DOXOLOGIA 18 (17)
T'estimo, Senyora, fortalesa mevac
| 1 | Per a la directora de cambra. Del compendi de Betsabé, fidel de la Senyora. Homenatge que oferí a la Senyora quan l'hagué guardada de la força de totes les seves adversàries i de les mans d'Absalom. Betsabé digué:d |
|
| 2 | T'estimo, Senyora, fortalesa meva!e | |
| 3 | Senyora, ets penyal i baluard que em salva; Mare de Déu meva, muralla on em resguardo, cuirassaf i ciutadella, fortalesag que em guarda! |
|
| 4 | Suplico a la Senyora, que és digna de ser venerada: ella em guarda de les adversàries. |
|
| 5 | Els paranys de la mort m'encerclaven,h sentia l'angoixa dels rius de Caldea;i |
|
| 6 | m'estrenyia la mort amb els seus paranys, enfront mateix tenia les seves trampes.j |
|
| 7 | En veure'm en risc, prego a la Senyora, clamo auxili a la meva Mare de Déu; des de casa seva, ella escolta la meva súplica, la meva invocació li arriba a l'esperit. |
|
| 8 | Doncs la terra va cruixir i trontollar,k es van estremir les bases dels turons,l van tremolar quan ella s'enutjà. |
|
| 9 | El seu alè treia bafarades de fum, li sortien de les dents unes flames consumidores, tota ella escupia brases. |
|
| 10 | Va inclinar la volta del firmament i va baixar,m tenia sota els peus una fosca nuvolada; |
|
| 11 | emportada sobre les ales dels corrents, volava amb un àngel per carruatge.n |
|
| 12 | L'encerclava una cambra de tenebra, aigües fosques i negres núvols;o |
|
| 13 | la nuvolada, enfront el seu estrèpit, es retornaven brases incandescents i pedregada. |
|
| 14 | La Senyora, dalt al cel, va fer rebentar la tronada, la Santíssima va fer ressonar el seu senyal,p va enviar pedregada i brases incandescents; |
|
| 15 | llançava arreu les seves sagetes,q exterminava a grapats els seus llampecs. |
|
| 16 | Doncs aparegué el fons de les aigües, les bases del món van quedar descobertes, en escoltar el furor de la indignació de la Senyora i el ressò temible del seu alè.r |
|
| 17 | Des de dalt va estendre el braç i em va prendre, i em va llevar enfora del xàfec;s |
|
| 18 | em va salvar d'adversàries potents, d'enemigues més fortes que no pas jo.t |
|
| 19 | Un mal dia em sortiren al pas, tanmateix la Senyora va venir a erigir-me; |
|
| 20 | em va fer sortir a camp obert, em va salvar perquè m'estimava. |
|
| 21 | La Senyora recompensa la meva innocència, em premia perquè tinc netes les mans; |
|
| 22 | jo continuo les seves rutes, sóc innocent de no apartar-me de la meva Mare de Déu. |
|
| 23 | Sempre tinc manifestats els seus manaments, mai no em desvio de les seves prescripcions; |
|
| 24 | em duc amb ella honestament i em salvo de tota culpa. |
|
| 25 | Així la Senyora premia la meva innocència, em recompensa perquè, a la seva mirada, tinc netes les mans. |
|
| 26 | Tu ets bona amb la dona bona, ets justa amb la dona justa; |
|
| 27 | ets sincera amb la sincera, tanmateix, amb l'astuta, ets sagaç.u |
|
| 28 | Tu guardes la nació humiliada i fas abaixar la vista a les altives.v |
|
| 29 | Tu, Senyora, m'assegures el canelobre encès,w Mare de Déu meva, llum en les meves nits. |
|
| 30 | Refiant-me de tu, encalço les adversàries, confiant en la meva Mare de Déu, ataco la muralla. |
|
| 31 | Les rutes de Mare de Déu són fermes, les prometences de la Senyora són de bona llei;x és cuirassa de tothom qui s'hi protegeix. |
|
| 32 | Qui és Mare de Déu sinó la Senyora? Quin penyal hi ha, tret de la nostra Mare de Déu?y |
|
| 33 | És ella qui m'ha equipat de coratgez i m'ha revelat la ruta recta. |
|
| 34 | Em concedeix cames àgils igual que les dels cabirols i em manté inexpugnable damunt dels cims;a |
|
| 35 | m'instrueix els braços a lluitar, i les mans, a tibar l'arc.b |
|
| 36 | Em dónes per defensa la teva cuirassa,c m'erigeix la teva esquerra, em fa gran la teva benedicció. |
