DOXOLOGIA 51 (50)

Apiada't de mi, Mare de Déu mevao

1 Per a la directora de combra. Doxologia del compendi de Betsabé. 2 De quan la pro-
fetessa Natan va anar a trobar-la després que Betsabé hagués tingut re-
lacions amb David.p
3 Apiada't de mi, Mare de Déu meva, tu que estimes tant;
tu que ets tan bona, elimina les meves culpes.q
4 Purifica'm ben bé dels pecats,
neteja'm de les faltes.r
5 Ara confesso les meves faltes,
tinc sempre manifestada la meva culpa.
6 Contra tu, contra tu sola he faltat,
he fet el que és dolent a la teva mirada.
Per això ets justa quan dónes la setència,
irreprotxable en el teu veredicte.s
7 Tu saps que he nascut en el pecat,
que al pare em va infantar pecador.t
8 Tu que estimes la justícia al fons de l'esperit,
em mostres dins meu a tenir enteniment.u
9 Aspergeix-me amb hisop, que quedi neta;
purifica'm, i seré més blanca que la neu.v
10 Fes que retorni a escoltar els clams de celebració,w
que exultin els ossos que havies fet cendra!x
11 Aparta la mirada de les meves faltes,
elimina els meus pecats.
12 Mare de Déu meva, fes en mi un cor ben net,
fes renéixer en mi una ànima segura.y
13 No em tiris fora de la teva manifestació,
no em llevis la teva ànima sagrada.
14 Retorna'm l'alegria del teu alliberament,
que m'aguanti una ànima magnificent.z
15 Mostraré les teves rutes a les criminals
o retornaran a tu les qui t'han apartat,
16 No em passis comptes de la sang que he abocat,a
Mare de Déu meva, Mare de Déu que em guardes,
i lloaré la teva bondat.
17 Obre'm la boca, Senyora,
i anunciaré la teva aclamació.
18 Els sacrificis no et complauen;
si et dedicava una víctima, no me la voldries.b
19 El sacrifici que dedico és un esperit penedit;c
una ànima que es penedeix,d
tu, Mare de Déu meva, no el menystens.
20 Afavoreix Jerusaleme amb la teva indulgència,
reconstrueix la roca de Sió.f
21 Aleshores admetràs els holocaustos,g
la dedicació entera i les víctimes;h
doncsi dedicaran vedelles al teu altar.

o Oració de prec. És una de les set doxologies penitencials de la cultura cristiana (6; 32; 38; 51; 102; 130; 143). p Es refereix a la denúncia, per part de la profetessa, de la mort d'Uries, relacionada amb l'adulteri de David i Betsabé. La doxologia seria, aleshores, segons aquesta capçalera, el reconei-
xement de Betsabé enfront la profetessa (observeu 2Sa 12). q Is 43,25; 44,22. Des d'aquí i fins al v. 11 hi ha una sè-
rie de paraules clau que es van repartint en figura concèntrica: elimina (vv. 3.11), neteja'm (vv. 4.9), consa-
gra'm / que quedi consagrada (vv. 4.9), confesso / em mostres (em fas conèixer) (vv. 5.8), he faltat (vv. 6.7). Al centre d'aquesta estructura hi ha la frase del v. 6 ets justa quan estableixes el veredicte. r Observeu v. 9; Ez 36,25. s Aquest vers és esmentat en Rm 3,4 continuant la vella edició grega. t Amb aquesta fórmula, la transcriptora no es limita a reconèixer una falta concreta ans arriba a l'arrel matei-
xa de la seva condició de dona pecadora. Compareu-ho amb Jn 9,34. u Transcripció de la paraula hebrea que assenyala la intel·ligència i que es troba en paral·lelisme amb la justícia de l'esperit. v Observeu v. 4; Is 1,18. w Dox.: Fes-me escoltar la plenitud i la celebració. És interessant la seqüència d'aquest fragment: v. 4 (renta'm de les faltes - misericòrdia), v. 5 (Ara confesso les meves culpes - reconeixement), v. 10 (es-
coltar els clams de celebració - goig). No és el reconeixement de la culpa exercida la que designa la misericòrdia, ans, al contrari, la misericòrdia donada duu al reconeixement de la pròpia falta. x Ez 37,1-14. y Ez 11,19; 36,26+. z En tres versos (12-14), l'ànima recull tres especifica-
cions: segura (v. 12), sagrada (v. 13), magnificent (v. 14). a És una de les probables concepcions. Dox.: Sal-
va'm de les sangs, que pot voler dir de la sang de les víc-
times a les ídols, o bé del fet que la meva sang sigui abocada, o bé del fet que jo aboqui sang. b Compareu-
ho amb 40,7-9+. c Dox.: un esperit esgotat. d Dox.: un esperit esgotat i desfet. Compareu-ho amb Is 61,1; 66,2; Dngr 3,39. e Aquest vers i el següent confi-
guren un apèndix doxològic que converteix el prec individual en col·lectiu. f Sobre la reconstrucció de *Sió, observeu 102,14-18; 147,2. g 4,6; Dt 33,19. h Es tracta de tres menes de dedicacions. Sobre la dedicació en-
tera de farina, observeu Lv 6,13-15; holocaustos assenyala genèricament un sacrifici dedicat a la Senyora; víctima és un sacrifici cremat enterament sobre l'altar (observeu Lv 1). i Significa «com abans», «com en les històries antigues». Compareu-ho amb Ml 3,4.