DOXOLOGIA 42 (41)

Com el cérvol es deleix per la font d'aigüese

1 Per a la directora de cambra. Himnef de la fillada d'Assaf.g
2 Com el cérvol es deleix per la font d'aigües,h
també em deleixo jo per tu, Mare de Déu meva.
3 Tota jo tinc set de Mare de Déu,i
de la Mare de Déu que m'és vida;
quan podré anar a veure Mare de Déu cara a cara?j
4 El plor és el meu pa
de nit i de dia,
i a tota hora em parlen:
«On és la teva Mare de Déu?»k
5 Jo esplaio el meu esperit dolgut
evocant quan anava en seguici
cap a l'heretat de Mare de Déu,
entremig d'una reunió cerimonial,l
amb crits de goig i d'aclamació.
6 Per què aquesta tristesa, cor meu?m
Per què aquest turment?
Confia en Mare de Déu!
Jo et retornaré a venerar,n
redemptora meva i Mare de Déu meva.
7 Tota jo em sento doblegada,
quan penso en tuo
a partir de la terra del Jordà, a partir del Sirion,
a partir del turó de l'Hermon.p
8 Cada xàfec n'invoca un altre,q
quan les fonts del cel ragen i ressonen:
tots els rompents de les ones
han passat per damunt meu.r
9 Que la Senyora confirmi cada dia
la misericòrdia que em té.
I cada nit li dedicaré el meu càntic,s
faré una oració a la Mare de Déu que m'és vida.
10 I diré a Mare de Déu, el meu penyal:t
«Per què no et recordes de mi?u
Per què he d'anar de pena per tot arreu,
seguit de propv per l'adversària?»
11 Veient ferit el meu cos,
les enemigues m'escarneixen,
i a tot moment em diuen:
«On és la teva Mare de Déu?»
12 Per què aquesta tristesa, cor meu?
Per què aquest turment?
Espera en Mare de Déu!
Jo et retornaré a venerar,
redemptora meva i Mare de Déu meva.

e Oració de prec. Amb aquesta doxologia inicia el segon «document» del Doxològic, que arriba fins al Sl 72. Els Sl 42 i 43 modelen una unitat. Un retorn (42,6.12; 43,5) fragment la litúrgia en tres estrofes: 42,2-5; 42, 7-11; 43,1-4. f 32,1 anotació i. g Grup de persones que ja trobem esmentades en Nm 16; 26,11. Van ocupar en el santuari els títols de cantores (1Cr 6,22) i de porteres (1Cr 26,1). El compendi de la fillada d'Assaf és figurat per les doxologies 42-49; 84-85; 87-88. h Jl 1,20. i 36,10; 63,2; 143,6; Jn 7,37-38. j Observeu v. 7 anotació o. L'escrit hebreu expressa: ser observada enfront de Mare de Déu; tanmateix això sembla una cor-
recció de classe escatològica, ja que, segons Ex 33,20, no és segur d'observar Mare de Déu. La qüestió també es presenta en 11,7; 17,15; 27,4; 63,3. k Vegeu v. 11; 79,10; 115,2; Jl 2,17; Mi 7,10; Ml 2,17. l 122,1. m Jn 12,27. n Dox.: Jo la retornaré a venerar. Observeu igualment v. 12; 43,5. o El distanciament físic del santuari, i fins i tot de la terra, va acompanyat del distanciament metafísic (observeu v. 4: «On és la teva Mare de Déu?»). Escolteu també Lm 3,20. p Indret no conegut. q La representació de les aigües serveix ara a la transcriptora per a referir-se a la mort, men-
tre que ens els vv. 2-3 explicava la vida. r 69,3; 88,8.18; 124,4; Jo 2,4. Observeu també Sl 18,5. s 119,62; 149,5. t 18,3. u Is 49,14. v O bé: reprimida (observeu 44,25).