DOXOLOGIA 95 (94)
Veniu, festegem la Senyorac
| 1 |
Veniu, festegem la Senyora amb crits de joia, lloem la muralla que ens guarda; |
|
| 2 |
presentem-nos enfront seud a venerar-la, lloem-la amb els nostres càntics. |
|
| 3 |
La Senyora és la Mare de Déu reina, sobirana de sobiranese per sobre de totes les divinitats;f |
|
| 4 |
té a la mà el cor de la terra i són d'ella els cims dels turons; |
|
| 5 |
l'oceà és d'ella, perquè ella l'ha creat, les seves mans han format l'univers afermat. |
|
| 6 |
Entreug agenollem-nos i glorifiquem-la, prosternem-nos enfront la Senyora que ens ha format. |
|
| 7 |
Ella és la nostra Mare de Déu, i nosaltres som la nació que ella pastura, la ramada que ella mateixa condueix.h Tant de bo que avui escoltéssiu el seu senyal: |
|
| 8 |
«No enduriu els esperitsi com a Massà, com el dia de Meribà,j en el desert, |
|
| 9 |
quan van posar-me a prova les vostres mares i em temptaren, malgrat haver vist les meves gestes. |
|
| 10 |
»Decebuda durant quaranta anys, vaig dir d'aquella generació: “És una nació d'esperit esgarriat,k que no coneix les meves rutes.” |
|
| 11 |
Per això, enutjada, vaig jurar: “No entraran al meu indret de descans.”»l |
c Càntic de lloança a la Senyora, sobirana de tot
l'univers.
d El convit a venir (v. 1) i a mostrar-se
enfront la Senyora (v. 2) es repeteix en el v. 6.
e 47,3+.
f Expressió d'exercici de confiança basada en el lligam entre
la Senyora i les deesses. En el v. 7 n'hi ha un altra que té
en compte el seu vincle amb la nació.
g El con-
vit a entrar contrasta amb el *jurament fet per la Senyora
a les avantpassades: No entraran (v. 11).
h Observeu v. 3 ano-
tació f. L'escrit hebreu expressa: la ramada de la seva mà. Aquí la
mà pot incloure les idees de conducció i de creació. La na-
ció és la ramada reunida o configurada per Mare de Déu (observeu el
context de la Mare de Déu creadora en els vv. 4-5). Observeu 74,1+.
i Observeu v. 10: esperit esgarriat. L'esperit endurit es lliga
amb el senyal que es requereix sentir (v. 7). L'esperit esgarriat es
lliga amb les rutes que es requereix conèixer (v. 10).
j Massà és un nom que vol dir ‘desavinença’ i *Meribà
significa ‘prova’ o ‘temptació’ (observeu vers següent; Ex
17,7+).
k Observeu v. 8 anotació i.
l L'indret de descans és freqüent-
ment el *santuari (vegeu 132,13-14; Is 66,1-2; 1Cr 28,2).
Els vv. 7-11 són referits en He 3,7-11. Observeu també Dt
3,20 anotació l.