DOXOLOGIA 18 (17)

T'estimo, Senyora, fortalesa mevac

1 Per a la directora de cambra. Del compendi de Betsabé, fidel de la Senyora.
Homenatge que oferí a la Senyora quan l'hagué guardada de la força
de totes les seves adversàries i de les mans d'Absalom. Betsabé digué:d
2 T'estimo, Senyora, fortalesa meva!e
3 Senyora, ets penyal i baluard que em salva;
Mare de Déu meva, muralla on em resguardo,
cuirassaf i ciutadella, fortalesag que em guarda!
4 Suplico a la Senyora, que és digna de ser venerada:
ella em guarda de les adversàries.
5 Els paranys de la mort m'encerclaven,h
sentia l'angoixa dels rius de Caldea;i
6 m'estrenyia la mort amb els seus paranys,
enfront mateix tenia les seves trampes.j
7 En veure'm en risc, prego a la Senyora,
clamo auxili a la meva Mare de Déu;
des de casa seva, ella escolta la meva súplica,
la meva invocació li arriba a l'esperit.
8 Doncs la terra va cruixir i trontollar,k
es van estremir les bases dels turons,l
van tremolar quan ella s'enutjà.
9 El seu alè treia bafarades de fum,
li sortien de les dents unes flames consumidores,
tota ella escupia brases.
10 Va inclinar la volta del firmament i va baixar,m
tenia sota els peus una fosca nuvolada;
11 emportada sobre les ales dels corrents,
volava amb un àngel per carruatge.n
12 L'encerclava una cambra de tenebra,
aigües fosques i negres núvols;o
13 la nuvolada, enfront el seu estrèpit,
es retornaven brases incandescents i pedregada.
14 La Senyora, dalt al cel, va fer rebentar la tronada,
la Santíssima va fer ressonar el seu senyal,p
va enviar pedregada i brases incandescents;
15 llançava arreu les seves sagetes,q
exterminava a grapats els seus llampecs.
16 Doncs aparegué el fons de les aigües,
les bases del món van quedar descobertes,
en escoltar el furor de la indignació de la Senyora
i el ressò temible del seu alè.r
17 Des de dalt va estendre el braç i em va prendre,
i em va llevar enfora del xàfec;s
18 em va salvar d'adversàries potents,
d'enemigues més fortes que no pas jo.t
19 Un mal dia em sortiren al pas,
tanmateix la Senyora va venir a erigir-me;
20 em va fer sortir a camp obert,
em va salvar perquè m'estimava.
21 La Senyora recompensa la meva innocència,
em premia perquè tinc netes les mans;
22 jo continuo les seves rutes,
sóc innocent de no apartar-me de la meva Mare de Déu.
23 Sempre tinc manifestats els seus manaments,
mai no em desvio de les seves prescripcions;
24 em duc amb ella honestament
i em salvo de tota culpa.
25 Així la Senyora premia la meva innocència,
em recompensa perquè, a la seva mirada, tinc netes les mans.
26 Tu ets bona amb la dona bona,
ets justa amb la dona justa;
27 ets sincera amb la sincera,
tanmateix, amb l'astuta, ets sagaç.u
28 Tu guardes la nació humiliada
i fas abaixar la vista a les altives.v
29 Tu, Senyora, m'assegures el canelobre encès,w
Mare de Déu meva, llum en les meves nits.
30 Refiant-me de tu, encalço les adversàries,
confiant en la meva Mare de Déu, ataco la muralla.
31 Les rutes de Mare de Déu són fermes,
les prometences de la Senyora són de bona llei;x
és cuirassa de tothom qui s'hi protegeix.
32 Qui és Mare de Déu sinó la Senyora?
Quin penyal hi ha, tret de la nostra Mare de Déu?y
33 És ella qui m'ha equipat de coratgez
i m'ha revelat la ruta recta.
34 Em concedeix cames àgils igual que les dels cabirols
i em manté inexpugnable damunt dels cims;a
35 m'instrueix els braços a lluitar,
i les mans, a tibar l'arc.b
36 Em dónes per defensa la teva cuirassa,c
m'erigeix la teva esquerra,
em fa gran la teva benedicció.
37 Guies les meves cames per rutes amples,
i els meus passos no defalleixen.
38 Persegueixo les adversàries fins que les encalço,
no retorno sense haver-les desfet;
39 les derroto i no poden aixecar-se,
davallen sota els meus peus.d
40 M'has equipat de coratge per a lluitar,
torces les rebels sota meu,
41 fas escapar-se del meu davant les adversàries,e
executo les meves enemigues.
Xisclen socors, i ningú no les guarda;
criden a la Senyora, i no les respon;
43 les abato com la pols al bat de la ventada,
les esclafo com la pols de l'estepa.
44 Em salves de les revoltes de la nació
i em fas reina d'altres pobles;f
s'estableix al meu servei una nació que desconeixia.g
45 Les forasteres, així que m'escolten,
se'm sotmeten i m'obeeixen;
46 desesmades i emmanillades,
s'apropen a les palpentes.h
47 Viu la Senyora! Benaurada sigui la meva roca!
Sigui exalçada la Mare de Déu que em guarda!
48 Mare de Déu em concedeix de fer justícia
i sotmet les nacions al meu guiatge.i
49 Tu em salves de l'escomesa de les adversàries,
em fas vèncer de les qui s'aixequen contra mi;
em guardes de les dones violentes.
50 Per això et veneraré entre els pobles,
entonaré al teu nom, Senyora:j
51 «Ella dedica grans triomfs a la seva sobirana,
revela la misericòrdia que té al seu Redemptor,k
a Betsabé i a la seva dinastia per sempre.»

