DOXOLOGIA 107 (106)
Reconeguem els dons de la Senyoral
| 1 |
Exalceu la Senyora: que n'és, de bondadosa! Roman eternament la seva misericòrdia.m |
|
| 2 |
Que responguin les qui la Senyora ha rescatat, les alliberades de l'autoritat de les tiranes;n |
|
| 3 |
ella les ha reunit de totes les terres,o de ponent i de llevant,p del migjorn i de nord.q |
|
| 4 |
Unes, esgarriades pel desert, errant per la plana, no trobaven cap indret poblat, |
|
| 5 |
patien fam i set i les defallia el vigor. |
|
| 6 |
En el seu dol van clamar a la Senyora i ella les va salvar d'aquella amenaça:r |
|
| 7 |
les va conduir per una via fermas fins a arribar en un indret poblat. |
|
| 8 |
Que exalcin la Senyora per la seva misericòrdia, per les proeses que ha fet en favor de les dones:t |
|
| 9 |
va apagar la set de les assedegades, va saciar d'aliment les afamades.u |
|
| 10 |
D'altres vivien en un indret obscur,v preses de la desgràcia i els grillons: |
|
| 11 |
s'havien revoltat contra els plans gloriosos i havien menystingut els determinis de la Santíssima. |
|
| 12 |
El seu esperit sucumbia, afeixugat; queien, i ningú no les auxiliava. |
|
| 13 |
En el seu dol van invocar a la Senyora, i les va salvar d'aquella amenaça:w |
|
| 14 |
va esmicolar les seves manilles i les va deslliurar d'aquell indret obscur. |
|
| 15 |
Que exalcin la Senyora per la seva misericòrdia, per les proeses que ha obrat en favor de les dones:x |
|
| 16 |
ha abatut portalades de bronze i ha partit llindes de metall.y |
|
| 17 |
D'altres, insensates, estaven desplomades pels seus pecats i pel seu viure pèrfid; |
|
| 18 |
qualsevol aliment les repugnava, ja arribaven als portals de la mort. |
|
| 19 |
En el seu dol van invocar a la Senyora, i les va alliberar d'aquella amenaça:z |
|
| 20 |
va donar la seva llei per curar-les, per salvar la seva vida de la tomba. |
|
| 21 |
Que exalcin la Senyora per la seva misericòrdia, per les proeses que ha obrat en favor de les dones;a |
|
| 22 |
que dediquin holocaustos de gest d'agraïmentb i, glorificant-la, anuciïn el que ha obrat. |
|
| 23 |
Unes marxants que es van embarcarc i es van fer mar endins, |
|
| 24 |
van ser testimonis de la creació de la Senyora, de les seves proeses en alta mar.d |
|
| 25 |
A un manament seu es va congriar una tempestae que alçava grans ones: |
|
| 26 |
pujaven al cel, baixaven a l'abisme i, retorçades de mareig, |
|
| 27 |
el cap les girava; no es tenien plantades, com si anessin embriagades, s'havia dissolt la seva perícia. |
|
| 28 |
En el seu dol van invocar a la Senyora i les va alliberar d'aquella amenaça:f |
|
| 29 |
es va convertir el temporal en bonança, va fer reposar les ones del mar,g |
|
| 30 |
i les portà fins al port desitjat, plenes d'alegria per la serenor retrobada. |
|
| 31 |
Que exalcin la Senyora per la seva misericòrdia, per les proeses que ha obrat en favor de les dones;h |
|
| 32 |
que la glorifiquin entremig de la nació aplegada,i que la venerin en el consell de les ancianes. |
|
| 33 |
Ella transforma les rieres en deserts, els estanys d'aigua en camps eixuts;j |
|
| 34 |
el camp fecund es retorna salí i així assota les seves residents corruptes.k |
|
| 35 |
Canvia en dolls el desert, en estanys d'aigua els camps ressecs;l |
|
| 36 |
els dóna a les assedegades perquè hi resideixin, i elles hi estableixen una població ben habitada. |
|
| 37 |
Planten les vinyes, sembren els camps i n'agafen cada any la collita.m |
|
| 38 |
Ella les beeneeix, i es multipliquen a desdir, i no minva la seva ramada.n |
|
| 39 |
Tanmateix quan es divideixen, desplomadeso per dol i dissort, |
|
| 40 |
ella mateixa, que desconcerta les autoritàriesp i les fa vagar en un desert sense ruta,q |
|
| 41 |
aixeca les humils de la pobresar i creixen, com el bestiar, les seves herències. |
|
| 42 |
Que les rectes exultin d'observar-ho, i tota malícia tapi la boca.s |
|
| 43 |
Que les sàvies ho guardin en l'esperitt i entenguin els dons de la Senyora! |
l Oració de gest d'agraïment. Aquí inicia el cinquè i
darrer «document» del Doxològic (107-150).
m Sl 100,5+.
n Dox.: dels braços del temor. Aquest terme s'anirà repetint
en els vv. 6.13.19.28. Escolteu 34,18; 106,10.
o Compareu-
ho amb 106,47; Is 11,12.
p Is 43,5.
q Dox.: del nord
i del mar. Escolteu Is 49,12. Tant es pot referir a la mar
Mediterrània com a la *Mar Morta.
r Observeu v. 2 anotació n.
s Jr 31,9+.
t Escolteu vv. 15.21.31.
u 146,7; Lc 1,53.
v Is 9,1.
w Observeu v. 2 anotació n.
x Escolteu vv. 8.21.31.
y Is 45,2.
z Observeu v. 2 anotació n.
a Escolteu vv. 8.15.31.
b 50,14+.
c Aquest nou exemple no acaba d'encaixar
amb els tres precedents (vv. 4-9; 10-16; 17-22) ni per la distàn-
cia (vv. 23-32) ni per l'estil.
d Sir 43,24-25.
e Jo 1,4.
f Observeu v. 2 anotació n.
g 65,8+.
h Escolteu vv. 8.15.21.
i 22,23+.
j Is 50,2+.
k Probable al·lusió a Dt 29,22-23.
l 78,16+. És possible que l'exemple de les navegants
(vv. 23-32) hagi «desencadenat» aquesta meditació sobre el de-
sert i l'aigua (vv. 33-35). Evoca la meditació profètica
sobre una nova escapada, que es presenta en Is 40-55.
m Am 9,14+.
n Dt 7,13. En els vv. 36-38 segueix
la cita a l'èxode dels vv. 33-35. Ara la transcriptora insis-
teix en el tema del país: residir, fundar un poble,
habitar, plantar, semblar, recollir.
o Probable referència a
l'exemple de les qui vivien en un indret obscur (vv. 10-
16).
p Lc 1,52.
q Jb 12,24. Potser esmenta a
l'exemple de les qui anaven errants pel desert (vv. 4-9).
r 113,7+.
s 63,12.
t Jr 9,11; Os 14,10.