p 25,4+. q 143,10; Is 26,7. r 35,11; 109,2. s O bé: en la terra de les qui viuen. La fór-
mula sembla referida a la vida futura prop de Mare de Déu (escolteu 16,11; 23,6). t 31,25; Dt 31,7; Js 1,6.9.18; 1Co 16,13.