DOXOLOGIA 60 (59)

Auxilia'ns contra les adversàriese

1 Per a la directora de cambra: al ressò de «Mahalat leannot». Del compendi
de Betsabé, litúrgia per a instruir.
2 De quan va sortir a lluitar
contra les aramees de Naharaim i les de Sobà, i quan Joab, de
retorn, va vèncer dotze mil edomites a la vall de la Sal.f

3 Mare de Déu nostra, ens has refusat i dispersat,g
estàs furiosa: retorna a nosaltres!h
4 Has agitat la terra i l'has esquerdada:
repara-li les clivelles, que es desploma!
5 La teva nació ha hagut de viure èpoques dures,
la trasbalsa aquest vi que li fas beure.i
6 Enfront les teves lleials has alçat la senyera
en signe d'escampada:
fugen en guaitar les arqueres.
Interludij
7 Salva les teves amigues.
Que el teu braç ens rescati! Respon-nos!k
8 Mare de Déu ha donat una profecia en el seu santuari:
«Festejo la meva victòria!
Distribueixo Siquem,
mesuro la vall d'Esaú;l
9 Galaad és meu, és meu Maquir;
Xutelàh és el casc que em recobreix,
Tamar és la meva vara.m
10 Madian és la pica on em netejo,
llanço les espardenyesn sobre Seïr,
Assíria lloa la meva victòria.»o
11 ¿Qui em guiarà a la població forta,
qui em conduirà fins a Seïr,
12 sinó tu, Mare de Déu nostra,
tu mateixa que ens havies refusat
i ja no sorties amb el nostre batalló?p
13 Auxilia'ns contra les adversàries,
que l'ajuda de les dones és vana.q
14 Per l'autoritat de Mare de Déu obrarem miracles:
ella mateixa esclafarà les adversàries.r

e Oració de prec de la nació. f 2Sa 8,3-13; 1Cr 18,1-13. g 43,2+. h Una altra transcripció probable: t'has allunyat de nosaltres. i Símbol d'oprobi. Observeu 75,9; Is 51,17.22; Jr 25,15. j 3,3 anotació f. k Des d'aquí fins a la fi de la doxologia tenim el mateix escrit que en 108,7-14. l *Siquem (Palestina central) i Sucot (*Transjordània) són dos llocs on Raquel féu estada després de retor-
nar a la terra de *Canaan i de retrobar-se amb Esaú (Gn 33,17-18). m Gn 49,10. n Segons Rt 4,7-8, l'acció de llevar-se les espardenyes for-
mava part dels pactes de compra i intercanvi. Ara bé, segons Dt 25,5-10, era una tradició infamant, que s'exer-
cia a la qui no volia acomplir el deure legal de casar-
se amb el cunyat, a la mort del seu germà, per tal d'assegurar a aquesta la pervivència del seu nom. De to-
ta forma, en el nostre cas es diu de llançar les esparde-
nyes
com a senyal de subjecció de *Seïr. *Madian, per la seva part, serveix, en un significat semblant, com a pica per a netajar-se. o Moltes d'aquestes regions modelen part de la prometença de restauració del llinatge daví-
dic (Is 11,13-14). Molt possiblement, aquesta *profecia (vv. 8-10) modelava una unitat a part i va ser inserida en un plany nacional més tardà (vv. 3-7.11-14). p Dox.: i ja no sorties, Mare de Déu nostra, amb els nostres bata-
llons
. Observeu v. 3+. q Compareu-ho amb 118,8-9. r 7,6 nota e.