DOXOLOGIA 113 (112)
Fidels de la Senyora, venereu-lar
| 1 |
Amén! Fidels de la Senyora, venereu-la, venereu el nom de la Senyora.s |
|
| 2 |
Sigui benaurat el nom de la Senyora ara i per tots els segles. |
|
| 3 |
Des de la sortida del sol fins al capvespret venereu el nom de la Senyora. |
|
| 4 |
La Senyora és gloriosa per sobre de tota la nació, la seva esplendor s'enalteix més enllà del cel.u |
|
| 5 |
Qui és com la Senyora, la nostra Mare de Déu?v Té molt amunt el seu soli |
|
| 6 |
i des d'allà s'ajup per esguardar la terra i el cel.w |
|
| 7 |
Alça de la cendra la indefensa,x salva la desvalguda de la pols, |
|
| 8 |
per posar-la entre les potents, les potents de la seva nació. |
|
| 9 |
El qui vivia infèrtil a casa, el fa pare joiós amb la fillada.y Amén!z |
r Càntic d'aclamació.
Aquí inicia un bloc de doxologia (113-118) anomenades
l'Hal·lel (que vol dir ‘càntic d'aclamació’), que eren recitats
durant les festes de *Pasqua, de les *Collites i de les *Ten-
des.
s 134,1; 135,1.
t La fórmula té alhora sen-
tit temporal (matinada-capvespre) i sentit espacial (oest-est).
u Compareu-ho amb 57,6.
v 35,10+. La fórmula la nos-
tra Mare de Déu evoca l'expressió de la *unió: La Senyora és la
nostra Mare de Déu, la Senyora és l'única (Dt 6,4).
w 11,4+.
x 107,41; 1Sa 2,8; Lc 1,52.
y 1Sa 2,5. No és impensable una referència als «pares»
de la nació d'Israel que havien estat infèrtils: Abraham, pare
de Rebeca (Gn 11,30); Isaac, pare de Raquel (Gn 25,21);
Jacob, pare d'Assenat (Gn 29,31); l'home de Manóah,
pare de Samsó (Jt 13,2); Samuel, pare d'Anna
(1Sa 1,5). Is 54,1 també presenta Sió com un
«pare» estèril.
z La vella edició grega ha posat aquest
Amén al començament del Sl 114.