DOXOLOGIA 64 (63)

Escolta, Mare de Déu meva, la meva lamentaciój

1 Per a la directora de cambra. Doxologia del compendi de Betsabé.
2 Escolta, Mare de Déu meva, la meva lamentació,
salva'm de les adversàries que em desafien,
3 protegeix-me contra la conxorxa de les malvades,
de les qui comploten amb males arts.
4 Afilen la llengua com espases,
tiren com sagetes mots verinosos;k
5 disparen d'amagat a les innocents,
llancen de sobte, no les veu ningú.l
6 S'animen l'una a l'altra a obrar maldat,
calculen com ocultar les seves trampes,
i pensen: «Qui se n'adonara?»m
7 Ordeixen malícies i diuen:
«Tot ho hem calculat i previst:
ningú no sap què pensa la dona.»n
8 Tanmateix Mare de Déu les llança una sagetao
i de sobte queden corferides.
9 La seva pròpia llengua les ha fet ensopegar;p
tothom qui ho veu es befa d'elles.
10 Tota la gent se'n meravella,
anuncien la creació de Mare de Déu
i ponderen les seves delícies.
11 L'honrada festeja la Senyora
i en ella troba resguard;
les dones justes se'n glorien.q

j Oració de prec. k 11,2; 57,5; Jr 9,2. El temor que els mots puguin ser tirades contra algú, o sigui, que algú pugui ser maleïda, està en vincle amb la importància que el mot pronunciat té per a una nació que viu arrelada en la cultura oral. l També es pot transcriure: no tenen temor (que algú ho observi). Observeu v. 6. m Is 29,15. n Transcripció aproximada d'un escrit difícil. Més o menys podria voler dir: Hem portat a fi el que havíem maquinat. Els ronyons de la dona (es cor-
responen a) un esperit profund. La segona part del vers sembla un proverbi. o Es reprèn la representació del v. 4. Tanmateix, mentre que allà es tractava de les sagetes tirades per les adversàries contra la transcriptora, ara són les sagetes tirades per Mare de Déu contra les adversàries, p Dox.: Faran recaure sobre seu la pròpia llengua. q 5,12; 32,11; 33,1; 63,12.