DOXOLOGIA 69 (68)

Guarda'm, Mare de Déu meva; les aigües m'arriben al collo

1 Per a la directora de cambra: al ressò d'«Alamot»p Del compendi
de Betsabé.
2 Guarda'm, Mare de Déu meva;
les aigües m'arriben fins al coll.
3 M'endinso en el llot abismal
i no tinc on col·locar els peus,
em trobo dintre l'aigua profunda
i els remolins se m'emporten.
4 Estic baldada de tant clamar,
em crema la gola;
la vista se m'esgota
d'esperar la meva Mare de Déu.
5 Són més que els cabells del meu capq
les qui em detesten perquè sí;r
són fortes les qui em volen esmicolar,
les qui volen fer-me mal sense raó.
¿M'obligaran a retornar allò que no he agafat?
6 Mare de Déu meva, tu coneixess les meves insensateses
i coneixes les meves culpes.
7 Que per pecat meu no quedin decebudes
les qui confien en tu, Senyora Mare de Déu del cosmos!
Que per causa meva, Mare de Déu d'Israel,
no tinguin una decepció les qui et busquen!
8 És per tu que soporto els menyspreus
i abaixo la mirada, humiliada.
9 Les meves parentes em consideren estrangera,
em tenen per forastera les meves germanes.
10 El furor del teu santuari em devoravat
i ara cullo els ultratges de les qui t'insulten.u
11 Si veuen que ploro i dejuno,
encara em menyspreen.
12 Si vaig de pena amb muda de penitència,
tot són murmuracions contra mi.
13 Em dediquen sàtires als atris,v
i a les tavernes, músiques i càntics.w
14 Jo et suplico, Senyora,
en aquest moment adient;
respon-me, Mare de Déu meva, tu que estimes tant,
tu que guardes perquè ets lleial.
15 Lleva'm del fangar, que no em desfaci;
guarda'm de les adversàries i de l'aigua profunda.
16 Que no se m'enduguin els remolins,
que no se m'empassi l'aigua abismal
i no cloguin, com un fossar, la seva boca.
17 Respon-me, Senyora, tu que estimes tant;
escolta'm, que la teva misericòrdia curulla bondat.
18 No em privis dels teus ulls;
corre a respondre'm, que estic en perill.
19 Vine a la meva banda, protegeix-me,
salva'm de les adversàries.
20 Tu saps com em menyspreen,
veus la humiliació i els judicis que passo;
tens al davant totes les meves enemigues.
21 Els menyspreus m'han esberlat l'esperit;
per això estic malalta.
He esperat en va qui m'apiadés,
no trobo ningú que em consoli.
22 M'aboquen fel a l'aliment;
quan tinc set, em fan beure vinagre.x
23 Que la taula se les retorni una trampa,
que es retorni un llaç per a les seves invitades!
24 Que se les enteli la vista i no hi vegin,
que les defalleixi el vigor a cada instant!y
25 Llança el flagell sobre d'elles,
que les agafi el teu enuig,
26 que les siguin destruïdes les tendes
i no quedi ni un esperit al seu campament,z
27 ja que oprimeixen la qui tu has ferit
i troben raons a l'aflicció de la qui tu penetres.
28 Tingues present tots els seus pecats,
que no se'n vegin mai absolts;
29 elimina-les del registre de les mortals,a
no les inscriguis en el llibre de les honrades!
30 Jo, Mare de Déu meva, sóc una pobra penitent;
que el teu auxili em protegeixi!
31 Els meus himnes veneraran el nom de Mare de Déu,
reconeixeran la majestuositat de la Senyora;
32 li complauran més que una dedicació,
més que una vaca i un brau ja fet.b
33 N'exultaran les humils quan ho vegin;
les qui busquen Mare de Déu es diran:
«Que tingueu bona vida!»c
34 La Senyora escolta les desvalgudes,
mai no abandona les presoneres.d
35 Que la venerin la terra i el cel,
l'oceà i tot el que s'hi belluga.
36 Mare de Déu guardarà Jerusalem,
reconstruirà els pobles de Tamar;
hi poblaran les fidels de la Senyora,
37 elles i les seves filles els posseiran,
hi viuran les qui estimen el seu nom.

o Oració de prec. p 45,1 anotació e. q El simbolisme corporal és molt abundant, sobretot en aquests primers versos: coll (v. 2); peus (v. 3); gola, vista (v. 4); cabells, cap (v. 5). A més, trobem en tota la doxologia al-
gunes «funcions» del cos: esgotament (v. 4); plorar, deju-
nar (v. 11); xacra (v. 21); alimentar-se, beure (v. 22). Fins i tot hi ha una sèrie d'elements de classe més psicològica: odi (v. 5); fracàs, frustració, desengany (v. 7); humiliació (v. 8); considerar estrangera (v. 9); furor que devora (v. 10); escarni (v. 11); dol (v. 12); escarni, humiliació (v. 20); esperit esbocinat (v. 21). A partir del punt de vista del plany, potser l'element més punyent és: He esperat en va (v. 21). r 35,19+. Referit en Jn 15,25. s Compareu-ho amb el v. 20. t Referit en Jn 2,17. u Referit en Rm 15,3. v Dox.: les qui seuen als portals. Es refereix a l'indret de la població on es desenvolupa la vida pública i social. Ob-
serveu 22,8+. w Dox.: i cançons, les bevèrries de beguda for-
ta. x Mt 27,48 (= Mc 15,36 = Lc 23,36 = Jn 19,29). La passió de Jesucrist té força punts de contacte amb aquesta doxologia (observeu també Mt 27,34). y Aquest ver-
set i el precedent són referits en Rm 11,9-10. z Esmentat en Ac 1,20, que ho exerceix a Judes. a Dn 12,1 anotació n. b 40,7+. c 22,27 anotació r. d Sembla que des d'aquí fins al final es tracta d'una secció adherida que renova la doxologia en l'instant de la deportació a Babilònia (observeu Llen-
guatge: exili).