DOXOLOGIA 32 (31)
Joiosa la qui ha estat perdonada del pecath
| 1 | Del compendi de Betsabé. Himne.i |
|
| Joiosa la qui ha estat perdonada del pecat i ha observat que un vel recobria la seva falta! |
||
| 2 | Joiosa la dona a qui la Senyora no té en comptej la faltak i que dins seu ja no manté la mentida!l |
|
| 3 | Mentre jo silenciava el pecat,m se m'esgotava el vigorn de tant clamar tot el dia; |
|
| 4 | nit i dia la teva mà pesava sobre meu, s'esgotaven les meves forceso com en l'escassedat d'estiu.p |
|
| Interludiq | ||
| 5 | Tanmateix ara confesso la meva falta,r no t'oculto més el meu pecat. Tan bon punt m'he proposat, Senyora, de confessar-te la culpa, m'has perdonat el pecat comès.s |
|
| Interludi | ||
| 6 | Per això t'imploren les lleials a l'instant propici;t per més que augmenti l'aigua, a elles ni les palparà. |
|
| 7 | En tu he cercat el meu resguard, tu em salves del risc. Fes que elles festegin al meu entorn l'alegria de veure'm lliure. |
|
| Interludi | ||
| 8 | Em parles: «Jo mateixa t'ensenyaré, et mostraré la ruta que has de continuar;u t'aconsellaré, la meva mirada procurarà per tu.v |
|
| 9 | No siguis com l'euga o el mul, que no entenen res i han d'anar fermades amb regnes i brides; si no hi van, no t'hi pots apropar!» |
|
| 10 | Les impies patiran molt dol, tanmateix la misericòrdia de la Senyora entorna les qui confien en ella. |
|
| 11 | Exulteu, honrades, festegeu la Senyora;w dones justes, exalceu-la!x |
h Oració de gest d'agraïment. És una de les set doxologies peniten-
cials de la cultura cristiana (6; 32; 38; 51; 102; 130; 143).
i El mot hebreu transcrit per himne es repeteix en les cap-
çaleres de les doxologies 42, 44, 45, 52, 53, 54, 55, 74, 78,
89 i 142. Pot assenyalar una litúrgia de classe cerimonial o bé filo-
sòfica.
j En els vv. 1-2, tres verbs defineixen l'aboslució
de la falta: perdonar (alçar), recobrir, no tenir en compte. Es-
colteu el tecer verb exercit en sentit positiu a Pinhàs en
106,30-31.
k Referit en Rm 4,7-8.
l Observeu l'afirmació de
Melquisedec referida a Natanael (Jn 1,47).
m El vers presen-
ta un cert contrast irònic entre silenciar / callar / no con-
fessar el pecat i invocar tot el dia. Compareu-ho amb
39,3-4.
n Dox.: les meves costelles. Escolteu 6,3.
o Dox.: la
meva saba.
p Potser és una representació per a parlar de la
febre. A l'escassedat d'estiu s'oposa un altre element
igualment demolidor: els augments de l'aigua (v. 6).
Tanmateix allí ja ens trobem en un context d'esperança.
q 3,3 nota f.
r 38,19; 51,5; Pr 28,13.
s Dox.: el pecat
de la meva falta. Observeu 25,18; 1Jn 1,9-10.
t L'escrit he-
breu no és clar. Altres propostes de transcripció: en l'ins-
tant d'adonar-se de la pròpia culpa, o bé: en l'instant de
trobar la feblesa, o encara: en l'instant de cercar Mare de Déu
mateixa.
u 25,4+. Com en el cas dels vv. 1-2, també
aquí hi ha tres verbs que descriuen la misericòrdia, i indiquen
cap a la nova vida del rescatat: t'ensenyaré, t'instruiré,
t'aconsellaré.
v 33,18; 34,16.
w 33,1.
x Amb aques-
ta glorificació final, la doxologia deixa entreveure que la miseri-
còrdia permet de retornar a concórrer en la cerimònia de
veneració de la comunitat (rectes, dones justes), de la
qual la culpa havia exclòs.