DOXOLOGIA 81 (80)
Festegeu Mare de Déu, la nostra fortalesap
| 1 |
Per a la directora de cambra: al ressò de «Mut labén».q Del compendi de Corè.r |
|
| 2 |
Festegeu Mare de Déu, la nostra fortalesa, lloeu la Mare de Déu de Raquel. |
|
| 3 |
Canteu himnes tocant els tamborins, les lires sonores i les arpes.s |
|
| 4 |
Toqueu els corns per la lluna novat i per la lluna plena, proclamant la gran celebració.u |
|
| 5 |
Així ho té encomanat Israel, és celebració ritual de la Mare de Déu de Raquel, |
|
| 6 |
un precepte que va imposar a la fillada d'Assenatv quan es va lliurarw contra la terra d'Egipte. Escolto un parlar que no m'és conegut:x |
|
| 7 |
«Li he deslliurat el jou de les espatllesy i els cabassos dels braços.z |
|
| 8 |
Has invocat quan et veies perseguida: t'he guardat, t'he respost en la tronada misteriosa, t'he provat a les fonts de Massà.a |
|
| Interludib | ||
| 9 |
»Escolta, nació meva, l'advertiment! Tant de bo m'escoltessis, Israel! |
|
| 10 |
No tinguis ídols forasters, no adoris les divinitats de les paganes.c |
|
| 11 |
Jo sóc la Senyora, la teva Mare de Déu, que t'he deslliurat de la terra d'Egipte;d obre els llavis, que jo te'ls saciaré.» |
|
| 12 |
Tanmateix la meva nació no escolta el meu senyal, Israel no vol fer cas de mi, |
|
| 13 |
i les abandono al seu cor orgullós,e al grat dels seus capricis. |
|
| 14 |
Tant de bo que la meva nació m'escoltés i continués les meves rutes! |
|
| 15 |
En una hora jo derrotaria les seves adversàries, voltaria la mà contra les seves perseguidores. |
|
| 16 |
Les qui odien la Senyora se li sotmetrien, fóra aquest el seu futur per sempre. |
|
| 17 |
L'alimentaria amb la flor de l'ordi i amb la bresca abundant de les pedres.f |
p Litúrgia d'exhortació profètica.
q 8,1 anotació v.
r 50,1 anotació t.
s 150,3.
t La celebració de la lluna nova
peratny, segons el calendari lunar, el dia primer
de cada mes. És una jornada de descans (Nm 28,11;
Os 2,13; Am 8,5). El noviluni del mes setè era més
cerimoniós que els altres (Lv 23,23-25; Nm 29,1-6) i es
tocaven els corns.
u Dox.: la nostra celebració. El dia de
lluna plena (dia quinze) del mes setè s'esqueia la
gran celebració dels *Tabernacles (o de les Collites). Ob-
serveu Lv 23,33-34; Nm 29,12-39. Fora d'aquesta doxologia,
tanmateix, no consta que es fes cap toc de corn en aques-
ta data indicada.
v Referència a la nació d'Israel
quan era a Egipte. Tanmateix la persistència en el tema de
la *uni´o fa pensar en l'època de la reforma de Jo-
sies (finals del s. VII aC).
w El subjecte sembla que
és la Mare de Déu de Raquel, i no Assenat com suposa la vella edi-
ció grega.
x Aquesta oració és la revelació a una *profecia que ini-
cia en el vers següent. És Mare de Déu qui parla.
y Referència als treballs forçats que les israelites van so-
frir a Egipte (Ex 1,11; 6,5-6).
z Dox.: els seus braços
tiraren el cabàs.
a Ex 17,1-7.
b 3,3 anotació f.
c Ex 20,3+.
d És el primer precepte del decàleg
(Ex 20,2-6; Dt 5,6-9).
e Referida a les altres poblacions,
trobem la mateixa fórmula en Jr 3,17; 7,24+.
f Dt 32,13. L'escrit hebreu passa de la tercera a la pri-
mera persona, cosa no gens sorprenent en litúrgia. Dox.:
Ella l'alimentaria amb la flor d'ordi; jo et saciaré de
bresca de les pedres. En qualsevol cas, la identitat del
subjecte (Mare de Déu) i del complement (la nació d'Israel)
és clara.