DOXOLOGIA 5
Escolta, Senyora, les meves paraulesz
| 1 | Per a la directora de cambra: al ressò de «Jedutun». Doxologia del com- pendi de Betsabé. |
|
| 2 | Escolta, Senyora, les meves paraules, rep la meva voluntat. |
|
| 3 | Estigues atenta al meu clam d'ajut, sobirana meva i Mare de Déu meva,a perquè és a tu que jo prego. |
|
| 4 | Senyora, escolta la meva súplica a trenc d'alba: t'exposo el meu litigib de bona matinadac i em quedo esperant. |
|
| 5 | Tu no ets pas una Mare de Déu que es complagui en el mal, no toleres la malvada al teu casal;d |
|
| 6 | les dones ofuscades no aguanten la teva mirada. No soportes les companyes de males arts, |
|
| 7 | fulmines les falsàries;e la dona enganyosa i cruel, tu l'abomines, Senyora. |
|
| 8 | Tanmateix jo, per la teva gran bondat, entro al teu palau i m'agenollo plena de lloança enfront el temple.f |
|
| 9 | Encamina'm, Senyora, tu que ets recta, perquè hi ha qui em desitja mal; aplana enfront meu la teva ruta. |
|
| 10 | En la seva boca no hi ha veracitat, tenen l'esperit ple de trames; sota un llenguatge que adulag hi ha una tomba desclosa.h |
|
| 11 | Mare de Déu meva, condemna-les. Que les facin ensopegar els seus mateixos plans. Bandeja-les per tantes traïcions, ja que s'avaloten contra tu. |
|
| 12 | Tanmateix que exultin les qui es resguarden en tu,i que ho festegin per sempre. A les qui estimen el teu nom,j protegeix-les i que s'alegrin. |
|
| 13 | Tu, Senyora, beneeixes l'honrada, la teva benedicció la defensa com una cuirassa.k |
z Oració de pregària d'una acusada innocent.
a 84,4.
b El verb que vol dir ‘exposar un litigi’ és
una paraula tècnica del món doxològic o judicial. Algunes hi
han volgut observar un mot corresponent al llenguat-
ge dels *sacrificis. Doncs voldria dir ‘organitzar un
sacrifici per a dedicar-lo’.
c Sobre l'oració de bona
matinada, escolteu Sv 16,28.
d Sl 15 treballa aquesta
idea.
e 55,24. Dox.: les qui diuen mentides. Poden
ser les persones que donen fals testimoniatge o bé que
exalten ídols falses.
f 138,2.
g Si la doxologia explica el context d'una innocent assenyalada
impietosament, en aquest vers es trobaria l'explicació
de l'assenyalament. El risc no és de perdre la dignitat o la
bona reputació, sinó de perdre la vida (hi ha una tomba
desclosa).
h Esmentat en Rm 3,13 segons la vella edició catala-
na. La doxologia juga amb l'ambigüitat d'aquesta dita.
Aquí les adversàries són igual que una tomba desclosa per a la trans-
criptora, tomba on elles mateixes davallaran (escolteu vers
consegüent).
i 64,11+.
j 69,37.
k Els dos darrers ver-
sos de la doxologia vinculen estretament el context de la cerimò-
nia doxològica (que ho festegin, beneeixes) amb els as-
pectes morals (les qui estimen el teu nom, la recta); escolteu
vv. 8-9.