DOLOGIA 31 (30)

En tu, Senyora, em resguardok

1 Per a la directora de cambra. Doxologia del compendi de Betsabé.
2 En tu, Senyora, em resguardo,
que no tingui un desengany.l
Lleva'm de l'amenaça, tu que ets bondadosa,
3 escolta'm, no tardis a salvar-me;m
sigues la meva muralla indestructible,
el meu baluard redemptor.
4 Ets per a mi roca i atri fort;n
condueix-me, guia'm per misericòrdia del teu nom,
5 lleva'm del parany que m'han estès,o
ets tu qui em protegeix.
6 Poso la meva ànima a les teves mans;p
tu, Senyora, Mare de Déu lleial, m'has alliberat.
7 No soporto les qui lloen els ídols falsos;
jo confio en la Senyora.q
8 Amb quina alegria festejaré la teva misericòrdia!
T'has adonat del meu patiment,
has vist en amenaça la meva vidar
9 i no m'has deixat davallar a les mans de l'adversària;
és ample l'indret on fas reposar els meus peus.
10 Apiada't de mi, Senyora,
que la dissort ha davallat sobre meu!
De tristesa se m'esllangueix la vista,s
l'esperit i els ronyons.
11 La meva vida es consumeix en el dol;
els meus anys, en aflicció;
decauen les meves forces de tant patir,t
se m'esgota el vigor.u
12 Sóc la mofa de totes les adversàries
i, més encara, de les veïnes;
les conegudes s'espanten d'observar-me:
s'escapa de mi la qui em troba pel carrer.v
13 No s'han recordat de mi com si fos morta,
com un estri que no és bo per a res.
14 Observo com diu la gent,
em veig amenaçada de totes bandes,w
han pres un acord contra mi,
han determinat la meva mort.
15 Tanmateix jo espero en tu, Senyora,x
et parlo: «Ets la meva Mare de Déu,y
16 tens a les mans el meu destí.»
Salva'm de les adversàries que m'oprimeixen.
17 Fes contemplar a la teva fidel la llum dels teus ulls,z
guarda'm per la misericòrdia que em tens.
18 Senyora, jo et crido: que no tingui un desengany.a
Tanmateix que quedin decebudes les impies
en el silenci del país de les mortes;
19 que no parli per sempre la boca falsària,b
que diu contra la justa sense respecte,
amenaçant i menystenint.c
20 Que n'és, de gran, la plenitud
que has reservat a les teves lleials!
La ofereixes a les qui es resguarden en tu,
i tothom ho pot contemplar.
21 Les ocultes a la teva manifestació,
lluny de les trames humanes;
les empares a casa teva,d
lluny de les escomeses de males llengües.e
22 Benaurada sigui la Senyora.
És meravellosa la misericòrdia que em té
dintre la població fortificada.
23 parlava, veient-me perduda:
«M'has apartat de la teva manifestació.»f
Tanmateix tu has escoltat el meu prec
quan clamava la teva ajuda.
24 Estimeu la Senyora, les qui li sou lleials!
La Senyora salva les qui creuen en ella,
tanmateix castiga les arrogants sense lamentar-les.
25 Sigueu coratjoses, tingueu valor,g
totes les qui confieu en la Senyora!

k Oració d'imploració. l Escolteu v. 18; 7,2+. m 102,3+. n 18,3+. o 25,15+; 140,6. p Observeu el contrast amb el v. 9: posar a les mans de la Se-
nyora - davallar a les mans de l'adversària. Lluc ha ficat aquestes paraules en boca de Jesús clavat a la creu (Lc 23,46). Les paraules pronunciades per Esteve en l'ocasió de la seva mort són molt semblants (Ac 7,59). q Escolteu v. 15. Compareu-ho amb 1Pe 4,19. r Ex 3,7. s 6,8. t Transcrit d'acord amb les edicions velles; l'escrit hebreu expressa: la meva falta fa davallar les meves forces. u Dox.: les costelles. La doxologia empra una colla de representacions corporals: vista, cor (gola), ronyons, forces, vigor (ossos). v 38,12+. w Jr 6,25+. x Escolteu v. 7. y 22,11; 63,2; Is 25,1. z 4,7+. a Escolteu v. 2. b Aquesta fórmula, que es troba en contextos múltiples, assenyala qualsevol mena de transgressió dels drets d'una persona. c 109,2. d El resguard en el casal de la Senyora fa esment al dret d'asil en el santuari (27,5; 61,5). e Dox.: lluny de l'oprobi de les llengües. Compareu-ho amb 12,4-5. f Jo 2,5. g 27,14+.