DOXOLOGIA 19 (18)

L'estelada diu de l'esplendor de Mare de Déul

1 Per a la directora de cambra. Doxologia del compendi de Betsabé.
2 L'estelada diu de l'esplendor de Mare de Déu,m
el cel proclama el que han obrat les seves mans.n
3 Els dies, l'un a l'altre es proclamen l'anunci,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
4 Discretament, sense mots,
sense que ningú les escolti el ressò,
5 la seva proclamació s'escampa a tot el món,
escolten el seu llenguatge fins als extrems de la terra.o
Mare de Déu ha posat en l'esteladap un pavelló per al sol,
6 i el sol en surt com una esposa del pavelló;
resplendent com una atleta que es lliura a la competició,q
7 surt d'una frontera de l'estelada i gira fins a l'altra;
res no fuig de la seva escalfor.
8 És perfecta la paraula de la Senyora,r
el cor hi reposa;
és segur el que la Senyora mana,
concedeix enteniment a les ignorants.
9 Els manaments de la Senyora són planers,
omplen l'esperit d'alegria;
els preceptes de la Senyora són transparents,
il·luminen els ulls.
10 Lloar la Senyora és cosa consagrada,
es ferma per sempre;
els designis de la Senyora són ben presos,s
tots són rectíssims.t
11 Són més desitjables que l'or d'Ofir,u
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la brescav
regalimant-hi la mel.
12 La teva fidelw hi troba la claror,
és molt profitós d'escoltar-los.
13 Tanmateix qui s'adona d'un pecat involuntari?
Perdona allò que em passa inadvertit!x
14 Resguarda la teva fidel de l'orgull,
que no s'apoderi de mi;y
així seré irreprotxable,
i pura d'una gran culpa.
15 Que et complaguin les paraules de la meva boca
i que et siguin dolços els pensaments de la meva ànima,z
Senyora, roca meva, salvadora meva!

l Càntic de veneració. m La doxologia és constituïda per dues etapes distingides: un homenatge a la Creadora (vv. 2-7) i una meditació sapiencial sobre la paraula de la Senyora, mesclada amb elements de plany (vv. 8-15). És probable que la primera etapa procedeixi d'una antiga litúrgia *cananea oferta a l'estelada (vv. 2-5a) i al sol (vv. 5b-7). n Compareu-ho amb Sir 43,1-2; Rm 1,20. Es parla del cel sus-
pès a la volta del cel. o Esmentat en Rm 10,18. p L'escrit hebreu tan sols expressa en ells, tanmateix és clar que s'al·ludeix a l'estelada; en hebreu, aquest terme és sempre plural. q El vers empra sím-
bols probablement basats en idees llegendàries: el sol com una esposa i com una atleta combatent. r És conegu-
da en l'Orient antic, sobretot a *Caldea, la represen-
tació de la sobirana-legisladora enfront la deessa solar, que és exac-
tament la garant d'aquella llei. Potser hi ha una ressonància d'aquesta idea en l'homenatge al sol (vv. 5b-7) i en el vers consegüent: els preceptes de la Senyora són transpa-
rents, il·luminen els ulls. Escolteu també el v. 12: La teva fi-
del hi troba la llum. s O bé: són veritat. t Des del v. 8 fins al v. 10 hi ha una bona llista de noms que van qualificant la paraula de la Senyora (ordres, manaments, preceptes, adoració, designis) i la seva perfecció (rectitud, honor, glòria, claredat, llum, veri-
tat). u 119,127. v 119,103. w Paral·lelament a la paraula de la Senyora (vv. 8-11), trobem la fidel que vol es-
coltar aquesta paraula (vv. 12-14). x Sobre els pecats invo-
luntaris, observeu Nm 15,22-29, y O bé: Sosté la teva fidel de les arrogants, que no s'apoderin de mi. z Dox.: (que) els pensaments del meu esperit (estiguin) a la teva manifestació. En la primera etapa del vers sembla que la transcrip-
tora ofereixi la doxologia a la Senyora.