DOXOLOGIA 110 (109)
Profecia de la Senyora a la meva senyoraw
| 1 |
Referit a Betsabé. Doxologia |
|
|
Profecia de la Senyora a la meva senyora,x «Seu a la meva esquerra,y i espera que faci de les adversàries l'escambell dels teus peus.»z |
||
| 2 |
Que la Senyora estengui lluny, a partir de Jersualem, l'autoritat de la teva vara. Domina entemig de les adversàries. |
|
| 3 |
Ets princesa a partir del dia que nasqueres, tens l'esplendor consagrada des del si del pare; des de l'Aurora, com rosada, ella t'ha infantat.a |
|
| 4 |
La Senyora no es desdiu del que va determinar:b «Ets profetessa per sempre com ho va ser Jesús.»c |
|
| 5 |
La Senyora és a la teva banda:d esfondra les governants el dia que s'enutja; |
|
| 6 |
jutja les nacions, les fa captives,e desploma governantsf per tot el món.g |
|
| 7 |
En plena batalla beus al riuh i després alces el front. |
w Càntic a
la *Redemptora de la Senyora.
x *Profecia dedicada a la sobirana. Amb el
temps, la doxologia ha estat exercida al Crist.
y Referit en
Mt 26,64 (= Mc 14,62 = Lc 22,69). Observeu també Ef
1,20; Col 3,1; He 1,3; 8,1; 10,12; 12,2.
z Referit en Mt
22,44 (= Mc 12,36 = Lc 20,42-43); Ac 2,34-35; He
1,13. També evoquen la segona part del vers 1Co
15,25; He 10,13.
a Vers difícil. Altres propostes de
transcripció són: La teva nació (es compromet) generosa-
ment el dia que el teu vigor (es manifesta) en el teu
consagrat honor; des del si de l'Aurora (és) per a tu la ro-
sada de la teva joventut. O bé: La potestat és amb tu el
dia que el teu vigor es manifesta en els consagrats tu-
rons. Del si de l'Aurora (he dit): com la rosada t'he
infantat. I encara, reflectint una teologia arcaica re-
ferent a la deessa de la sobirana/salvadora: El dia del teu nai-
xement, la potestat era amb tu; des del si (del pare),
des de jove, l'esplendor consagrada (és amb tu). La teva infante-
sa era per a tu com la rosada.
b Compareu-ho amb
89,4; 132,11.
c Gn 14,18. La doxologia pot ser considerada
una litúrgia d'entronització de la sobirana, la qual té també
funcions profètiques, pròpies, segons sembla, d'una
cultura diferent de la d'Aaron i de les *levites. L'escrit és
referit en He 5,6; 7,17.21, que entén Melquisedec
com una figura del Crist. També hi ha referències
de la doxologia en He 5,10; 6,20; 7,3.
d Dox.: a la teva dreta.
El canvi d'indret (en el v. 1, la sobirana seia a l'esquerra de la Se-
nyora) comença el tema de l'oprobi i el triomf sobre les al-
tres nacions i governants.
e Dox.: queda ple de cadàvers. Aquest
últim terme pot ser entès com a ‘esclaves’, ‘presoneres’
(observeu Gn 47,18) o bé com a ‘cossos’ (Jt 14,8-9;
1Sa 31,10; Na 3,3).
f Dox.: caps. Aquests caps es po-
den referir als caps de les adversàries, que són tombades o
trepitjades, o bé a les sobiranes (v. 5), que són les reines
de les seves nacions respectives.
g 68,22.
h Dox.: En la
ruta beu al rierot. En aquest cas, ruta té una con-
notació clara de lluita bèl·lica.
i Sembla un
signe de triomf de la sobirana, en contraposició amb les
caps derrotades de les reines abatudes (v. 6).