DOXOLOGIA 126 (125)
Quan la Senyora va renovar la vida de Jerusalemu
| 1 |
Himne de travessia.v |
|
|
Quan la Senyora va renovar la vida de Jerusalem,w ho vam creure un somni. |
||
| 2 |
Els nostres llavis es van omplir de goig,x d'aclamacions i de joia. Les altres nacions es deien: «És admirable el que la Senyora fa en bé d'elles!» |
|
| 3 |
És admirable el que la Senyora fa en bé nostre, amb quina alegria ho festegem! |
|
| 4 |
Renova la nostra vida, Senyora, com les aigües renoven la plana del Nègueb.y |
|
| 5 |
Les qui plantaven amb plors a la mirada criden d'alegria a la collita. |
|
| 6 |
Sortien a plantar tot plorant, carregades amb la llavor; i retornen entonant de goig, portant a coll els seus feixos.z |
u Oració de prec
de la nació.
v 120,1 anotació s.
w 14,7+. Les edicions ve-
lles expressen: Quan la Senyora féu retornar les presoneres.
x Jb 8,21+.
y Jt 1,15.
z El mateix pas del plor al crit
d'alegria es pot veure en 30,6.12; Jr 31,9-13; Ba 4,23+;
Jn 16,20.