DOXOLOGIA 44 (43)
Vine a protegir-nos, Senyorad
| 1 |
Per a la directora de cambra. Del compendi de la fillada d'Assaf.e Càntic.f |
|
| 2 |
Mare de Déu nostra,g nosaltres ho hem escoltat, les nostres mares ens han explicat la teva proesa,h complerta en els seus dies, creació de la teva mà en temps antics. |
|
| 3 |
Tu, per instaurar-les, vas desposseir les nadiues, vas bandejar nacions per fer-les espai.i |
|
| 4 |
No va ser amb la llança que van ocupar la terra, no va ser la seva mà que les va donar el triomf; foren el teu braç i la teva mà, i la llum dels teus ulls,j perquè tu les estimaves. |
|
| 5 |
Tu eres, sobirana meva i Mare de Déu meva, qui disposava els triomfsk de Raquel. |
|
| 6 |
Amb tu desplomàvem les enemigues, en el teu nom esclafàvem les transgressores.l |
|
| 7 |
Jo no esperava en la meva ballesta, la meva llança no em concedia el triomf:m |
|
| 8 |
tu mateixa ens vas guardar de les enemiguesn i recobrires les adversàries de desconcert.o |
|
| 9 |
Veneràvem Mare de Déu tot el dia. Festejarem per sempre el teu nom. |
|
| Interludip | ||
| 10 |
Tanmateix ara ens refusesq i humilies, ja no surts amb nosaltres a la lluita;r |
|
| 11 |
ens fas retrocedir enfront l'adversària, la qui ens odia es carrega de pillatge. |
|
| 12 |
Ens has fet com xais que han de matar,s ens has escampat per les poblacions;t |
|
| 13 |
has venut per no res la teva nació, ni tan sols n'has discutit el preu.u |
|
| 14 |
Has fet de nosaltres la befa de les veïnes, l'escarni i la mofa de les terres que ens entornen.v |
|
| 15 |
La nostra desgràcia és proverbial entre les nacions, que branden el front amb aires de burla.w |
|
| 16 |
En tot instant estic humiliada, i decandeixo la mirada, avergonyida,x |
|
| 17 |
escoltant com m'ultratgen unes blasfemes, veient unes adversàries que es revengen. |
|
| 18 |
I tot això ens succeeix sense haver-te oblidat ni haver traït la teva unió!y |
|
| 19 |
El nostre esperit no s'ha apartat de tu ni les nostres petjades de les teves rutes, |
|
| 20 |
i tu ens esclafes en un niu de voltors sota un faldar de foscor. |
|
| 21 |
Si no haguéssim recordat el nom de la nostra Mare de Déu i estès els braços per cridar-ne una altra, |
|
| 22 |
¿és que Mare de Déu no se n'hauria adonat, ella que coneix els secrets de l'esperit?z |
|
| 23 |
És per tu que anem morint tot el dia i ens tenen com xais portats a matar.a |
|
| 24 |
Desvetlla't, Senyora! Per què no vetlles?b Desperta't, no ens refusis per sempre. |
|
| 25 |
Per què ens ocultes la mirada i no recordes l'aflicció que ens oprimeix? |
|
| 26 |
El nostre pit s'endinsa a la cendra,c el nostre ventre no s'aixeca de terra. |
|
| 27 |
Alça't, vine a protegir-nos! Rescata'ns per la misericòrdia que ens tens! |
d Oració de prec de la nació.
e 42,1 anotació g.
f 32,1 anotació i.
g Fins al v. 9 aquesta doxologia es pot consi-
derar com un exercici de confiança.
h Is 38,19+.
i 78,55+. Aquí la benedicció del país configura la base
de l'exercici de confiança.
j 4,7+. Compareu-ho amb
Dt 8,17-18; Js 4,11-12; Os 1,7.
k 74,12.
l 60,14;
108,14. Probable esment a l'acció de col·locar el peu damunt
l'adversària derrotada (observeu 7,6 anotació e).
m Una idea
semblant es troba en 20,8+.
n 37,40.
o 132,18.
p 3,3 nota f.
q 43,2+. Entremig del to d'esperança arrelada en
el temps, constant en aquesta doxologia, el verb refusar
suggereix el trencament de la *unió que havia confi-
gurat Israel com a nació. Segons el v. 18, aquest tren-
cament ha estat unilateral. Per això el conjunt dels
vv. 18-23 és una declaració de la pròpia innocència
per part d'Israel. El refús de Mare de Déu no vol dir no-
més la derrota per a la nació, sinó també la pèrdua de
la seva identitat.
r 60,12. És molt significatiu el pas
del passat al present. Des del v. 24, amb la
invocació d'auxili dirigida a la Senyora, iniciarà el futur,
dominat per la confiança en ella.
s Observeu v. 23.
t Lv 26,33.
u Is 52,3.
v 22,8+.
w 22,8.
x 69,8.
y Observeu v. 10 anotació q.
z Jr 11,20+.
a Escolteu v. 12. Esmentat en Rm 8,36.
b 121,3-4.
c 119,25.