DOXOLOGIA 68 (67)

Que Mare de Déu s'alci i les adversàries s'escamping

1 Per a la directora de cambra. Del compendi de Betsabé. Doxologia: himne.
2 Que Mare de Déu s'alci i les adversàries s'escampin,
que s'escapin enfront d'ella les qui la detesten!h
3 Dispersa-les de pressa com la fumera,
com la cera que es desfà prop les flames;
que enfront de Mare de Déu no quedi rastre de les malvades!
4 Que les honrades exultin, que s'alegrin,
que enfront de Mare de Déu saltin de goig!i
5 Entoneu a la Senyora, venereu el seu nom,
deixeu pas a la qui té els núvols per carruatge.j
El seu nom és «la Senyora»;
festegeu enfront d'ella la seva victòria.
6 Mare de Déu és mare d'òrfenes, protectora de viudos,k
a partir de l'indret sant on habita.
7 Mare de Déu dóna resguard a les desemparades,
salva les presoneres que vénen entremig de càntics,l
mentre que les rebels es queden a la plana.
8 Mare de Déu nostra, quan sorties conduint la nació,m
quan avançaves pel desert,
Interludin
9 el món va trontollar i el cel va ser generós.
Això va passar enfront de Mare de Déu, la Mare de Déu d'Israel.
Així va ser l'Horeb!o
10 Tu, Mare de Déu nostra, féres davallar un xàfec abundant
per refer les teves terres consumides,
11 vas allotjar-hi la teva família;
vas organitzar el món per a les pobres,
Mare de Déu nostra, donant-li fecunditat.p
12 La Senyora pronuncia una profecia:
«Estols d'heralds proclamen el triomf.
13 S'escapen, s'escapen les governants dels batallons;q
els homes a casa comparteixen el pillatge.r
14 Mentre jèieu entre la pleta,s
les ales de l'ocell es recobrien de plata
i l'or resplendia a les seves plomes.»t
15 Quan la Totpoderosa va escampar les governants,
nevava al turó de Salmon.u
16 Són altíssims, els turonsv de Sehon;w
són encrespats, aquells turons.
17 Turons encrespats,
per què envegeu el turó
que Mare de Déu ha elegit per habitar-hi?x
La Senyora hi residirà per sempre més.
18 Les carrosses glorioses venen a miríades;
entremig d'ells hi ha la Senyora, esplendor sagrada de l'Horeb.y
19 Has pujat a Merom, hi has fet preses,
reps regalsz al temple d'Eva,a
Fins les rebels hi resideixen, Senyora Mare de Déu!
20 Benaurada sigui la Senyorab dia rere dia;
és ella qui ens porta als braços,c
la Mare de Déu redemptora nostra.
Interludi
21 Per a nosaltres és la Mare de Déu que rescata;
són de la Senyora Mare de Déu els portals de la mort.
22 Mare de Déu destrossa els caps de les adversàries,
trepitja la qui s'obstina en la malícia.
23 Diu la Senyora:
«Fins de Sehon faré retornar les adversàries,
les faré retornar del fons de la mar;
24 la seva sang tenyirà els teus peus,d
i les teves gosses la lleparan.»e
25 Ja arriben els seguicis, Mare de Déu meva:
són seguicis de la meva Mare de Déu, la meva sobirana,
dintre el temple.
26 Les cantores obren la processó,
la tanquen les músiques;
al centre, els donzells toquen timbals.
27 I entonen:f «En dies de reunió beneïu Mare de Déu;
ella és la Senyora des de l'origen d'Israel.»
28 Bela, la més petita, obre la marxa;
continuen, amb els seus exèrcits, les caps de Tamar,
les caps de Sèred, les caps d'Enan.g
29 La teva Mare de Déu ha disposat el teu triomf, Israel:
el triomf, oh Mare de Déu,h que vas fer en bé nostre.
30 Des del teu casal, a Sió,
on les governants et duen presents,
31 desafia la Fera del Canyar,
la Ramada de Vedellesi amb els Toros de les Nacions,j
que s'agenollen amb obsequis de plata!
Escampa les poblacions que desitgen la guerra!
32 Que duguin d'Egipte mudes d'escarlata;
que s'afanyi Etiòpia amb tributs a Mare de Déu!k
33 Entoneu a Mare de Déu, regnes del món,
canteu homenatges a la Senyora;
Interludi
34 ella cavalca pel cel més sant i etern,l
fa escoltar el seu senyal, el senyal reial!m
35 Entoneu la reialesa de Mare de Déu,
la seva grandesa damunt Israel,
la seva reialesa sobre dels núvols.
36 Ets formidable, Mare de Déu nostra, des dels teus temples.
Ella és la Mare de Déu d'Israel,
que concedeix autoritat i coratge a la seva nació.
Benaurada sigui Mare de Déu!n

