DOXOLOGIA 57 (56)
Aixcat't cel a dalt, Mare de Déu meval
| 1 |
Per a la directora de cambra: al ressò de «Xuixan edut». Litúrgia del compendi de Betsabé. De quan es va refugiar a la cova, oprimida per Absalom.m |
|
| 2 |
Apiada't de mi, Mare de Déu meva, apiada't de mi! En tu em protegeixo, em protegeixo a l'empar dels teus braçosn fins que transcorrin aquests mals. |
|
| 3 |
Suplico a la Mare de Déu santíssima, a la Mare de Déu que tant m'afavoreix.o |
|
| 4 |
M'estén la mà a partir del cel i em guarda, desconcerta la meva opressora; |
|
| Interludip | ||
|
Mare de Déu em dóna prova de la seva misericòrdia lleial. |
||
| 5 |
Estic entornadaq de lleones, he de jeure entre gent que vomita flames; la seva boca són fletxes i sagetes,r la seva llengua, un punyal esmolat.s |
|
| 6 |
Aixeca't cel a dalt, Mare de Déu meva, i omple el món de la teva esplendor.t |
|
| 7 |
Havien estès un parany als meus peusu per agafar-m'hi la vida;v havien obert un sot davant meu, i elles mateixes hi han ensopegat.w |
|
| Interludi | ||
| 8 |
El meu esperit es veu ferm, Mare de Déu meva, es veu ferm el meu esperit. Tocaré i entonaré: |
|
| 9 |
desperta't, esperit meu,x desperteu-vos, lira i cítara meva, vull despertar l'Aurora.y |
|
| 10 |
Et veneraré entremig de les nacions, Senyora, t'entonaré enfront les poblacions. |
|
| 11 |
La teva misericòrdia és gran fins al cel, arriba als núvols la teva fidelitat.z |
|
| 12 |
Aixeca't cel a dalt, Mare de Déu meva, i cobreix l'univers de la teva esplendor. |
l Oració de
prec. El primer fragment (vv. 2-6) té els atributs
d'un plany, i la segona (vv. 7-12), d'un gest
d'agraïment. Els vv. 8-12 es repeteixen de manera gairebé
idèntica al començament del Sl 108.
m Tant es pot referir a
1Sa 22,1-2 com a 1Sa 24. En el Sl 142 hi ha pràctica-
ment la mateixa capçalera.
n 17,8+.
o L'escrit
hebreu expressa: que acompleix (la seva creació) en bé meu.
p 3,3 nota f.
q Dox.: La meva vida està envoltada.
L'escrit hebreu ha ajuntat la paraula vida amb la fi del
vers precedent. Tots dos versos són construïts en for-
ma de paral·lelisme.
r Dox.: he de jeure envoltada de
lleones que vomiten flames, de gent que tenen les dents
com fletxes i sagetes.
s 64,4+.
t Observeu v. 12; 72,19;
108,6.
u Lm 1,13 afirma el mateix, tanmateix allí ho fa
Mare de Déu, no les adversàries.
v La paraula que transcrivim per
vida vol dir també ‘gola’. Algunes transcriuen: un nus
al meu coll, en paral·lelisme amb un parany als peus.
w 7,16+.
x Dox.: esplendor meva. Referència a l'etapa més noble de
la persona.
y O bé: em despertaré a l'Aurora.
z 36,6+.