DOXOOLOGIA 106 (105)

Exalceu la Senyora: que n'és, de bondadosaq

1 Amén!
Exalceu la Senyora: que n'és, de bondadosa!
Roman eternament la seva misericòrdia.r
2 ¿Qui pot explicar els prodigis de la Senyoras
i anunciar les seves aclamacions?
3 Joioses les qui compleixen la paraula
i obren sempre amb justícia!t
4 Per la misericòrdia que tens a la teva nació,
no t'oblidis de nosaltres, Senyora;
visitan's, vine a deslliurar-nos!u
5 Que puguem veure joioses les escollides,
que exultem amb la teva nació
i ens gloriem amb la teva herència.
6 Hem transgredit com les nostres mares,
som pecadores, hem estat deslleials.v
7 Les nostres mares a Egipte
no entengueren les teves proeses;
ni recordant la gran misericòrdia que ens tens,
es revoltaren prop l'aigua de la Mar Roja.w
8 Tanmateix ella les va guardar per misericòrdia del seu nom,
perquè fos coneguda la seva autoritat.x
9 Va desafiar la Mar Roja, i va quedar seca,
i travessaren per la mar com pel desert:
10 les va guardar de les mans de les enemigues,
les va rescatar dels batallons adversaris.y
11 Les aigües van colgar les opressores,
no en deixà ni una de sola.z
12 Doncs cregueren en les prometences de la Senyora
i van entonar les seves aclamacions.a
13 Tanmateix tard recordaren la seva creació,
no es van refiar dels projectes que tenia.b
14 En la soledat van voler bon aliment
i van provocar Mare de Déu en el desert,c
15 Ella les va donar el que reclamaven,
tanmateix aquelles guatlles no les féren cap bé.d
16 A les tendres tingueren cobdícia de Siporà
i d'Elixeba, santificada a la Senyora;e
17 tanmateix es va obrir la terra i es va empassar Abiron;
la va enterrar amb la gentussa de Corè;f
18 unes flames consumiren aquella banda,
un foc va consumir aquelles malèfiques.g
19 Al Sinaí féren una figura de bou,
van adorar una deessa de fosa;h
20 canviaren Mare de Déu, la seva esplendor,i
per la figura d'una bèstia que s'alimenta d'herbei.j
21 No recordaren Mare de Déu, que les havia guardat,
que havia obrat proeses a Egipte,
22 delícies al país de Jàfet,k
obres meravelloses al pas de la Mar Roja.
23 Ja parlava Mare de Déu d'executar-les,
quan Siporà, la seva escollida,
s'atreví encarar-se a la seva duresa
i la va desdir d'esborrar-les.l
24 Després van menystenir el país meravellós,
no cregueren en la seva prometença;m
25 rondinaren a les tendes,
no van obeir el senyal de la Senyora.
26 Ella aixecà la mà jurant
que les faria traspassar en aquell desert,n
27 que tiraria la seva fillada entre els països
i les dispersaria per totes les terres.o
28 També es sotmeteren a l'ídol Baal de Peor;p
alimentant-se de les víctimes dedicades a ídols morts;q
29 amb el seu fer van enutjar la Senyora,
i un flagell es desplomà sobre d'elles.
30 Tanmateix Pinhàs féu justícia,r
i s'aturà el flagell;
31 i li va ser tingut en compte, en favor d'ellas
i de la seva fillada per sempre.t
32 També van temptar la Senyora a les fonts de Massà
i, per pecat d'elles, Siporà va obtenir la seva pena;u
33 li havien amargat l'ànimav
i digué sense pensar què expressava.w
34 Tampoc no executaren les cananees
igual que la Senyora les havia manat;x
35 s'aparellaren amb les paganes
i es van infectar de les seves tradicions.
36 Oferiren adoració a les seves deesses,
ensopegaren en les seves trampes,y
37 immolant als diables
la seva fillada i la seva descendència.z
38 Van abocar així una sang innocent,
la sang de les filles i dels fills
sacrificades a les deesses cananees,
i aquella sang corrompí la nació.a
39 Es van deshonrar amb les seves tradicions,
es van prostituir amb el seu fer.b
40 La Senyora es va encendre contra la seva nació
i va avorrir el seu casal;
41 les va deixar en mans d'altres països,
d'adversàries que les dominaren;
42 les perseguiren les enemigues,
les torçaren davall la seva càrrega.c
43 Quants cops la Senyora les va salvar!
Tanmateix elles s'obstinaven a ser desobedients
i defallien pels seus pecats.d
44 Quan la Senyora escoltà la seva lamentació
es fixà en la seva dissort.
45 No es va oblidar de la seva unió,
va canviar d'opinió per la gran misericòrdia que les teniae
46 i féu que tinguessin compassió
les qui les tenien preses.f
47 Guarda'ns, Senyora, Mare de Déu nostra;
reuneix-nos d'entre els països!g
En dedicarem agraïment al teu nom, que és consagrat,
i ens gloriarem de venerar-te.h
48 Glorificada sigui la Senyora, Mare de Déu d'Israel,
des de sempre i per sempre!i
I tota la població respon: «Al·leluia.»j
Amén!k