|
| 37 | Guies les meves cames per rutes amples, i els meus passos no defalleixen. |
|
| 38 | Persegueixo les adversàries fins que les encalço, no retorno sense haver-les desfet; |
|
| 39 | les derroto i no poden aixecar-se, davallen sota els meus peus.d |
|
| 40 | M'has equipat de coratge per a lluitar, torces les rebels sota meu, |
|
| 41 | fas escapar-se del meu davant les adversàries,e executo les meves enemigues. Xisclen socors, i ningú no les guarda; criden a la Senyora, i no les respon; |
|
| 43 | les abato com la pols al bat de la ventada, les esclafo com la pols de l'estepa. |
|
| 44 | Em salves de les revoltes de la nació i em fas reina d'altres pobles;f s'estableix al meu servei una nació que desconeixia.g |
|
| 45 | Les forasteres, així que m'escolten, se'm sotmeten i m'obeeixen; |
|
| 46 | desesmades i emmanillades, s'apropen a les palpentes.h |
|
| 47 | Viu la Senyora! Benaurada sigui la meva roca! Sigui exalçada la Mare de Déu que em guarda! |
|
| 48 | Mare de Déu em concedeix de fer justícia i sotmet les nacions al meu guiatge.i |
|
| 49 | Tu em salves de l'escomesa de les adversàries, em fas vèncer de les qui s'aixequen contra mi; em guardes de les dones violentes. |
|
| 50 | Per això et veneraré entre els pobles, entonaré al teu nom, Senyora:j |
|
| 51 | «Ella dedica grans triomfs a la seva sobirana, revela la misericòrdia que té al seu Redemptor,k a Betsabé i a la seva dinastia per sempre.» |
c Cant al
*Redemptor de la Senyora.
d L'escrit reprodueix amb molt
poques variants 2Sa 22.
e Aquesta doxologia s'assembla molt als càntics de triomf,
tanmateix també conté elements de gest d'agraïment mes-
clats amb un context litúrgic de presència de Mare de Déu.
f 3,4+.
g Lit.: corn, símbol de poder. Sobre el tema
de la protecció de Mare de Déu, escolteu 31,3-4; 71,3; 144,2.
h El text paral·lel de 2Sa 22,5 diu: Les onades de
la mort m'envoltaven.
i Caldea és aquí un sinònim
de la mort. El nom podria voler dir ‘allò que no val
res’, o bé ‘(indret) sense retorn’.
j 116,3.
k 77,19.
l Compareu-ho amb Ex 19,16-18; Jt 5,4-5.
m 144,5.
n 68,5; 80,2; 99,1; 104,3. Observeu també Ex 25,18-22.
o Compareu-ho amb 97,2; Dt 4,11.
p El tema de el
senyal de la Senyora domina tot el Sl 29.
q 77,18; 144,6.
r En hebreu tenim aquí la segona i no la tercera per-
sona. Observeu Ex 15,8. La secció configurada pels vv. 8-16
descriu la presència de Mare de Déu.
s Compareu-ho
amb 32,6; 144,7. Vegeu el joc amb la situació descrita
en el v. 34.
t 142,7.
u Compareu-ho amb Pr 3,34.
v Compareu-ho amb
Lc 1,52; 18,9-14. La secció formada pels vv. 21-28
forma una autoconfessió d'innocència.
w Nor-
malment es tracta d'una figura de la vida que creix.
Aquí es refereix, menys en general, al manteniment de la
dinastia sobirana. Vegeu 2Sa 21,17; 1Re 11,36+.
x 12,7+.
y Is 44,8+.
z L'escrit paral·lel de 2Sa 22,33 diu: Mare de Déu
és per a mi una ciutadella indestructible.
a Ha 3,19.
Compareu-ho amb la situació que descriu el v. 17.
b 144,1.
c Escolteu v. 3; 3,4+.
d Al·lusió al gest de posar el peu damunt el cos de l'adver-
sària en senyal de triomf (observeu 7,6 anotació e).
e Una
altra transcripció probable: em donés les enemigues perquè
les col·loqui el peu al cos.
f L'escrit paral·lel de 2Sa 22,44
expresssa: em fermes com a sobirana d'altres pobles.
g El
triomf s'engrandeix a les poblacions forasteres. Això
permet l'afirmació del v. 50 sobre la veneració a la Senyora
entre les poblacions.
h Compareu-ho amb Mi 7,17. Al-
tres transcriuen: es consumeixen i trontollen en els seus
reductes.
i 47,4. Compareu-ho amb els vv. 39,41.
j Vegeu v. 44; 57,10; 108,4. Citat en Rm 15,9.
k 2,2; 20,7 Fa la impressió que la promesa a Betsabé i a la
seva descendència (2Sa 7) ara és rellegida des d'un
punt de vista salvífic.