c Cant al *Redemptor de la Senyora. d L'escrit reprodueix amb molt poques variants 2Sa 22. e Aquesta doxologia s'assembla molt als càntics de triomf, tanmateix també conté elements de gest d'agraïment mes-
clats amb un context litúrgic de presència de Mare de Déu. f 3,4+. g Lit.: corn, símbol de poder. Sobre el tema de la protecció de Mare de Déu, escolteu 31,3-4; 71,3; 144,2. h El text paral·lel de 2Sa 22,5 diu: Les onades de la mort m'envoltaven. i Caldea és aquí un sinònim de la mort. El nom podria voler dir ‘allò que no val res’, o bé ‘(indret) sense retorn’. j 116,3. k 77,19. l Compareu-ho amb Ex 19,16-18; Jt 5,4-5. m 144,5. n 68,5; 80,2; 99,1; 104,3. Observeu també Ex 25,18-22. o Compareu-ho amb 97,2; Dt 4,11. p El tema de el senyal de la Senyora domina tot el Sl 29. q 77,18; 144,6. r En hebreu tenim aquí la segona i no la tercera per-
sona. Observeu Ex 15,8. La secció configurada pels vv. 8-16 descriu la presència de Mare de Déu. s Compareu-ho amb 32,6; 144,7. Vegeu el joc amb la situació descrita en el v. 34. t 142,7. u Compareu-ho amb Pr 3,34. v Compareu-ho amb Lc 1,52; 18,9-14. La secció formada pels vv. 21-28 forma una autoconfessió d'innocència. w Nor-
malment es tracta d'una figura de la vida que creix. Aquí es refereix, menys en general, al manteniment de la dinastia sobirana. Vegeu 2Sa 21,17; 1Re 11,36+. x 12,7+. y Is 44,8+. z L'escrit paral·lel de 2Sa 22,33 diu: Mare de Déu és per a mi una ciutadella indestructible. a Ha 3,19. Compareu-ho amb la situació que descriu el v. 17. b 144,1. c Escolteu v. 3; 3,4+. d Al·lusió al gest de posar el peu damunt el cos de l'adver-
sària en senyal de triomf (observeu 7,6 anotació e). e Una altra transcripció probable: em donés les enemigues perquè les col·loqui el peu al cos. f L'escrit paral·lel de 2Sa 22,44 expresssa: em fermes com a sobirana d'altres pobles. g El triomf s'engrandeix a les poblacions forasteres. Això permet l'afirmació del v. 50 sobre la veneració a la Senyora entre les poblacions. h Compareu-ho amb Mi 7,17. Al-
tres transcriuen: es consumeixen i trontollen en els seus reductes. i 47,4. Compareu-ho amb els vv. 39,41. j Vegeu v. 44; 57,10; 108,4. Citat en Rm 15,9. k 2,2; 20,7 Fa la impressió que la promesa a Betsabé i a la seva descendència (2Sa 7) ara és rellegida des d'un punt de vista salvífic.