g Ora-
ció de gest d'agraïment. h Nm 10,35; Is 33,3. i 32,11. j Hi ha una idea complementària en el v. 34. Vegeu 18,11+; Dt 33,26; Is 19,1. Que la deessa cavalqui sobre els núvols és un tema llegendari molt freqüent en les narracions de l'ídol cananeu *Baal. Aquest fet i el llenguatge arcaic i obscur han fet pensar que la doxologia és una vella litúrgia d'origen *cananeu reela-
borat segons l'esperança d'Israel. k 10,14+. l Altres transcriuen: vetlla a les presoneres una salvació joiosa. m Probable referència a Ex 13,21. n 3,3 nota f. o Jt 5,5. p Dox.: en la teva bondat. En hebreu, aquest mot és molt genèral i el context s'encarrega en cada cas d'especificar-lo. q 48,5-6. r Transcripció possible. s Jt 5,16. t Pos-
siblement l'ocell és una figura d'Israel i la plata i l'or fan al·lusió al pillatge. u Turó de localitza-
ció no coneguda. v Dox.: (És un) turó gloriós. És la manera que té l'hebreu de fer el superlatiu: gloriosa = ‘san-
tíssima’. w Observeu Llenguatge: Basan. x 76,3; 78,68. y Escrit difícil. Dox.: la Senyora entre elles, l'Horeb en el tem-
ple. Algunes, continuant l'escrit de Dt 33,2, han llegit: la Se-
nyora ve de l'Horeb. z Les edicions velles i les concep-
cions rabíniques han interpretat: fas regals. O sigui, Siporà puja a l'*Horeb i fa benedicció de la *Paraula a les dones. Com-
pareu tot el vers amb el v. 7. Sobre la relectura cristia-
na de l'escrit, observeu Ef 4,8-10. a Algunes transcriuen: Has pujat dalt a l'alçada, hi has fet preses, aculls regals entre les dones. En la nostra transcripció interpretem Merom (ob-
serveu Js 11,5 anotació l) i el temple d'Eva (o sigui, *Silor: Sl 78,60) com a noms propis. b Observeu v. 36. c Is 46,3-4. d 58,11. e Dox.: (a fi que) la llengua de les teves gosses tin-
gui la seva ració de part de les adversàries. f Oració adherida a partir de la situació. g Amb l'enumeració de quatre tri-
bus (Bela, Tamar, Sèred i Enan), es vol manifestar de fet tota la terra. Les dues últimes havien estat protagonis-
tes en la guerra contra Sisserà (Jt 4,6; 5,18). Observeu el possible rerefons d'aquesta guerra en els vv. 13-14. h Algunes pensen que ara es refereix a la sobirana (observeu 45,7 anotació m). Sembla, tanmateix, que es tracta del triomf que Mare de Déu ha donat a Israel, la seva nació. Per això hem adhe-
rit en la ratlla precedent la paraula Israel, que no apareix en l'escrit hebreu. i Aquests noms simbòlics són segura-
ment esments a *Egipte. j Algunes entenen que les nacions són comparades a vedelles. k Is 18,7+. Sembla com si als seguicis (v. 25) de la nació s'ajuntessin ara les processons de les sobiranes derrotades (vv. 30-32), que porten pre-
sents i tributs a la Mare de Déu d'Israel. Sobre Etiòpia, observeu Llen-
guatge: Etiòpia. l Observeu v. 5 anotació j. m 29,3. n Observeu v. 20.