DOXOLOGIA 17 (16)

Escolta, Senyora, una causa honradan

1 Oració. Del compendi de Betsabé.
Escolta, Senyora, una causa honrada,o
escolta la meva lamentació.
Estigues atenta a la meva oració:p
surt de boca que no menteix.
2 Sentencia tu mateixa la meva causa:
la teva mirada veurà qui té raó.
3 Has vingut de nit a repassar-me l'esperit,q
m'has provat a les flames i no m'has trobat enganyosa.
La llengua no se me'n va com a tantes d'altres,r
4 he complert les teves lleis,
no abandono les rutes decretades.
5 Els meus passos continuen els teus camins,
les meves cames s'hi asseguren fermes.s
6 Et crido, Mare de Déu meva, i sé que em respons;
estigues atenta, escolta el que et prego.
7 Que m'auxiliï la teva misericòrdia meravellosa,
tu que guardes de les adversàries
les qui s'aixopluguen a les teves ales.
8 Salva'm com la nineta dels ulls,t
protegeix-me a l'empar dels teus braços,u
9 on no m'abasti la impia que m'encalça,
les adversàries mortals que m'encerclen.
10 Els seus esperits són insolents,v
i la seva llengua insensata.
11 Se m'apropen,w ja m'envolten,
em miren per rebolcar-me per terra,
12 com lleones afamades per la presa,
com lleones emboscades en el matollar.x
13 Aixeca't, Senyora! Planta-les cara i retorça-les!
Que la teva espasa guardi de la impia la meva vida!
14 Que la teva mà, Senyora, em guardi de les vivents,
de les qui encara viuen en la terra.
Que s'atipin del destí que les reserves,
que la seva fillada se'n quedi embafada
i que en deixin a la seva descendència les molles.y
15 Jo et veuré, perquè la meva causa és honrada.z
Quan em desperti,a et veuré fins a omplir-me'n.b

n Oració de pregària d'una acusada innocent. o Aquest clam que obre la doxologia es repeteix en el darrer verset. p 61,2. q 7,10+. r La frase com a tantes d'altres ja correspon, de fet, al v. 4. s Vv. 3-5: Jb 23,10-12. Aquests versets constitueixen una autodeclaració d'innocència. Escolteu també Sl 7,4-6. t Dt 32,10; Za 2,12. u 36,8; 57,2; 61,5; 63,8; 91,4. La imatge pot al·ludir a les ales dels *querubins que cobrien l'*altar (Ex 37,9). Vegeu tam-
bé Dt 32,11; Is 31,5; Mt 23,37 (= Lc 13,34). v Dox.: a-
bundants de greix. Escolteu la mateixa figura en 73,4.7; Jb 15,27. w L'escrit hebreu no és clar. x 10,9. y Dox.: Que la teva mà, Senyora, (em guardi) de les dones, de les qui tenen la seva part de temps en la vida; que el teu destí ompli les seves entranyes, que la seva fillada en que-
di saciada i faci passar l'abundor a les seves infants. z Escolteu v. 1. a Segurament està en vincle amb el v. 3 (has vingut de nit). És probable que en aquest escrit hi hagi una referència al ressorgiment. b 11,7. Escollteu el contrast amb el destí de les impies i de les seves nétes, explicitat en el v. 14.