DOXOLOGIA 23 (22)

La Senyora és la meva pastoraw

1 Doxologia del compendi de Betsabé.

La Senyora és la meva pastora;x
no em falta res.y
2 Em fa reposar en prades meravelloses,
em mena al descans prop les aigües,
3 i allà em retorna.z
M'encamina per rutes fermes,a
per misericòrdia del seu nom;
4 ni que travessi per la profunditat abismal,
no tinc temor de cap mal.b
Tu ets prop meu:
el teu ceptre i la teva varac
em concedeixen esperança.
5 Enfront meu pares taula tu mateixad
davant les adversàries;
m'has coronat el cap amb aromes,e
omples a vessar el meu calze.
6 Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i la teva misericòrdia.
I viuréf anys i més anys
al casal de la Senyora.g

w Oració d'es-
perança en la Senyora. x Tal com és construïda, l'oració és una expressió de reconeixement d'esperança (escolteu 28,9; 74,1; 77,21; 78,52; 79,13; 80,2; 100,3; Is 40,11+). y 34, 10-11. z La mateixa funció és atribuïda a la llei de la Senyora en 19,8. a Lit.: camins de justícia o camins justos. Vegeu Pr 4,11. b 27,1+; 46,3-4. c Mi 7,14. d 78,19; Pr 9,1-2. e 45,8; 92,11; 133,2; Coh 9,8; Lc 7,46. f 26,8; 27,4; 61,5; 65,5; 84,2.5.11. g La doxologia ha estat entesa de molt di-
ferents maneres. Aquestes són les més preeminents: a) oració que explica el combat d'una persona per fermar-se lleial a la seva missió de servei en el san-
tuari de Mare de Déu; b) càntic d'un pelegrina que retorna a casa seva; c) doxologia de gest d'agraïment després d'un fals assenyala-
ment: àpat consagrat (v. 5), rutes fermes (v. 3), dret d'asil en el santuari (vv. 2.6), innocència (v. 3); d) doxologia d'unció de la sobirana (v. 5).