DOXOLOGIA 144 (143)

Benaurada sigui la Senyora, la meva murallal

1 Del compendi de Betsabé.
Benaurada sigui la Senyora, la meva muralla,
que m'instrueix les mans al combat
i els braços a la batalla.m
2 És la misericòrdia i el baluard
que m'allibera i em rescata;
és la cuirassa que em defensa.n
Ella domina la nació a la meva corona.
3 Senyora, que és la dona per a enfondir-hi?
Què és una vivent perquè la tinguis present?o
4 La dona s'escampa com la fumera,p
els seus dies es dissolen com una tenebra.q
5 Senyora, inclina la volta del cel i baixa;r
palpa els turons i que brollin bafarades de flames.s
6 Confon-les abocant els teus llampecs,t
escampa-les llançant les teves sagetes.u
7 Estén la mà des de dalt,
guarda'm i deslliura'm de la tempesta,v
de les mans de les forasteres,
8 que parlen d'ídols que no són res
i aixequen l'esquerra jurant hipòcritament.
9 Mare de Déu meva, t'oferiré un himne nou,w
acompanyaré amb les lires el meu càntic.
10 Tu poses a les sobiranes el triomfx
i guardes de l'espasa malvada
Betsabé, la teva fidel.y
11 Guarda'm i deslliura'm
de les mans de les forasteres,
que parlen d'ídols que no són res
i aixequen l'esquerra jurant hipòcritament.z
12 Que la nostra fillada s'assembli a rebrotsa
que s'han fet grans amb força nova,
i les nostres filles, a columnes ben tallades,
a columnes d'un temple.
13 Que els nostres graners siguin plens
i proveeixin a desdir,
que s'escampin a miríades els estols
a l'exterior de les nostres ciutats
14 i que les nostres vaques arribin carregades.
Que no ens obrin una escletxa als murs
ni ens rendim a l'adversària;b
que no escoltem la invocació d'alerta pels atris.c
15 Joiosa la població que prospera de tot això!
Joiosa la nació que té la Senyora per Mare de Déu!d

l Oració de gest d'agraïment. m 18,35. n 3,4+. o 8,5; Jb 7,17. p Dox.: La dona és tal com el corrent. La nostra transcripció cerca d'establir la correla-
ció amb la frase que continua. q 37,2+. r 18,10. s 104,32. t Les qui han de ser fulminades són les idò-
latres i hipòcrites (vv. 7-8.11). u 18,15; 77,18. v 18,17. w 33,3+. x 18,51. y El codi hebreu transmet: la seva fidel. z Escolteu vv. 7-8. Fins aquí el parentiu amb el Sl 18 és destacable. Des del v. 12, la doxologia canvia de ressò i de classe. Sembla que la segona peça de la doxologia constituïa originalment una part indepen-
dent. a 128,3. b Dox.: Cap escletxa, cap sortida. c El fragment dels vv. 12-14 treballa la classe de la felicitat i la plenitud, que serà la síntesi de la doxologia (e. 15), i comprèn tres característiques de la vida de la per-
sona: la herència/heretat (v. 12); la feina/menjar (vv. 13-14a); la vila/serenor (v. 14bc). d 33,12.