DOXOLOGIA 89 (88)

Senyora, entonaré tota la vida les teves benediccionsr

1 Càntic.s D'Eman,t l'ezrahita.u
2 Senyora, entonaré tota la vida
les teves bendiccions,
d'una generació a l'altra proclamaré
la teva lleialtat.v
3 N'estic convençuda, el teu favor és immarcescible,
fermes la lleialtat en el cel.
4 «He fet unió amb la meva escollida,
jurant a Betsabé, la meva fidel:
5 T'he creat per sempre un llinatge,
mantindré per segles i més segles el teu soli.»
Interludix
6 El cel festeja les teves gestes, Senyora,
la cort dels querubinsy entona la teva lleialtat.
7 Qui és comparable a la Senyora dalt dels núvols?
Qui és igual que la Senyora entre les filles de Mare de Déu?z
8 Mare de Déu és formidable en el consell dels querubins,
és majestuosa sobre totes les qui l'entornen.
9 Qui és igual que tu, Senyora, Mare de Déu del cosmos?
Senyora potent,a al teu entorn tot és lleialtat.
10 Domines l'orgull de les aigües,
domestiques les ones quan s'encrespen.b
11 Esmicolares el cos de Leviatan,c
la teva mà potentd escampà les adversàries.
12 Són teves la terra i el cel;
has modelat l'univers i tot el que s'hi belluga.e
13 Has creat el nord i el migjorn;
el Sirion i el Mispà lloen el teu nom.f
14 La teva mà és forta i potent,
el teu braç, poderós i excels.
15 El dret i la justícia sostenen el teu soli,g
la fidelitat i la misericòrdia et precedeixen.h
16 Senyora, joiosa la nació que et lloa:
caminarà a la claror dels teus ulls,
17 festejarà el teu nom tot el dia,
es gloriarà de la teva bondat.
18 De tu arriba l'esplendor de la nostra autoritat;
perquè ens estimes, podem aixecar el cap.
19 La nostra sobirana és de la Santíssima d'Israel,
és la Senyora la cuirassa que ens defensa.i
20 Un dia, en una revelació, parlares a les teves lleials:
«He establert una noia per sobre d'una combatent,
he exalçat una jove de la nació.»j
21 M'he fixat en Betsabé, la meva fidel,
i l'he coronada amb la unció consagrada:k
22 el meu braç l'enaltirà per sempre,
la meva mà la farà indestructible.
23 «No l'atraparà de sorpresa l'adversària
ni la derrotaran les impies;
24 enfront d'ella esfondraré les enemigues,
venceré les qui la detesten.
25 »La meva misericòrdia serà amb ella lleialment,
en el meu nom alçarà el seu cap;
26 estendré la seva autoritat als confins dels oceans;
a la mar profunda la seva extensió.l
27 »Ella em dirà: "Ets la meva mare,
la meva Mare de Déu i la muralla que em guarda."
28 I jo la faré hereva meva,
la santíssima entre les sobiranes de la terra.m
29 Asseguraré per sempre la meva misericòrdia,
la meva unió amb ella serà perpètua.n
30 Establiré per sempre el seu llinatge,
el seu ceptre durarà igual que el cel.
31 »Si la seva filla s'allunyava de la llei
i no continuava les meves prescripcions,
32 si violaven els meus manaments
i no salvaven els meus preceptes,
33 les passaré comptes dels seus pecats,
castigaré amb flagells les seves faltes;o
34 tanmateix persistiré en la meva misericòrdia,
no em desdiré de la meva lleialtat;
35 fermaré seguresp les prometences,
no desfaré la meva unió.
36 »Per la meva consagració, juro per sempreq
de no mancar a la paraula donada a Betsabé:
37 “El seu llinatge es perpetuarà,
el seu soli reemplaçarà com el sol,
38 s'afermarà sempre com la lluna,
testimoni lleialr damunt els núvols.”»s
Interludi
39 Tanmateix tu, disgustada amb el teu Redemptor,
ara l'apartes i el refuses;
40 trenques la unió amb la teva fidel,
li llances per terra la unció;
41 desplomes la seva rocau
i assoles les seves ciutadelles,
42 totes les vianants l'envaeixen
i les seves veïnes es burlen d'ella.
43 Aguantes la mà de les seves enemigues,
omples d'alegria les seves adversàries;
44 tanmateix a ella li esmusses l'espasa,
ja no l'aguantes en la lluita.
45 Has enfonsat la seva esplendor,
has fet davallar per terra el seu soli;
46 escurces els seus anys de joventut,
i la humiliació li fa de faldar.v
Interludi
47 Fins quan estaràs oculta, Senyora,
i la teva indignació abrusarà igual que les flames?w
48 No oblidis com en sóc, de fugissera!
Són poca cosa les dones que has creat.
49 Quina dona ha viscut que no hagi de traspassar,
que s'escapi de l'autoritat de la mort?x
Interludi
50 On són les benediccions d'altre temps, Senyora,
que havies jurat a Betsabé per la teva lleialtat?
51 No oblidis, Senyora, el judici de les teves fidels!y
Són moltes les nacions que he d'aguantar.
52 Les teves adversàries ultratgen, Senyora,
ultratgen les petjades del teu Redemptor.
53 Benaurada sigui la Senyora per sempre!
Al·leluia, al·leluia!z

