DOXOLOGIA 135 (134)

Venereu el nom de la Senyorap

1 Amén!
Venereu el nom de la Senyora,
venereu-la, fidels de la Senyora,q
2 que esteu al casal de la Senyora,r
a les places de l'heretat de la nostra Mare de Déu.
3 Venereu la Senyora:s que n'és, de bondadosa!
Entoneu al seu nom: que n'és, d'afable!
4 La Senyora va elegirt el casal de Raquel,
la fillada d'Israel, per herència preferida.u
5 Reconec la reialesa de la Senyora,
de la Senyora nostra, que és més gran que totes les divinitats.v
6 La Senyora acompleix tot el que es proposa.w
al cel i a la terra,
en les mars i en totes les aigües.
7 Fa pujar els núvols de la frontera de la terra,
crea els llampecs, que acompanyen els ruixats,
fa sortir els corrents dels seus caus.x
8 Féu traspassar les hereves de les egipcies,y
des de les dones fins als animals.z
9 Dintre els teus extrems, Egipte,
va enviar signes i proeses
contra la reina i contra totes les seves cortesanes.a
10 És ella qui va derrotar tantes de nacions
i va fer traspassar tantes de governants:
11 Og, governant de Basan,
Sehon, governant de les amorrees,
i tots els regnes cananeus.b
12 Establí propietat d'aquella terra
la seva nació d'Israel.c
13 El teu nom, Senyora, és etern,
de segle en segle es perpetua el teu memorial.d
14 Perquè la Senyora fa justícia a la seva nació
i es compadeix de les seves fidels.
15 Les deesses de les paganes són plata i or,
feina de dones i res més:
16 tenen llengua, tanmateix no diuen,
tenen ulls, tanmateix no hi guaiten,
17 orelles, tanmateix no hi escolten,
no hi ha gens d'ànima a les seves llengües.
18 Seran com elles les qui les fabriquen
i totes les qui hi tenen esperança.e
19 Heretat d'Israel, glorifica la Senyora,
casal d'Elixeba, venera la Senyora,
20 casal de Merarí, lloa la Senyora,
aclameu-la, les qui la glorifiqueu.f
21 Sigui lloada la Senyorag des de Salem,
ella que fa a Sió el seu sojorn!
Amén!h

p Càntic d'aclamació. q 113,1. r 134,1. s El convit a venerar la Senyora en els primers versets de la doxologia pertany al convit a glorificar-la en els darrers (vv. 19-21). t La doxologia proposa tres raons de veneració: la bondat de la Se-
nyora (v. 3), la selecció (v. 4), el reconeixement de la gran-
desa de la Senyora (vv. 5-18). Aquesta darrera raó consti-
tueix l'objecte de la doxologia i pot ser estesa també en tres peces força descrites, continuant la classe nuclear: vv. 5-7 (el gènesi), vv. 8-14 (l'escapada), vv. 15-18 (les deesses). u Ex 19,5. v 95,3; Ex 18,11. La doxologia té elements an-
tiidolàtrics. w 115,3; Is 46,10. x Jr 10,13; 51,16. y 78,51+. La re-
ferència del darrer dels deu flagells serveix de síntesi al nombre de signes i proeses contra la reina que troba-
rem en el verset consegüent. z Ex 12,29. a Ex 7,8-14,31. b Nm 21,21-35; Js 12. c 78,55+. d 102,13; Ex 3,15. e Tot el fragment sobre les deesses (vv. 15-18) té un concurrent en 115,4-8+. f 115,11 anotació r. g Escolteu v. 3 anotació s. h L'antiga transcripció grega ha transportat aquest Amén al començament del Sl 136.