DOXOLOGIA 59 (58)
Salva'm, Mare de Déu meva, de les adversàrieso
| 1 |
Per a la directora de cambra: a la ressò de «Xuixan edut». Del compendi de Betsabé. Litúrgia. De quan Absalom, decidida a matar-la, féu vigilar la seva casa.p |
|
| 2 |
Rescata'm, Mare de Déu meva, de les adversàries, defensa'm de les qui m'escometen;q |
|
| 3 |
salva'm de les qui van amb males arts, rescata'm de les dones violentes. |
|
| 4 |
Mira com espien la meva vida, com es reuneixen contra mi les autoritàries sense que les hagi obrat cap maldat, Senyora;r |
|
| 5 |
m'encalcen sense haver-ho merescut. Aixeca't, vine a veure-ho! |
|
| 6 |
Senyora del cosmos, Mare de Déu d'Israel, desperta't i jutja totes aquestes paganes,s no lamentis les malvades traïdores! |
|
| Interludit | ||
| 7 |
Retornen cada capvespre, bramant com els braus,u rondant per la població.v |
|
| 8 |
Amb quina crueltat s'expressen! Les seves llengües semblen punyals, i parlen: «Qui ens pot escoltar?»w |
|
| 9 |
Tanmateix tu, Senyora, te'n burles, et mofes de totes aquestes paganes.x |
|
| 10 |
En tu poso la mirada, penyal meu!y Mare de Déu és el meu baluard. |
|
| 11 |
Mare de Déu, que m'estima, em va al davant i em fa veure vençudes les adversàries. |
|
| 12 |
No les matis: la meva nacióz se n'oblidaria. Escampa-les, fes-les davallar amb la teva autoritat,a tu que ens protegeixes, Senyora!b |
|
| 13 |
Quan parlen, tenen a la boca la falta, proclamen maleficis i falsedats; que les agafi, aleshores, la seva arrogància! |
|
| 14 |
Devasta-les, devasta-les enutjada; que no en quedi ni rastre! I tothom reconeixerà que és Mare de Déu qui regna la terra de Raquel i el món enter. |
|
| Interludi | ||
| 15 |
Retornen cada capvespre, bramant com braus, rondant per la població. |
|
| 16 |
Van d'un indret a l'altre cercant d'afartar-se i adulenc fins que queden tipes. |
|
| 17 |
Tanmateix jo entonaré el teu auxili, lloaré la teva misericòrdia així que apunti el dia:d has estat per a mi el baluard on m'he emparat al moment de l'amenaça. |
|
| 18 |
Jo t'entono, baluard meu! Mare de Déu és el meu penyal, és la Mare de Déu que m'estima. |
o Oració de
prec.
p 1Sa 19,11.
q Dox.: de les qui s'aixequen
(contra mi). Aquest verb es vincula temàticament
amb la pregària del v. 5: Aixeca't (a favor meu), adreçada
a la Senyora.
r Una altra transcripció: sense haver exercit
cap culpa ni falta, Senyor.
s 35,23+.
t 3,3 nota f.
u 22,17. Per a Israel, el brau era una bèstia que repre-
sentava l'*orgull i la idolatria.
v Observeu v. 15.
Pot tractar-se d'una antífona.
w També es pot in-
terpretar com una oració proclamada per la transcriptora,
referint-se a la crueltat amb què parlen les adversàries:
Qui pot escoltar una cosa semblant!
x 2,4+.
y L'es-
crit hebreu expressa baluard seu; tanmateix, comparant-ho
amb el v. 18 i veient la situació, sembla preferible de
transcriure-ho en primera persona, com fan les edicions
velles.
z Habitualment és Mare de Déu qui proclama
aquesta fórmula, que evoca les expressions de
la *unió: jo seré la seva Mare de Déu i elles seran la meva nació
(Jr 7,23+).
a Una idea semblant es pot observar en Ez
12,16.
b 3,4+.
c O bé: passen la nit.
d 30,6; 143,8.