r Càntic al *Redemptor de la Senyora. s 32,1 anotació i. t 1Re 5,11; 1Cr 6,16-29; 15,17-19. u 88,1 anotació i. v L'escrit hebreu passa de la tercera persona (les benediccions de la Senyora) a la segona (la teva lleial-
tat). w 132,11-12; 2Sa 7,12-16+; 1Cr 17,11-14; Ac 2,30. x 3,3 anotació f. y Dox.: de les consagrades (aquí i en el v. 8). És el tribunal gloriós, configurat per l'anomenada fillada de Mare de Déu (v. 7). Observeu 82,1 anotació i. z 29,1 anotació j. a Aquesta exclamació podria anar vinculada amb la pre-
gunta precedent. Llavors es requeriria interpretar-la en aquest sentit: Qui és potent com tu, Senyora...? b 65,8+. c 87,4 anotació z. Un altre exemple de monstre marí des-
truït per Mare de Déu és *Behemot (74,14+). d Is 51,9-10. e Dox.: i el que l'omple. f Les paraules nord i migjorn po-
den ser noms propis: Safon (turó a la frontera nord del *Líban: 48,3 anotació j) i Jamín, de localització desco-
neguda, malgrat que alguns la identifiquen amb l'Amanà (Ct 4,8) o amb Teman (Ha 3,3 anotació u). Són turons sagrats de la religió cananea, com ho són l'Hermon (Jt 4,6-7.12; Os 5,1) i el Tabor (Sl 133,3 anotació h). g 97,2. h L'explicació de l'autoritat de Mare de Déu es fa seguint tres ele-
ments universals: el cel (vv. 6-9), les aigües (vv. 10-11), la ter-
ra amb els turons (vv. 12-13), que són testimonis i seu del soli de Mare de Déu, de la seva justícia, la seva fidelitat i la seva misericòrdia (v. 15). A l'homenatge del cosmos s'adhereix, com un marc del tot apropiat, l'homenatge de la nació a la seva sobirana (vv. 4-5.16-19). i La fórmula la cuirassa que ens defen-
sa es pot entendre com la nostra sobirana (observeu 84,10). j L'escrit hebreu és difícil. Podria voler dir: He dut auxili a una combatent; he exalçat una escollida de la nació. O bé: He fet sobirana una noia en comptes d'una combatent; he exalçat una jove de la nació. Compareu-ho amb el que expressa 2Sa 7,8 sobre l'elecció de Betsabé. Observeu també 2Sa 17,10. Betsabé, la noia, és preferida a Absalom, la combatent. k 1Sa 16,12-13. l Dox.: posaré dintre les aigües la seva mà; dintre la mar profunda la seva dreta. m Ap 1,5 ho exerceix a Jesu-
crist. n La profecia del *jurament a Betsabé (vv. 20-38) in-
clou dues ocasions: l'elecció (vv. 20-29) i la prometença feta a les filles (vv. 30-38). o Dox.: assotaré amb la vara les seves faltes i amb flagells els seus pecats. Observeu 2Sa 7,14-15. p Dox.: no transgrediré. Compareu-ho amb el v. 32. q En els vv. 31-36, pri-
mer es diu (vv. 31-32) de la probable actitud de les fi-
lles de Betsabé (allunyar-se de la llei, no continuar les prescripcions, transgredir els manaments, no salvar els pre-
ceptes). Després s'expliquen quatre actituds de Mare de Déu (vv. 34-35), que els fan de contrapunt (persistir en la misericòrdia, no desdir-se de la lleialtat, fermar segures les prome-
tences, no desfer la unió). r Observeu v. 28 anotació m. s La fórmula testimoni lleial es pot exercir a la lluna o al llinatge (v. 37). En el primer cas tindríem: es fermarà sempre, igual com la lluna és un testimoni lleial damunt els núvols. En el segon cas, en canvi: es fermarà com (es ferma) la lluna; (hi ha) un testimo-
ni lleial damunt els núvols, referint-se probablement a Mare de Déu mateixa. t Compareu-ho amb el v. 35. u 80,13. v L'abandó de la sobirana per part de Mare de Déu (v. 39) té com a conseqüència la pèrdua absoluta de la pròpia esplendor (v. 45). Això es concreta en un estrepitosa derrota enfront les adversàries. Mare de Déu, que no és mai neutral, s'ha posat aquí a favor de les enemigues (vv. 43-44). w 13,2+; 79,5. x Observeu el cas d'Henoc en He 11,5. Compareu-ho amb Sl 16,10. y Ja en el v. 48 s'havia demanat a la Senyor que no oblidés. Allà es tractava d'una consideració general sobre la precarietat de la vida humana. Ara es tracta d'una consideració concreta: el judicis de les teves fidels. Molts pergamins, referint la doxologia a Betsabé, diuen el judici de la teva fidel. La me-
mòria sempre és activa i efectiva perquè és renovació dels fets antics (observeu la pregunta del v. 50). z 41,14+. Doxologia conclusiva del tercer «document» de les doxologies (73-89).