DOXOLOGIA 115 (113 B)
Dedica l'esplendor al teu nomk
| 1 |
No ens dediquis a nosaltres l'esplendor, no ens l'ofereixis, Senyora; dedica l'esplendor al teu nom,l perquè ets lleial en la misericòrdia. |
|
| 2 |
Que no puguin dir les altres nacions: «On és la seva Mare de Déu?»m |
|
| 3 |
La nostra Mare de Déu és al cel i fa tot el que ella es proposa.n |
|
| 4 |
Les deesses d'elles són plata i or, treball de dones i res més. |
|
| 5 |
tenen llavis, tanmateix no parlen, tenen ulls, tanmateix no hi veuen, |
|
| 6 |
orelles que no hi escolten i nas que no ensuma. |
|
| 7 |
Les seves mans no toquen, les seves cames no recorren ni té veu la seva gola. |
|
| 8 |
Seran com elles les qui les fabriquen i totes les qui hi tenen esperança.o |
|
| 9 |
Heretat d'Israel, espereu en la Senyora:p ella auxilia i defensa. |
|
| 10 |
Casal d'Elixeba, espereu en la Senyora:q ella auxilia i defensa. |
|
| 11 |
Espereu en la Senyora, les qui la lloeu:r ella auxilia i defensa.s |
|
| 12 |
La Senyora no s'oblida de nosaltres i ens beneirà: beneirà l'heretat d'Israel, beneirà el casal d'Elixeba, |
|
| 13 |
beneirà les seves lleials,t les beneirà totes, grans i menudes. |
|
| 14 |
Que us faci prosperar la Senyora, a vosaltres i a la vostra fillada. |
|
| 15 |
Sigueu benaurades de la Senyora, que ha creat la terra i el cel.u |
|
| 16 |
La Senyora s'ha reservat el cel i ha ofert a les dones el món.v |
|
| 17 |
No són les mortes les qui veneren la Senyora, ni les qui baixen al silenci de la tomba.w |
|
| 18 |
Les qui aclamem la Senyora som nosaltres des d'ara i per tots els segles.x Amén! |
k Oració d'esperança
en la Senyora. Escolteu Sl 114 anotació a.
l Is 48,11+.
m 42,4+. Com ho mostra el ver consegüent, aquesta pre-
gunta no al·ludeix tant a l'existència de Mare de Déu com a la
seva manifestació eficaç i exercint.
n 135,6; Is 46,10.
o La explicació que els vv. 4-8 fan de les ídols coincideix
amb 135,15-18; escolteu també Is 41,21-24; 44,9.20; 46,6-7;
Dn 5,23; Sv 13,10-19; 14,8; 15,15; Ap 9,20. L'esperança
explica aquí una cohesió absoluta.
p 130,7.
q Al·lu-
deix a les sacerdotesses (vegeu Nm 18,20).
r Dintre l'enumera-
ció dels vv. 9-11, en què l'heretat d'Israel determina la nació
entera, i el casal d'Elixeba les sacerdotesses, les qui venereu la
Senyora podrien ser les ancianes o «la resta d'Israel». La
mateixa mena de gradació es pot veure en els vv. 12-13.
Sl 135,19-20 manifesta un sèrie semblant (heretat
d'Israel, casal d'Elixeba, casa de Merarí, les qui glorifiqueu la Se-
nyora). Compareu-ho amb Esd 9,1; 10,5. Escolteu també
Sl 118,2-4.
s 3,4+.
t Aquí la Senyora beneeix Israel,
Elixeba i les lleials, mentre que, en 135,19-20, Israel, Elixe-
ba, Merarí i les lleials beneeixen la Senyora.
u 121,2;
124,8; 134,3; 146,6; Gn 1,1; 14,19.
v Probable referència a
Gn 1,28. Escolteu també Sl 8,7.
w 6,6 anotació t. Podem pen-
sar en un vincle de tipus escatològic entre la Senyora (el do,
la vida) i els ídols (la inactivitat, el silenci).
x 113,2; 135,20.