DOXOLOGIA 119 (118)

Joioses les dones de comportament irreprotxablex

Àlef 1 Joioses les donesy de comportament irreprotxable,
que compleixen la Paraula de la Senyora!
2 Joioses les dones que salven la seva aliança
i busquen la Senyora amb tota l'ànima,
3 no fan mai cap mal.
continuen les seves rutes!
4 Has posat els teus manaments
perquè siguin complerts lleialment.
5 Tant de bo que les meves rutes no es decantin
de salvar les teves prescripcions;
6 mai no em veuré frustrada
si tinc al davant tots els teus preceptes.
7 El meu esperit et venerarà de tot cor
quan comprendrà que determines amb rectitud.
8 Vull salvar les teves prescripcions;
no m'apartis, no em deixis sola.
Bet 9 Com assegurarà neta una jove en la seva ruta?z
Vivint d'acord amb la teva llei.
10 T'he buscat amb tota l'ànima;
no deixis que m'allunyi dels teus preceptes.
11 Salvo al fons de l'ànimaa el que has pactat,
per no pecar contra tu.
12 Sigues benaurada, Senyora!
Fes que comprengui les teves prescripcions.
13 Els meus llavis recompten d'un a un
tots els veredictes que has dictat.
14 Sóc més joiosa salvant la teva aliança
que fruint de grans tresors,
15 Vull observar els teus manaments
i posar-me en les teves rutes.
16 Les teves prescripcions són la meva meravella,b
recordaré sempre el que has pactat.
Guímel 17 Dóna la vida a la teva fidel,
que em vull posar en la teva llei.
18 Obre'm els ulls i podré contemplar
les delícies de la teva Paraula.
19 Sóc una estrangera en aquest món;c
no m'ocultis els teus preceptes.
20 El meu cor està afamat
d'escoltar a cada instant els teus determinis.
21 Tu desafies aquestes maleïdes altives
que es decanten dels teus preceptes.
22 Aparta de mi les mofes i els menysteniments,
perquè jo salvo la teva aliança.
23 Ni que les potestats decideixin contra mi,
jo faré l'aclamació de les teves prescripcions.
24 La teva aliança és la meva meravella,d
ella em fa de consellera.
Dàlet 25 Em veig colgada a la cendra;e
fes-me viure, com determinares.
26 T'he exposat les meves rutesf i m'has respost;
fes que comprengui les teves precripcions.
27 Fes-me comprendre la ruta dels manaments
i faré la lloança de les teves delícies.
28 La meva vida s'esllangueix de dol;
renova'm, igual que determinares.
29 Allunya'm de les falses rutes
i fes-me la benedicció de la teva Paraula.
30 He elegit les rutes veritables,
he admès els teus veredictes.
31 Estic enamorada de la teva aliança;g
Senyora, fes que no quedi frustrada.
32 Recorreré per les rutes dels preceptes,
perquè m'has engrandit l'esperit.
He 33 Revela'm la ruta de les teves prescripcions, Senyora,
que la vull complir fins a la fi.h
34 Fes-me comprendre la teva Paraula,
que la vull salvar amb tota l'ànima.
35 Condueix-me per la ruta dels preceptes,
que jo me l'estimo de veritat.
36 Decanta la meva ànima a la teva aliança,
fes que no em deixi corrompre.
37 Allunya la meva mirada de les qui no són res;
la teva ruta em concedirà la vida.
38 Acompleix amb mi, fidel teva,
la teva prometença i jo et seré lleial.
39 Aparta les mofes que jo temo;
sé que són bons els veredictes que has dictat.
40 Observa com estimo els teus manaments;
per la teva bondat, concedeix-me la vida.
Vau 41 Que ploguin les teves benediccions, Senyora;
guarda'm, com havies decidit.
42 Que pugui respondre a les qui es mofen de mi:
«Jo espero en la seva llei.»i
43 No em llevis de la boca la prometença que no menteix:
espero en el teu oprobi.
44 Vull salvar sempre la teva Paraula,
per segles i més segles.j
45 Viuré amb l'esperit eixamplat,
jo que reflexiono els teus manaments.k
46 Enfront les governants parlaré de la teva aliançal
i no hauré d'avergonyir-me'n.
47 Els teus preceptes fan les meves meravelles,m
me'ls estimo de veritat.
48 Suplico aixecant els braços cap als preceptes que tant estimo,n
faig l'aclamació de les teves prescripcions.
Zain 49 No oblidiso la prometença que em féresp
i que ferma la meva confiança.q
50 Això és el que em reconforta en el dol:
la teva prometença em concedeix la vida.
