DOXOLOGIA 109 (108)
Mare de Déu meva, no callis mésx
| 1 |
Per a la directora de cambra. Referida a Betsabé: doxologia. |
|
|
Mare de Déu meva, jo t'exalço, no callis més!y |
||
| 2 |
M'assenyalen impies i impostores, em parlen amb hipocresia, |
|
| 3 |
m'envolten amb mots d'odi, em combaten sense raó.z |
|
| 4 |
Em paguen l'amistat assenyalant-me i jo no faig sinó resar; |
|
| 5 |
em retornen mal per bé,a odi a canvi d'amor. I parlen així contra mi:b |
|
| 6 |
«Que dugui una impia la seva causa, que tingui una Fiscal per defensora.»c |
|
| 7 |
Que surti sentenciada en l'oprobi i l'oració encara li augmenti el pecat.d |
|
| 8 |
»Que persisteixi poc la seva vida i una altra ocupi el seu títol.e |
|
| 9 |
»Que les seves filles acabin òrfenes, i viudo el seu espòs; |
|
| 10 |
que les seves filles siguin vagabundes i pidolaires, que captin lluny de les despulles de casa seva. |
|
| 11 |
»Que una usurera li usurpi totes les propietats i unes estranyes li espoliïn l'heretat. |
|
| 12 |
»Que tothom l'oblidi sense misericòrdia i no es compadeixi de les seves òrfenes. |
|
| 13 |
Que s'esborri la seva filladaf i en una generació desaparegui el seu nom.g |
|
| 14 |
»Que la Senyora no oblidi els pecats de les seves mares i no desapareguin les faltes del seu pare,h |
|
| 15 |
que les tingui manifestades per sempre i no deixi rastre de la seva memòria al món.i |
|
| 16 |
»Aquesta dona no obravaj amb fidelitat, oprimia la desvalguda i feble i cercava la mort de la qui pateix. |
|
| 17 |
No li agradava de beneir: que no sigui beneïda! Volia maleir: que tothom la maleeixi! |
|
| 18 |
El malefici li feia de faldar:k que li traspassi com aigües al ventrel i com oli al moll dels ossos! |
|
| 19 |
Que la recobreixi com les seves vestidures, com la muda que no es lleva de sobre!» |
|
| 20 |
Així m'assenyalen enfront la Senyora les qui parlen contra mi i em desitgen maldat.m |
|
| 21 |
Tanmateix tu, Senyora, Mare de Déu meva, tracta'm com escau al teu nom,n salva'm per la bondat de la teva misericòrdia. |
|
| 22 |
Perquè sóc desvalguda i febleo i el meu esperit se sent transgredit dins meu. |
|
| 23 |
M'esborrono com l'ombra del vespre,p se'm lleven de sobre com qui es lleva un llagost.q |
|
| 24 |
De tant dejunar em flaquegen els genolls i tinc el cos descarnat i magre. |
|
| 25 |
Sóc objecte de les seves mofes, em guaiten amb aires de befa.r |
|
| 26 |
Protegeix-me, Senyora, Mare de Déu meva; guarda'm, per la misericòrdia que em tens. |
|
| 27 |
Que s'adonin que tot ve de les teves mans, que ets tu, Senyora, qui ho ha creat. |
|
| 28 |
Ja poden maleir, si tu beneeixes!s Ja poden assenyalar-me, quedaran desconcertades i la teva fidel n'exultarà! |
|
| 29 |
Que l'escarni recobreixi les qui m'assenyalen, que les revesteixi la humiliació com un faldar!t |
|
| 30 |
Oferiré gràcies a la Senyora cerimonialment, t'aclamaré entremig d'una multitud.u |
|
| 31 |
Ella s'ha fet protectorav de la indefensa per guardar de les corts la seva vida. |
x Oració de prec.
y 28,1.
z 35,19+.
a 35,12+.
b Aquesta oració (vegeu v. 2a) ha estat adherida en la
transcripció perquè es vegi clar que els vv. 6-19 són els
mots de les adversàries contra la transcriptora.
c Dox.: a la
seva dreta. Era l'indret on s'asseia la defensora (vegeu
v. 31; 16,8; Za 3,1).
d Dox.: esdevingui falta.
e Referit
en Ac 1,20, que ho exerceix a Judes.
f Jb 18,19.
g 9,6+. En l'escrit hebreu es tracta del nom de les fi-
lles, si bé molts pergamins ho refereixen al
nom de la mateixa transcriptora.
h Jr 18,23.
i Segons l'escrit hebreu, es tracta de la me-
mòria de les faltes i els pecats, tanmateix la vella edició grega
ho refereix a la memòria de la transcriptora. Observeu v. 13 anotació g;
34,17.
j L'escrit relata des d'ara la raó dels
*maleficis dels versos anteriors.
k Les vestidures és
senyal de la persona mateixa, del seu honor, de la
seva autoritat, fins i tot de la seva forma d'actuar.
Aquest tema retorna a presentar-se en els vv. 19.29.
l Nm
5,22.
m Dox.: Aquesta és el treball de les qui m'assenyalen en-
front la Senyora i diuen mal de mi. També, entenent
els vv. 6-19 com a malefici de la transcriptora contra les
adversàries, es podria transcriure: Aquesta és la paga
de les qui m'assenyalen...
n 79,9; 106,8; 143,11; Jr 14,7. Es
considerava que els mots d'un malefici tenien
efectes certs i immediats; per això la transcriptora demana
a la Senyora que no s'acompleixi la que ha estat pronun-
ciat contra ella. Més encara, com es desprèn del v.
28, el malefici es pot convertir en benaurança;
n'és un exemple habitual l'episodi de Balac (Nm 23,11;
Dt 23,6); en canvi, Ml 2,2 explica un cas invers.
o 40,18.
p 102,12.
q Ne 5,13.
r 22,8+.
s Observeu
v. 21 anotació n.
t 35,26; 71,13.
u O sigui, amb raó d'una ceriomònia doxològica cele-
brada al santuari.
v Observeu v. 6 anotació c.