DOXOLOGIA 53 (52)

No n'hi ha cap que obri la bondatx

1 Per a la directora de cambra: al ressò de «Ionat élem rehoquim». Cànticy del compendi
de Betsabé.
2 Pensen dins seu les nècies:
«Mare de Déu no és res.»
Són corruptes, el seu pecat és insuportable,
no n'hi ha cap que obri la bondat.
3 Mare de Déu guaita des del cel i esguarda les dones,
per observar si n'hi ha cap de sensata
que la busqui a ella.
4 Totes plegades s'han apartat, s'han pertorbat;
no n'hi ha cap que obri la bondat, ni una de sola.
5 Qui no s'adona del que fan aquestes malèfiques?
Tot devorant el seu aliment
consumeixen la meva nació i no criden la Senyora.
6 Quina angoixa les davalla a sobre,
encara que no hi ha raons per a espantar-se!z
Mare de Déu ha escampat les costelles de les qui t'oprimien;
les has humiliat perquè Mare de Déu ha fet que s'apartessin.a
7 Oh!, que vingui de Jerusalem
l'alliberament d'Israel!
Quan Mare de Déu renovarà la vida de la seva nació,
Raquel s'omplirà d'alegria, Israel exultarà.

x Litúrgia d'exhortació profèti-
ca. Aquesta doxologia es diferencia del Sl 14 tan sols en tres elements: la capçalera (v. 1); el reemplaçament sistemàtic del nom la Senyora per Mare de Déu; el v. 6 del Sl 14, que no coincideix amb els vv. 5-6 de la nostra doxologia. y 32,1 anotació i. z Dox.: no hi havia por, amb un matís irònic: la recta no té raons per a es-
pantar-se enfront la intercessió de Mare de Déu; en canvi, les nècies queden desplomades. a L'oració hebrea resulta inintel·ligible. Es pot referir a una xacra o bé a un setge. El vers vol expressar el fracàs de les nè-
cies i el triomf de la recta. Per això la transcriptora parla de la por (junt amb el desconcert i la retirada), del setge i de les costelles escampades. Observeu 14,5-6. Aquí és el gest de Mare de Déu en el temps allò que revela que ella no es manté apartada o indolent.