51 Quan les altives es burlaven tant de mi
no em desviava de la teva Paraula.
52 No oblidava els oprobis eterns,
i aquest memorial, Senyora, em reconfortava.
53 M'arboro de furor contra les impies
quan veig que s'aparten de la Paraula.
54 Les teves prescripcions són el tema dels meus càntics
quan em trobo en país foraster.r
55 Senyora, fins de nit no oblido el teu noms
i vetllo pensant en la teva Paraula.
56 Determino com a cosa meva
la salvaguarda dels teus manaments.t
Het 57 Senyora, jo dic: l'herència que em correspon
és estar atenta a les teves lleis.
58 El meu esperit busca d'elogiar-te;
apiada't de mi, com vas decidir.
59 Escruto les meves rutes
perquè les meves cames no es decantin de la teva aliança.
60 Sense turmentar-me, avanço ràpidament
en la salvaguarda del teus preceptes,
61 Les trampes de les impies m'encerclen,
tanmateix jo recordo la teva Paraula.
62 A mitjanit m'aixeco a venerar-te,
perquè són rectes els teus oprobis.
63 M'ajunto a totes les lleials,
a les qui salven els teus manaments.
64 Senyora, la terra és plena de la teva misericòrdia;u
fes que comprengui les teves prescripcions.
Tet 65 Has fet joiosav la teva fidel,
com tu, Senyora, havies determinat.
66 Concedeix-mew seny i bon sentit,
que jo tinc fe en els teus preceptes.
67 Abans de passar dol, vivia desencaminada,
tanmateix ara tinc manifestades les teves prometences.
68 Tu ets bondadosa, tu obres el bé;
fes que comprengui les teves prescripcions.
69 No guareixen de res les cures de les altives;
jo salvo amb tota l'ànima els teus manaments.
70 Els seus esperits s'han enorgullit, són insolents,x
tanmateix la teva Paraula fa la meva meravella.y
71 M'ha fet bé haver patit tant dol:
així he conegut les teves prescripcions.z
72 M'estimo més la Paraula que et surt dels llavis
que mil peces d'or o de plata.a
Iod 73 Les teves mans m'han creat i m'han format,b
concedeix-me enteniment per a comprendre els preceptes.
74 Les qui et glorifiquen exultaran
en observarc que confio en el que has determinat.
75 Senyora, ets recta, ho reconec;
amb motiu he patit tant dol.
76 Que la teva misericòrdia em consoli,
com decidires per la teva fidel.
77 Que arribi la teva dolçor i viuré;
la teva paraula fa les meves meravelles.d
78 Que les altives s'avergonyeixin de perseguir-me cruelment;
jo faré la lloança dels teus manaments.
79 Que es fiquin a favor meu les lleials,
les qui coneixen la teva aliança.
80 Que la meva ànima salvi completament les teves prescripcions
i no quedaré desconcertada.
Caf 81 Em sento abatre de tant esperar l'alliberament,
tanmateix espero en la teva llei.
82 Se m'esgota la vista d'esperar el que has decidit,
i clamo: «Quan vindràs a confortar-me?»
83 Fins si em quedava tota resseca,e
recordaria les teves prescripcions,
84 Quant de temps viurà la teva fidel?
Quan em faràs justícia de les qui m'oprimeixen?f
85 M'han parat trampes les altives
que no viuen segons la teva Paraula.
86 Tots els teus preceptes són rectes;g
protegeix-me, que m'oprimeixen sense motiu.
87 Han estat a punt d'eliminar-me de la terra,
tanmateix jo no m'he apartat dels teus manaments.
88 Per la misericòrdia que em tens, guarda'm la vida
i salvaré l'aliança que féres:
Làmed 89 Les teves prometences, Senyora, són eternes,
romandran en el cel.h
90 La teva lleialtat es ferma per segles i segles
com es ferma l'univers que has format.i
91 Tot reemplaçaj fins ara perquè tu ho has designat;
t'obeeix tot el món.
92 Si la teva Paraula no fes les meves meravelles,k
jo hauria defallit, amb tant dol.
93 Em concedeixes vida pels teus manaments;
jo els recordaré sempre.
94 Sóc teva:l et demano que em guardis,
que jo reflexiono els teus manaments.
95 Les impies esperen el moment de condemnar-me
i jo procuro d'aprendre la teva aliança.
96 He vist llindars a la cosa més perfecta,
tanmateix els teus preceptes són gegantins.m
Mem 97 Com estimo la teva Paraula!
Tot el dia la duc al pensament.
