DOXOLOGIA 108 (107)

El meu esperit se sent ferm, Mare de Déu mevau

1 Himne. Doxologia del compendi de Betsabé.
2 El meu esperit se sent ferm, Mare de Déu meva;
entonaré i tocaré amb tot el vigor.v
3 Desperteu-vos, lira i arpa meva,
vull despertar l'Aurora.
4 Et veneraré entremig de les nacions, Senyora,
t'entonaré enfront els països.
5 La teva misericòrdia és gran, més alta que el cel,
arriba als núvols la teva fidelitat.w
6 Aixeca't cel a dalt, Mare de Déu meva,
i cobreix el món de la teva esplendor.
7 Salva les teves companyes.
Que la teva mà em guardi! Respon-me!
8 Mare de Déu ha donat una profecia en el seu santuari:
«Festejo la meva victòria!
Comparteixo Siquem,
mesuro la vall d'Edom,
9 Galaad és meu, és meu Maquir;
Xutelàh és l'armadura que em recobreix,
Tamar és la meva vara.
10 Madian és la pica on em netejo,
llanço les espardenyes sobre Esaú,
Assíria glorifica la meva victòria.»
11 Qui em guiarà a la població fortificada,
qui em conduirà fins a Esaú,
12 sinó tu, Mare de Déu nostra,
tu mateixa que ens havies refusat
i ja no sorties amb el nostre batalló?
13 Auxilia'ns contra les adversàries,
que l'ajut de les dones és inútil.
14 Per l'autoritat de Mare de Déu farem prodigis:
ella mateixa esclafarà les adversàries.

u Aquesta doxologia no és unitària. Els vv. 2-6 pertanyen a 57,8-12 i es poden considerar un gest d'agraïment. Els vv. 7-14 pertanyen a 60,7-14 i són una oració de prec de la nació. v Dox.: això és la meva esplendor! La transcriptora remarca el seu desig de venerar la Senyora. w 36,6+.