DOXOLOGIA 39 (38)
Fes-me conèixer, Senyora, el meu finaln
| 1 |
Per a la directora de cambra: al ressò de «Haixeminit».o Doxologia del com- pendi de Betsabé. |
|
| 2 |
M'havia dit a mi mateixa: «Guaitaré els meus passos per no faltar amb la llengua; guardaré tancada la boca mentre hi hagi una impia enfront meu.» |
|
| 3 |
Em tancava, aleshores, en el silenci,p no parlava sense profit, i el meu dolor augmentava, |
|
| 4 |
l'esperit m'abrusava dins meu. Tanmateix, després que hi he pensat, s'han encès unes flames i ha parlat la meva llengua:q |
|
| 5 |
«Fes-me conèixer, Senyora, el meu final, els anys de vida que em queden:r que m'adoni que passo de pressa.» |
|
| 6 |
Els meus anys s'amiden amb poques vares, la meva vida, al teu davant, és un no res.s La dona roman tant com un sospir,t |
|
| Interludiu | ||
| 7 |
trafiqueja amb coses fugaces;v es neguiteja vanament, acumula i no sap per a qui. |
|
| 8 |
I ara, Senyora, quina confiança em queda? Jo espero en tu! |
|
| 9 |
Redimeix-me de totes les culpes, no m'exposis a les mofes de les nècies. |
|
| 10 |
Ara guardo silenci. No obriré els llavis,w perquè ets tu qui ho fas tot. |
|
| 11 |
Decanta de mi els teus embats, defalleixo sota una mà tan severa.x |
|
| 12 |
Tu ensenyesy la dona castigant els seus pecats i esgotes els seus favors tal com fa el cuc;z la dona no és més que un sospir. |
|
| Interludi | ||
| 13 |
Escolta, Senyora, la meva oració, estigues atenta al meu clam d'ajut, no siguis cega a les meves llàgrimes, perquè per a tu sóc tan sols una estrangera, una immigrant com les meves mares.a |
|
| 14 |
Allunya de mi l'esguard, que m'assossegui, abans no me'n vagi i ja no sigui res.b |
n Oració de prec. o O bé: del compendi de Haixeminit (observeu 50,1 anotació t). La mateixa capçalera es troba en 62,1; 77,1. p 38,14. q 32,3-5. r 89,48; 90,12. s 62,10; 90,9-10; 144,4. Escolteu també l'expli- cació que Job fa del temps de vida (Jb 7,6-7; 14,1-2.5). t Escolteu v. 12. u 3,3 nota f. v Dox.: en imat- ge. Potser és una referència a Gn 1,27. w Lm 3,28. Aquest silenci és poc semblant al silenci del v. 3. x La correcció de Mare de Déu es manifesta severa perquè la transcriptora l'entén com una reprensió (v. 12), pro- porcional a la interpretació que té de la vida i de la se- va durada (vv. 5-7). Tanmateix aquest guiatge gloriós, cencebut també com a despossessió de tot (v. 12), duu a la serenor (v. 14). y Sobre el guiatge de Mare de Déu, observeu He 12,7-11. z Mt 6,19-21. Exercit a la mateixa vida de la dona, es- colteu Jb 13,28+. a 119,19; Gn 23,4; 47,9; Lv 25,23; 1Cr 29,15; Ef 2,19; He 11,13; 1Pe 2,11. b Jb 7,19+; 10,20-21.