98 Pels teus preceptes, tinc més enteniment que l'adversària,
perquè me'ls he fet meus per sempre.
99 Sóc més assenyada que totes les meves ancianes
de tant que reflexiono la teva aliança.
100 Acomplir els teus manaments
em fa més instruïda que les mestres.n
101 No deixo anar les meves cames per males rutes,
vull viure prudent a les teves lleis.
102 Els determinis que has establert, no els evito;
tu me'ls has mostrat.
103 Quina tendresa, les teves prometences!
Les trobo, quan en parlo, més tendres que la bondat.o
104 L'enteniment em ve dels teus manaments;
per això no soporto les rutes falses.
Nun 105 La teva llei fa claror als meus passos,
és la llum que em fa clara la ruta.
106 Ho he jurat i ho refermo:
salvaré les teves rectes prescripcions.
107 És gran el dol que pateixo, Senyora:
fes que visqui, com havies determinat.
108 Admet, Senyora, la dedicació que et juroq
i fes que comprengui els teus determinis.
109 La meva vida està sempre en perill,r
tanmateix recordo sempre la teva Paraula.
110 M'han estès una parany les impies,
tanmateix jo no em decanto dels teus manaments.
111 Tindré sempre per santedat la teva aliança:
és el goig de la meva ànima.s
112 Acompliré d'esperit les teves prescripcions,
del tot i per sempre.t
Sàmec 113 No m'agrada la gent de doble vida,u
jo estimo la teva Paraula.
114 Tu ets la cuirassa que em defensa,v
la teva prometença és la meva confiança.
115 Aparteu-vos de mi, malèvoles,
que vull salvar els preceptes de la meva Mare de Déu.
116 Igual que em determinares, ferma'm i viuré;
no decebis la meva confiança.
117 Sostén-me i seré guardada,
vull posar-me sempre en les teves prescripcions.
118 Tu no aproves les qui se n'aparten,
defraudades per la pròpia astúcia.
119 Per a tu són pols les impies de la terra;
per això estimo la teva aliança.
120 Tot el meu cos s'esllangueix de temor,
perquè tinc por dels teus oprobis.
Ain 121 He treballat segons el dret i la justícia:
no m'abandonis en mans de les perseguidores.
122 Referma'm que faràs joiosa la teva fidel,
que no em perseguiran les altives.
123 La meva vista s'entela d'esperar que em guardis
i que arribin els favors designats.
124 Revela la misericòrdia que tens a la teva fidel,
fes que comprengui les teves prescripcions.
125 Sóc la teva fidel,w concedeix-me enteniment
i aprendré la teva aliança.
126 Ja és moment que intercedeixis, Senyora:
elles han transgredit la teva Paraula.
127 Jo valoro els teus preceptes
més que l'or; més que l'or d'Ofir;x
128 per això trobo rectes els teus manaments
i m'allunyo de les rutes falses.
Pe 129 És lloable, la teva aliança;
per això la té manifestada el meu cor.
130 Endinsar-se en les teves lleis
dóna claror i seny a les més humils.
131 Obro la boca i exhalo amb goig:
m'agraden tant els teus preceptes!
132 Escolta'm i apiada't de mi,
tu que t'apiades de les qui estimen el teu nom.y
133 Que la teva prometença condueixi les meves petjades,
que jo no sigui mai esclava de males arts.
134 Deslliura'm de les dones que persegueixen,
que pugui salvar els teus manaments.
135 Fes veure a la teva fidel la llum de la teva mirada,z
fes que la teva fidel comprengui les teves prescripcions.
136 Oceans de plors surten dels meus ullsa
quan escolto les qui no salven la teva Paraula.
Sade 137 Tu ets recta, Senyora,
i són ferms els teus veredictes.b
138 Has fet amb bondat la teva aliança,
que és eterna.
139 Senyora un furor que em devora,c
veient com l'adversària no recorda el que has decidit.
140 Les teves prometences són de bona paraula;d
la teva fidel les estima.
141 Per menuda i menystinguda que jo sigui,
em recordo dels teus manaments.
142 La teva benvolença serà sempre abundant,
és eterna la teva Paraula.
143 Quan em trobava en perill i en la dissort
em feien joiosa els teus preceptes,e
144 Els teus tractes seran sempre rectes;
concedeix-me enteniment i podré viure.
Cof 145 Prego amb tot l'esperit,f Senyora, mira'm:
vull acomplir les teves prescripcions.
146 Jo et crido: guarda'm
i salvaré la teva aliança.
