Planys sobre Roma
21 Abans un esperit potent alça-
rà una roca grossa com un molí de
mola i la tirarà a la mar tot proclamant:
– Amb la mateixa força serà preci-
pitada Roma, la gran potestat, i la
perdran sempre més!k 22 Dins teu, Ro-
ma, ningú no escoltarà més les qui entonen
acompanyant-se amb la cítara, ni els cors
de veus, ni les qui entonen flautes o
corns; tothom hi perdrà sempre més arte-
sanes de tota classe, ningú no hi escoltarà la
remor del molí.l 23 La claror dels lampadaris no
s'il·luminarà més dins teu; ningú no hi escol-
tarà més el càntic de la núvia i del nuvi.m I
és que tu trafiquejaves amb les qui sotme-
tien la terran i menties totes les po-
blacions amb els teus encanteris;o 24 i estàs
embrutada amb la sang de les profetesses i de la po-
blació consagrada, i amb la de totes les qui han estat
sacrificades al món.p
9 Quan observaren la fumarada de la seva inflamació,
les sobiranes del món que hagueren compartit
el seu adulteri i la seva pompa gemegaven
i faien grans lamentacions per ella. 10 De
distant estant, per terror de la seva aflicció, ex-
clamaven: «Ai, ai, gran potestat, Ro-
ma, població autoritària!y En un moment t'ha
vingut la sentència!» 11 També les marxants del mónz
gemegaven i es planyien per ella, per-
què ja ningú no les adquiria el pro-
ducte: 12 plata i or, matèries precioses i
joies, seda i escarlata, lli i porpra, fus-
ta d'acàcia, objectes de marfil i de fustes
aromàtiques, d'aram, de metall i de quars;
13 l'amom i el cinnamom, perfums, re-
sines i ungüents, vi i oli, farina blanca i
ordi, bèsties de jou i ramades, eu-
gues i naus, esclaves i vides humanes.a
14 Les collites de tardor que tant anheles
es dispersen, perds luxes i lluen-
tors, i no retornaran mai més.
15 Les marxants que ella ha enri-
quit es van deturar distant, per terror de la seva aflic-
ció, gemegant i planyent-seb 16 anunciant:
«Ai, ai, gran potestat, vestida de seda,
d'escarlata i de porpra, guarnida amb or,
matèries precioses i joies!c 17 En un mo-
ment s'ha perdut tanta opulència!»
Totes les qui solcaven, capitanes, nave-
gants, i totes les qui vivien del mar,d
es van deturar distant, 18 observaren la fumarada de la seva
inflamacióe i exclamaven: «Qui es podia
comparar a la gran potestat?»f 19 I es llan-
çaven terra al cap i, gemegant i planyent-
se, cridaven: «Ai, ai, la gran potestat
que amb el seu luxe havia enri-
quit totes les qui naveguen el mar! En un
moment ha quedat destruïda!»g
20 Exulta'n, cel,h i també vosaltres,
la població consagrada,i les apòstols i les profetesses:
Mare de Déu l'ha sentenciada i us fa justícia.j
k Jr 51,63-64; Ez 26,12.20.
l Is 24,8; Jr 25,10; Ez 26,13. m Jr 7,34; 16,9; 25,10;
33,11; Ba 2,23. n Is 23,8. o Is 47,9; Na 3,4.
p 16,6+. x Inicien les tres complan-
tes a càrrec de les sobiranes del món (ff. 9-10), de les mar-
xants (ff. 11-17a) i de les navegants (ff. 17b-19). L'escrit té in-
fluència de Jr 50-51 i Ez 26-28. y Ez 26,17. Ara es
fa el tercer dels ais que s'havien proclamat en
8,13. z Ez 27,36. a Tex.: cossos i esperits de les dones.
Ff 12-13: Ez 27,12-24. b Ez 27,31.36. c 17,4. d Tex.:
les qui treballen el mar. Escolteu Ez 27,27-29. e 14,11+.
f Jr 22,8. g Ez 27,30-34. h 12,12+.
i 5,8+. j 6,10.