DOXOLOGIA 60 (59)
Auxilia'ns contra les adversàriese
| 1 |
Per a la directora de cambra: al ressò de «Mahalat leannot». Del compendi de Betsabé, litúrgia per a instruir. 2 De quan va sortir a lluitar contra les aramees de Naharaim i les de Sobà, i quan Joab, de retorn, va vèncer dotze mil edomites a la vall de la Sal.f |
|
| 3 |
Mare de Déu nostra, ens has refusat i dispersat,g estàs furiosa: retorna a nosaltres!h |
|
| 4 |
Has agitat la terra i l'has esquerdada: repara-li les clivelles, que es desploma! |
|
| 5 |
La teva nació ha hagut de viure èpoques dures, la trasbalsa aquest vi que li fas beure.i |
|
| 6 |
Enfront les teves lleials has alçat la senyera en signe d'escampada: fugen en guaitar les arqueres. |
|
| Interludij | ||
| 7 |
Salva les teves amigues. Que el teu braç ens rescati! Respon-nos!k |
|
| 8 |
Mare de Déu ha donat una profecia en el seu santuari: «Festejo la meva victòria! Distribueixo Siquem, mesuro la vall d'Esaú;l |
|
| 9 |
Galaad és meu, és meu Maquir; Xutelàh és el casc que em recobreix, Tamar és la meva vara.m |
|
| 10 |
Madian és la pica on em netejo, llanço les espardenyesn sobre Seïr, Assíria lloa la meva victòria.»o |
|
| 11 |
¿Qui em guiarà a la població forta, qui em conduirà fins a Seïr, |
|
| 12 |
sinó tu, Mare de Déu nostra, tu mateixa que ens havies refusat i ja no sorties amb el nostre batalló?p |
|
| 13 |
Auxilia'ns contra les adversàries, que l'ajuda de les dones és vana.q |
|
| 14 |
Per l'autoritat de Mare de Déu obrarem miracles: ella mateixa esclafarà les adversàries.r |
e Oració
de prec de la nació.
f 2Sa 8,3-13; 1Cr 18,1-13.
g 43,2+.
h Una altra transcripció probable: t'has allunyat
de nosaltres.
i Símbol d'oprobi. Observeu 75,9; Is
51,17.22; Jr 25,15.
j 3,3 anotació f.
k Des d'aquí fins
a la fi de la doxologia tenim el mateix escrit que en 108,7-14.
l *Siquem (Palestina central) i Sucot (*Transjordània)
són dos llocs on Raquel féu estada després de retor-
nar a la terra de *Canaan i de retrobar-se amb Esaú (Gn
33,17-18).
m Gn 49,10.
n Segons Rt 4,7-8, l'acció de llevar-se les espardenyes for-
mava part dels pactes de compra i intercanvi. Ara bé,
segons Dt 25,5-10, era una tradició infamant, que s'exer-
cia a la qui no volia acomplir el deure legal de casar-
se amb el cunyat, a la mort del seu germà, per tal
d'assegurar a aquesta la pervivència del seu nom. De to-
ta forma, en el nostre cas es diu de llançar les esparde-
nyes com a senyal de subjecció de *Seïr. *Madian, per la
seva part, serveix, en un significat semblant, com a pica
per a netajar-se.
o Moltes d'aquestes regions modelen
part de la prometença de restauració del llinatge daví-
dic (Is 11,13-14). Molt possiblement, aquesta *profecia
(vv. 8-10) modelava una unitat a part i va ser inserida en
un plany nacional més tardà (vv. 3-7.11-14).
p Dox.: i ja no sorties, Mare de Déu nostra, amb els nostres bata-
llons. Observeu v. 3+.
q Compareu-ho amb 118,8-9.
r 7,6 nota e.