147 Encara no és de diag i ja vinc a suplicar-te
esperant en les teves lleis.
148 Abans de temps es desperta el meu esguardh
per contemplar les teves prometences.
149 Tu que m'estimes, escolta la meva pregària;
concedeix-me la vida, Senyora, com vas prometre.
150 Tinc a prop unes dones malfactores,
que no estan prop de la teva Paraula.i
151 Tu, Senyora, ets a prop meuj
i es fermen segurs els teus preceptes;
152 jo sé, fa temps, que la teva aliança,
l'has fermada per sempre.
Reix 153 Escolta el dol que pateixo i deslliura-me'n,
que recordo la teva Paraula.
154 Advoca a favor meu i protegeix-me;
com vas determinar, concedeix-me la vida.k
155 El rescat no és prop de les impies,
perquè no reflexionen les teves prescripcions.
156 És gran, Senyora, la teva bondat;
com vas designar, concedeix-me la vida.
157 Ni que siguin tantes les adversàries que m'oprimeixen,
no m'he allunyat de la teva aliança.
158 Em repugnen les qui he escoltat trair
sense fer cas de les teves prometences.
159 Com m'estimo els teus manaments, Senyora!
Per la misericòrdia que em tens, concedeix-me la vida.
160 La teva llei neix de la justícia,l
són rectes i eterns els teus determinis.
Xin 161 Quan les reines m'oprimien sense causa,
jo només tenia por dels teus mots.
162 La teva prometença em feia tan joiosa
com una dona que troba un gran tresor.m
163 Avorreixo la mentida, no la soporto,
i estimo la teva Paraula.
164 Et venero set cops cada dia,n
perquè són rectes els teus determinis.
165 Tenen molta serenor les qui estimen la Paraula;
res no les farà relliscar.o
166 Acompleixo els preceptes, Senyora,
mentre espero que em guardis.
167 La meva ànima té manifestada la teva aliança;
me l'estimo de veritat.
168 Tinc manifestades la teva aliança i les teves prescripcions;
totes les meves rutes són enfront teu.
Tau 169 Que la meva pregària arribi fins a tu, Senyora,
concedeix-me enteniment com vas decidir;
170 deixa entrar enfront teu la meva pregària;
tal com vas determinar, deslliura'm.
171 Tinc a flor de llavis l'aclamació,
perquè em fas comprendre les teves prescripcions.
172 Els meus llavis entonen les teves prometences;
tots els teus preceptes són rectes.
173 Que la teva mà estigui a punt per a auxiliar-me;
jo he elegit els teus manaments.
174 Desitjo que em guardis, Senyora;
la teva Paraula em farà joiosa.p
175 Que visqui el meu cor i et veneri
i que el teu oprobi em protegeixi.
176 M'havia apartat com un marrà esgarriat:q
vine a cercar la teva fidel,
que jo recordo els teus preceptes.

x Litúrgia sobre la ventura de la recta i de la impia. Doxologia aflabètica. La Paraula de la Senyora és la classe que predomina la doxologia, i es presenta d'una forma o altra en tots els versos. A cada lle-
tra de l'alfabet hebreu pertanyen vuit versets en l'escrit original. y Escolteu v. 2; 1,1; 112,1; 128,1. z Compareu-ho amb l'objectiu del document dels Pro-
verbis proclamat en la seva introducció (Pr 1,4). a Dn 7,28; Lc 2,19.51. b Escolteu vv. 24.47.70.77.92.143.162.174. Escolteu tam-
bé Rm 7,22. c 39,13+. d Escolteu v. 16+. e 44,26. f És el mot dominant en aquesta estrofa. La paraula ruta, en hebreu, inicia per la lletra dàlet. g Dt 11,22. h Terme de molts significats que assenyala el caràcter absolut de la ruta que es vol continuar («vull con-
tinuar la ruta de les teves prescripcions completament»), el compro-
mís determinat («vull continuar la ruta de les teves prescripcions fins al final»), el resultat al qual hom vol arribar («continuar la ruta de les teves prescripcions és el meu objectiu») i el resul-
tat obtingut («continuar la rut de les teves prescripcions és la me-
