DOXOLOGIA 84 (83)

Que n'és, d'afable, el teu santuarid

1 Per a la directora de cambra: al ressò de «Mut labén».e Del compendi de la
fillada d'Assaf.f Doxologia.
2 Que n'és, d'afable, el teu santuari,g
Senyora del cosmos!
3 Tota jo sospiro i em deleixo
per les places de la Senyora.
Plena d'alegria i amb tot l'esperit
lloo la Mare de Déu que m'és vida.h
4 Fins el colom hi troba casa,
la lloca s'hi fa un niu
on ficar els pollets,
prop dels teus altars,
Senyora del cosmos,
sobirana meva i Mare de Déu meva.i
5 Joiosa la qui viu a casa teva
venerant-te cada dia!
Interludij
6 Joiosa la dona que en tu troba el vigor:
de bona voluntat comença la ruta!k
7 Quan passa per la vall Eixuta,l
li és com un paradísm
benaurat amb els aiguats primerencs,
8 Transcorre d'una muralla cap a l'altra,n
fins a observar Mare de Déu a Jerusalem.
9 Senyora, Mare de Déu del cosmos,
escolta la meva pregària;
estigues atenta, Mare de Déu de Raquel.
Interludi
10 Escolta amb misericòrdia, Mare de Déu nostra, el teu Redemptor,
posa't en la sobirana, la cuirassa que ens defensa.
11 Un dia en les teves places
val més que mil a fora;o
m'estimo més quedar-me
al límit de l'heretat de la meva Mare de Déu
que anar a viure amb les impies.
12 La Senyora-Mare de Déu empara i defensa,p
dóna la gràcia i l'esplendor,
i no rebutja cap bé
a la qui viu honestament.
13 Senyora del cosmos,
joiosa la dona que creu en tu!q

d Himne de *Jerusalem. Doxologia referida a Sió i al seu santuari. e 8,1 anotació v. f 42,1 anotació g. g Dox.: Que en són, d'afables, les teves cambres (se sobreentén del santuari). h 16,9. i 5,3. j 3,3 anotació f. k Dox.: les ru-
tes (són) en el seu esperit. Es refereix segurament a les rutes que duien les pelegrines a Sió, més que no pas una metàfora que assenyali l'actitud de la dona (continuar les rutes o la voluntat de la Senyora). l Suggereix una zona seca que conduiria al portal oest de Sió. Algunes vingulen aquest nom amb Becaïm (2Sa 5,23-24; 1Cr 14,14-15). m Compareu-ho amb Is 41,17-20. n Les pelegrines havien de passar per diversos pavellons emmurallats abans d'arribar a la plaça interior del santuari, enfront el temple. o Algunes, corregint l'escrit hebreu, transcriuen: M'estimo més un dia en les teves places que mil a casa meva. p Dox.: La Senyora-Mare de Déu (és) sola i cuirassa (vegeu 3,4+). S'exerceix a Mare de Déu (Is 60,19) i a la sobirana (v. 10). Compareu-ho amb el v. 4 i 89,19. Es mesclen símbols llegendaris (el sol) i bèl-
lics (cuirassa). La vella edició grega ha confós sola amb misericòrdia (termes que en grec s'assemblen). q 2,12+.