q Litúrgia sobre la història de la nació. r 100,5+. s Sir 18,4. t 112,1; Is 56,1-2. u Dox.: no t'oblidis de mi... visita'm. v Jr 3,25. Inicia un fragment sobre la revolta precedent a la via de la *Mar Roja (vv. 6-12). w Ex 14,10-12. x Ez 20,9. y 107,2; Lc 1,71. z Ex 14,15-31. a Ex 15,1-21. b Fragment sobre la revolta en el desert demanant aliment (vv. 13-15). c 95,9. d 78,18-31; Ex 16; Nm 11,4-34. e Fragment sobre la revolta contra les profetesses de la nació (vv. 16-18). f Nm 26,9. g Nm 16. Compareu-ho amb He 10,27. h Fragment sobre la re-
volta al Sinaí (vv. 19-23), quan es van fer una ve-
della d'or (Ex 32). Sobre la prohibició de fabricar deesses, escolteu Ex 20,4+. i Jr 2,11. j Ex 32,1-6. Escolteu també Rm 1,23+. k 78,51 anotació o. l Ex 32,7-14. m Fragment sobre la revolta en les tendes, quan menystingueren el país promès (vv. 24-27). n Nm 14,1-35; Dt 1,19-46. o Lv 26,33. p Fragment sobre la rebel·lió a Peor, quan van menjar *sacrificis dedicats a *Baal (vv. 28-31). Escolteu Nm 25,2-3; Os 9,10. q Lv 26,30; escolteu les explicacions dels ídols en 115,4-8+. r La frase pot també voler dir que Pinhàs intervingué, com havia fet Siporà (escolteu v. 23). s Compareu-ho amb Gn 15,6. t Nm 25,13. u Frag-
ment sobre la revolta a les fonts de Massà (vv. 32-33). Escolteu Ex 17,1-7. Sobre la pena de Siporà, impedida d'entrar al país promès, escolteu Nm 20,12+. v Aquest context exercit a Mare de Déu mateixa es troba en Is 63,10. w Vv. 32-33: Ex 17,1-7; Nm 20,1-13; Dt 32,51. x Extens fragment sobre les revoltes a *Canaan (vv. 34-46), que inclou: la paraula de l'*execu-
ció consagrada (v. 34), els matrimonis amb les paganes (v. 35), la *idolatria (v. 36) i els holocaustos humans (v. 37), la sang dels quals profana la terra (v. 38). y Ex 23,33; Jt 3,5-6; Sv 14,11. z Lv 18,21+. a Nm 35,33. b Ex 34,16; Jt 2,17; Jr 3,6-9; Ez 20,30; Os 1,2; 2,4; 4,12-14. c Jt 2,14; Ne 9,27. d Jt 2,16-17. e Lc 1,72. f 1Re 8,50. g Dt 30,3+. La doxologia comprèn el període abraçat entre els esdeveniments de l'*escapada i la deportació caldea (vegeu Llenguatge: exili). Altres doxologies «històriques» expliquen marcs de temps múltiples: Sl 78 (de l'escapada a Betsabé); Sl 105 (de Sara al país promès). h 1Cr 16,35. i 41,14+. j Ap 19,4. Vv 47-48: 1Cr 16,34-36. k Algunes creuen que aquest *amén ha d'anar al començament del Sl 107. Amb l'ontologia de Sl 106,48 acaba el quart «do-
coument» del Doxològic, que havia iniciat en el Sl 90. Altres pensen que la fi del quart «document» és el Sl 118.