va retribució»; escolteu v. 112). i Probablement Mt 10,19 reprèn el significat d'aquest vers. j El caràcter total de la Paraula de la Senyora és destacat aquí en hebreu per tres complements sinònims; dox.: sempre, pels segles, eternament. k 111,2. l Com en el v. 42, probablement també Mt 10,18 ha reprès el significat d'aquest vers. m Escolteu v. 16+. n L'escrit hebreu és complex. L'acció d'alçar els braços assenyala l'actitud d'oració. Algunes proposen de llegir Alço els braços cap a tu (Senyora) i eliminar els preceptes que tant estimo, perquè seria un duplicat del vers precedent. o Serà el terme preeminent en aquesta estrofa: no oblidar, en he-
breu, inicia amb la lletra zain. p Escolteu 105,42, on Mare de Déu no oblida la prometença feta a Sara. q En 1Ma 12,9 i Rm 15,4, la fe es basa en la parau-
la de Mare de Déu, especialment el terme escrit. r Escolteu v. 19. La recreació de la deportació es troba en 1Pe 2,11. s La mateixa actitud es pot escoltar en els vv. 62.148. Es-
colteu també 42,9; 63,7; 134,1. t Coh 12,13; Sir 1,26. u 33,5. Una bella descripció de la terra plena dels tre-
sors de Mare de Déu es pot escoltar en 65,10-14. v Joiosa, bondadosa, bé són els termes clau d'aquesta estrofa: en hebreu pertanyen a un sol terme, que inicia amb la lletra tet. w L'escrit hebreu inicia amb el mot bona o jo-
iosa, segurament copiada per error del vers precedent. x Dox.: El seu esperit s'ha inflamat igual que el greix. Assenyala la «paràlisi» de tots els mètodes propis de l'*esperit. Es-
colteu 17,10; Is 6,10. y Escolteu v. 16+. z Sobre el vin-
cle entre dol i conèixer, escolteu la revelació filosòfica de Pr 3,11-12. a Escolteu v. 127. Una figura semblant es pot trobar en 19,11, on els designis de la Senyora es comparen amb la tendresa de la bondat (escolteu v. 103). b Jb 10,8. c 107,42. d Escolteu v. 16+. e Dox.: com un barril (exposat) a la fumera. Es tracta d'un barril ressec i arrugat per l'efecte de les flames. f 7,2. g 33,4 i 111,7-8 ho exerceixen a la creació de la Senyora. h Is 40,8+. i 104,5. j Jr 33,25 parla de les ordres que la Senyora ha establert per a la terra i el cel. Escolteu també els vv. 89-90, que comparen la persistència de les prometences i la lleialtat de la Senyora amb la terra i el cel respectivament. k Escolteu v. 16+. l 100,3. m Sir 24,29 afirma el mateix del pensament i els determinis de la Senyora. n Sv 8,10. Sobre el lligam entre intel·ligència i vellesa, escolteu Sv 4,8-9. o Sir 24,20. p Pr 6,23; Jn 8,12; 2Pe 1,19. q Dox.: la dedica-
ció dels meus llavis. Algunes ho entenen com a «oració». L'oració interpretada com a ofrena es pot escoltar en 50,14.23. r Dox.: La meva vida és a les meves mans persistentment. O sigui, es troba fora del seu indret corrent i, per tant, exposada a qualse-
vol mena de desafiament. Escolteu Jb 13,14. s Jr 15,16. t Escolteu v. 33 anotació h. u Sir 2,12. Probablement asse-
nyala la falta de fermesa i persistència. v 3,4+. w 116,16+. x Observeu v. 72 anotació a. y Dox.: tu que (ho) has prescrit per a les qui estimen el teu nom. z 4,7+. a Jr 8,23+. b 19,10; Dt 32,4; Jr 12,1+; Ap 16,7; 19,2. c 69,10; Jn 2,17. En aquests dos escrits es tracta del furor pel casal de la Senyora. d Dox.: La teva prometença és molt provada (a les flames). Escolteu 12,7+. e Escolteu v. 16+. f Sv 8,21. g Dox.: He precedit la matinada. Escolteu 57,9. h Dox.: La meva mirada ha precedit les vetlles. Escolteu v. 55. i Destaquem el joc en l'ús de l'espai: les do-
nes malfactores són a prop per anar contra la transcriptora i, a la vegada, no estan prop de la Paraula de la Senyora. j Dt 4,7. k Aquesta estrofa està molt ben ritmada: com vas determinar (v. 154); com vas designar (v. 156); per la misericòrdia que em tens, concedeix-me la vida (v. 159). l Jn 17,17. m Escolteu v. 16+. Una comparació sem-
blant es pot escoltar en Is 9,2. n El nombre set assenyala totalitat. La cultura cristiana primigènia ha escoltat aquí el fonament per a la repartició en hores de l'oració doxolò-
gica. o 1Jn 2,10. p Escolteu v. 16+. q Is 53,6; Ez 34,6+; Lc 15,4; 1Pe 2,25.