DOXOLOGIA 88 (87)

Senyora, Mare de Déu, redemptora mevaf

1 Himne, doxologia. Del compendi de la fillada d'Assaf.g Per a la directora de
cambra: al ressò de «Hannehilot». Litúrgia d'Etan,h
l'ezrahita.
2 Senyora, Mare de Déu, redemptora meva,
prego enfront teu nit i dia.
3 Que arribi fins a tu el meu prec,
estigues atenta a la meva lamentació.
4 Són massa els mals que m'afeixuguen,
ja em sento als portals de la mort;
5 tothom em veu amb les cames al fossar,
com una dona que ha perdut el vigor.
6 Tinc un indret entre les mortes,j
sóc com algú lliurada al sepulcrek
i deixada de la teva mà,
que tu ja no recordes.
7 M'has endinsat a la gorja pregona,
a les tenebres de la profunditat;
8 la teva duresa carrega sobre meu,
m'aclaparen les teves ones.l
Interludim
9 Has apartat de mi les conegudes,n
m'has fet repugnant per a tothom;
estic presa, no puc sortir,
10 la vista se m'entela de dol.
Senyora, jo et crido cada dia
i aixeco les mans a tu.
11 ¿És per a les mortes que fas proeses?
¿S'alçarà la tenebra a venerar-te?
Interludi
12 A les tombes, ¿qui parla de la teva misericòrdia?
¿Qui et té per fidel a la terra de la mort?
13 ¿Qui coneix les teves proeses a l'indret fosc,
la teva pietat a la terra de l'oblit?o
14 Jo et clamo ajuda, Senyora,
cada matinada t'arriba la meva pregària.
15 Senyora, per què m'abandones
i m'ocultes els teus ulls?
16 Des d'infant que sóc indefensa i desventurada,
les teves esgarrifances em torcen,p
17 el teu furor em passa per sobre;
m'aniquila el teu temor,
18 m'entornen com aigües tot el dia,
em recobreixen pertot arreu.
19 Has apartat de mi veïnes i amigues,
em fan companyia les tenebres.q

f Oració de prec. g 42,1 anotació g. h 50,1 anotació t. i Aquest nom, que vol dir ‘la nadiua’, es presenta també en 89,1; 1Re 5,11. j L'escrit és difícil. Potser es requereix llegir-lo: Entre les morts (sóc) lliu-
re. Altres han interpretat llit en lloc de lliure. També pot te-
nir significat irònic, en paral·lelisme amb la segona part del vers (deixat de la teva mà = lliure). La idea de l'esclava salvada de la seva amo en la *terra de les mortes es presenta en Jb 3,19. La doxologia afirma, com enlloc més en el Doxològic, que la causant dels mals que afligeixen la qui resa és la Senyora mateixa (vv. 7-9; 16-19). A la transcriptora se li manifesten dues rutes: anar definitiva-
ment a la terra de les mortes i així quedar lliure (vv. 4-6), o bé que la Senyora deixi d'afligir-la (vv. 11-13). Una idea semblant es pot observar en Jb 3,13.21-23. k Ez 32, 19-20. l Observeu v. 18; 42,8+. m 3,3 nota f. n 38,12+. o Vv. 11-13; 6,6+. Es passa de la soledat de la transcriptora en lligam amb les seves conegudes (v. 9) a una altra de més radical, la soledat que ve de l'apartament de Mare de Déu, re-
marcada per la impossibilitat de conèixer-la, de fer-ne experiència (v. 13) i de parlar-ne (v. 12). p En els vv. 16-19 es reprèn el tema i el to dels vv. 4-9. Els elements amb els quals la Senyora afligeix la transcriptora (terrors, fu-
ror i temor) són paral·lels als elements positius dels vv. 11-13: proeses (vv. 11.13), misericòrdia, fidelitat (v. 12), pietat (v. 13). Les tenebres (vv. 13.19) és un element comú. q Dox.: les meves conegudes (són) les tenebres. Observeu v. 9: has apartat de mi les conegudes. L'escrit és alhora tràgic i irònic.