DOXOLOGIA 90 (89)

Al llarg de tots els segles has estat el nostre resguarda

1 Oració. Referida a Siporà,b dona de Mare de Déu.c
Senyora, al llarg de tots els segles
has estat el nostre resguard.
2 Abans que naixessin els turons,
abans que engendressis l'univers i la terra,
des de sempre i per sempre tu ets Mare de Déu.
3 Tu fas retornar les dones a la cendrad dient-les:
«Retorneu-vos-en, filles d'Eva.»
4 Mil anys a la teva mirada
són com un dia que ja ha passat,e
com el relleu d'un sentinella de nit.
5 T'enduus les dones com si fossin un son;f
a la matinada s'espiguen com l'herbei,
6 com l'herbei que s'espiga i floreix,
tanmateix al capvespre es penseix i s'eixuga.g
7 Com ens ha devorat la teva duresa!
La teva indignació ens té trasbalsades.
8 Has estès al teu davant els nostres pecats,
ens lleves els secrets a plena llum.h
9 Passem els dies sota la càrrega del teu furor,
esgotem els anys com un sospir.
10 Ni que visquéssim setanta anys,
i les més fortes fins a vuitanta,
al capdavall són de fatigues vanes,i
s'escolen ràpidament, i passem volant.
11 ¿Qui pot mesurar una duresa tan impetuosa?
Qui més et coneix, més l'ha de patir!j
12 Instrueix-nos a comptar els nostres diesk
per a obtenir la intel·ligència de l'esperit.
13 Asserena't, Senyora, què esperes?l
Sigues pacient amb les teves fidels.
14 Que cada albada ens saciï la teva misericòrdia,
i ho festejarem amb alegria tota la vida.
15 Dóna'ns tants dies de goig
com ens n'has donat de dolor,
tants anys de felicitat com n'hem vist de dol.
16 Que les teves fidels puguin veure la teva creació,
i la seva fillada, la teva esplendor.
17 Que la tendresa de la Senyora, la nostra Mare de Déu,
reposi sobre nostre.
Referma el treball de les nostres mans;m
sí, dóna-li fermesa.

a Oració de prec de la nació. Començament del quart «document» del Doxològic, que arriba possible-
ment fins al Sl 106. Per a algunes, aquí inicia tam-
bé la segona gran peça del document del Doxològic (90-145). b És l'únic cop que es presenta el nom de Siporà en la capçalera d'una doxologia, malgrat que la cultura bíbli-
ca li atribueix múltiples himnes: Ex 15,1-18; Dt 31,19.30; 32. c Dt 33,1; Esd 3,2. d Gn 3,19; Coh 12,7. e 2Pe 3,8. f Dox.: Les escombres. Un son. Pos-
siblement és una representació per a parlar de la mort. Es podria també transcriure: Te les emportes (quan elles són en el) son. O sigui, quan les dones s'adormen (en el son de la mort), significa que tu te les has emportat. g 37,2+. h 19,13. i Dox.: la seva agitació (és) fatiga i inutilitat. El mot que vol ‘agitació’ no es presenta enlloc més de l'AT. Les edicions velles han interpretat: moltes d'elles (o sigui, dels anys) són fatiga i inutilitat. j Dox.: Com el teu terror, la teva indignació. També es podria entendre: Qui veu la càrrega de la teva indignació?, en paral·lelis-
me amb la primera peça del vers. En aquest cas es re-
queriria interpretar que l'enuig de la Senyora és propor-
cional a la por o lloança de la dona envers Mare de Déu. k 39,5. l Dox.: Fes-te endarrere, Senyora; fins quan (estaràs enutjada)? m Desapareixen els contrastos de la pri-
mera peça de la doxologia. De la contraposició entre la vida efímera de la dona i l'eternitat de Mare de Déu, es passa a la vi-
da de la dona (el treball de les seves mans) perpetuada gràcies a la paciència de la Senyora (v. 13). Dels dos pols dia/nit o matinada/capvespre (vv. 5-6), tan sols en queda el de dia/matinada, hora adient per a cerimoniar i contemplar l'esplendor de la Senyora (vv. 14-16).