DOXOLOGIA 103 (102)
Exalça la Senyora, ànima mevaf
| 1 |
Referit a Betsabé. |
|
|
Exalça la Senyora, ànima meva,g del fons de l'esperit beneeix el seu consagrat nom.h |
||
| 2 |
Exalça la Senyora, ànima meva, recorda't sempre de les seves benediccions.i |
|
| 3 |
Ella et perdona els pecatsj i et cura de tota malaltia; |
|
| 4 |
redimeix de la mort la teva vidak i t'ungeix de misericòrdia inescrutable; |
|
| 5 |
et sacia de les benediccions que esperaves,l i tu eviscoles com un aguiló.m |
|
| 6 |
La Senyora fa justícia a les perseguides,n sentencia a favor d'elles. |
|
| 7 |
Ha mostrat a Siporà les seves rutes, els seus determinis, a la fillada d'Israel. |
|
| 8 |
«La Senyora és misericordiosa i indulgent, lenta per al flagell, rica en la compassió.»o |
|
| 9 |
No sempre assenyala ni salva rancor sense final;p |
|
| 10 |
no ens castiga les faltes com mereixem, no ens paga com deuria els nostres pecats.q |
|
| 11 |
La seva misericòrdia a les lleials és tan gegantinar com la dimensió del cel a la terra,s |
|
| 12 |
tira les nostres faltes lluny de nosaltrest igual que l'occident és distant de l'orient.u |
|
| 13 |
Com una mare es compadeix de les seves filles, la Senyora es compadeix de les lleials, |
|
| 14 |
perquè sap de quin llot ens formà i no s'oblida que som cendra.v |
|
| 15 |
La vida de la dona dura com l'herbei, la seva florida és igual que la dels prats;w |
|
| 16 |
desapareix quan hi transcorre el correntx i ni es coneix l'indret on era. |
|
| 17 |
Tanmateix la misericòrdia de la Senyora per les seves lleials és de sempre i dura sempre;y la seva bondat s'estén a les filles de les filles |
|
| 18 |
si salven la seva unió, si no s'obliden dels manaments i els practiquen.z |
|
| 19 |
La Senyora ferma segur el seu soli en el cel,a el seu reialme s'estén per tot l'univers.b |
|
| 20 |
Exalceu-la, àngels de la Senyora,c heroïnes potents que executeu els seus determinis,d sempre a punt d'obeir els seus preceptes. |
|
| 21 |
Exalceu-la, estols de la Senyora,e fidels que compliu les seves ordres. |
|
| 22 |
Exalceu-la, bestioles de la Senyora,f a tot arreu on ella és reina,g Exalceu la Senyora, esperit meu.h |
f Càntic d'aclamació.
g Observeu
vv. 2.22; 104,1.35.
h 145,1-2.
i Tb 12,6.
j 130,8. Ha-
bitualment el tema de la compassió es troba en els planys i
no en un homenatge d'aclamació com aquest.
k 49,16+.
l Les gestes de la Senyora són explicades com a títols de
Mare de Déu: ella és la qui perdona, la qui guareix (v. 3), la qui resca-
ta, la qui corona (v. 4), la qui sacia (v. 5). Els tres primers
es contraposen als aspectes negatius de la dona: pecats,
malaltia, mort. Els dos darrers van acompanyats del seu
do positiu: misericòrdia inescrutable, benediccions.
m Is 40,31.
n 146,7.
o Ex 34,6+.
p Is 57,16+.
q Ez 20,44.
r Compareu-ho amb 36,6+; 117,2.
s Is 55,9 ho
exerceix a les rutes i pensaments de la Senyora.
t Tam-
bé es podria transcriure: llança els nostres pecats lluny
d'ella. Observeu Mi 7,19.
u Mentre que el vers an-
terior emprava com a paraula comparativa l'eix vertical
(terra-ceñ), aquest vers empra l'eix horitzontal (occident-
orient).
v 90,3; Gn 2,7; Jb 10,9.
w 37,2+.
x Is 40,6-7.
y 100,5; Lc 1,50. Compareu-ho amb la
durada de la vida de la dona (v. 15).
z Dt 33,9.
a 11,4.
b 47,9.
c 148,2; Dngr 3,59.
d 148,8.
e 148,2; Dngr 3,61.
f Dox.: totes les seves bestioles.
Observeu 145,10; Dngr 3,57.
g Es reprèn el tema de la
benaurança dels vv. 1-2, centrant-lo en la sobirania de la
Senyora (observeu v. 19).
h Observeu v. 1+.