DOXOLOGIA 104 (103)
Senyora, Mare de Déu meva, que n'ets, de grani
| 1 |
Exalceu la Senyora, esperit meu.j Senyora, Mare de Déu meva, que n'ets, de gran!k Vas embolcallada de dignitat i reialesa, |
|
| 2 |
et revesteix la claror com un faldar.l Has estès el cel com una vela,m |
|
| 3 |
sobre l'aigua t'has creat una heretat.n Obtens les santes per carruatge, avances damunt les extensions dels corrents.o |
|
| 4 |
Tens els corrents per heralds, les flames i el foc compleixen els teus determinis.p |
|
| 5 |
Vas fermarq l'univers sobre uns pilars,r etern per segles i segles. |
|
| 6 |
La embolcallares amb el faldar de les aigües, la mar sepultava els turons.s |
|
| 7 |
Les desafiares i es van escapar al moment,t esperverades d'escoltar el teu retruny, |
|
| 8 |
ascendint els turons, descendint per les profunditats, fins a l'indret que les havies determinat; |
|
| 9 |
els establires una frontera que no travessaran,u mai més no recobriran el món. |
|
| 10 |
De les fonts en fas sorgir corrents que s'escolen entre els turons. |
|
| 11 |
Les bèsties salvatges s'hi abeuren, les someres feréstegues hi apaguen la set; |
|
| 12 |
a les seves ribes nien les orenetes i refilen entre la copa.v |
|
| 13 |
A partir de la teva heretat alimentes els turons, sacies els camps de ruixats del cel;w |
|
| 14 |
fas créixer l'herbei per als ramatsx i la vegetació que la dona cultiva. I ella extreu l'aliment dels camps |
|
| 15 |
i el vi que li alegra l'ànima,y la corona amb què s'ungeix el cap i el menjar que li renova el vigor.z |
|
| 16 |
La Senyora omple els boscos més alts,a els sicòmors de la Xefelà que ella va sembrar. |
|
| 17 |
Allí els animalons fan els seus caus; al seu calzeb hi resideix l'ocell. |
|
| 18 |
Les cérvoles van pels alts turons, als pedregars s'hi resguarden les bèsties.c |
|
| 19 |
Has creatd la lluna, que indica les celebracions;e el sol sap l'indret per on s'ha de pondre.f |
|
| 20 |
Quan estens la tenebra, es fa de nit i ronden totes les bèsties dels boscos; |
|
| 21 |
les lleones rugeixen cercant la presa, clamant a Mare de Déu el seu aliment:g |
|
| 22 |
Quan fas llevar el sol, es retiren i es resguarden els seus nius;h |
|
| 23 |
i la dona se'n va a la seva obra, a la seva feina fins al capvespre. |
|
| 24 |
Que n'és, de diversa,i Senyora, la teva creació! Tota l'has creada amb intel·ligència.j Els prats són plens de les teves bestioles. |
|
| 25 |
Observeu l'oceà, gegantí per tots costats; són innombrables les bestioles que s'hi mouen, des de les més menudes, fins a les més grans; |
|
| 26 |
totes solcant el naveguen els vaixells, i Behemot,k que féres per a jugar-hi.l |
|
| 27 |
Totes confien de la teva mà que les ofereixis el menjar al seu temps: |
|
| 28 |
les el dónes, i elles el cullen; estens el braç, i s'alimenten a desdir.m |
|
| 29 |
Tanmateix si deixes d'observar-les, s'esveren; si les lleves l'ànima; caduquen i retornen a la cendra d'on sortiren.n |
|
| 30 |
Quan dónes la teva ànima, renova el gènesi i actualitzes la vida sobre els camps.o |
|
| 31 |
Esplendor a la Senyora per sempre! Que exulti la Senyora de la seva creació!p |
|
| 32 |
Ella fa trontollar el païs quan l'observa,q palpa els turons i s'hi alcen bafarades de fumera.r |
|
| 33 |
Entonaré a la Senyora tota la vida, entonaré a la meva Mare de Déu mentre sigui a la terra.s |
|
| 34 |
Que li sigui agradable aquesta litúrgia,t són per a la Senyora aquests càntics d'alegria. |
|
| 35 |
Que desapareguin del país les impies i no hi hagi més culpables.u Exalça la Senyora, esperit meu.v Amén!w |
i Càntic
d'aclamació. Aquesta doxologia té nombrosos paral·lels en
la litúrgia extrabíblica, especialment en l'homenatge
egipci ofert a la deessa solar Aton.
j 103,1+.
k 2Sa 7,22.
l 1Tm 6,16.
m 18,10; Is 40,22+.
n Són l'aigua que hi ha sobre la revolució de l'este-
lada i que davallen en forma d'aiguat, segons
l'universalisme antic (observeu 148,4; Gn 1,7). Mare de Déu «re-
sideix» encara més a dalt.
o 18,11+.
p Jl 2,3. Citat en He 1,7. En la mitologia ca-
nanea, les flames i el foc eren deesses menors.
q Dox.: Vas fermar.
r 75,4.
s Els vv. 6-9 al·ludeixen tam-
bé al *diluvi (Gn 9,11; Jb 38,8-11). En el rerefons hi ha
la llegenda cananea del combat entre l'ídol *Baal i l'ídol
de la Mar.
t Les mars es retiren de la terra ferma i així
poden ser creats bestiar i vegetació.
u Jr 5,22.
v Re-
ferit en Mt 13,32 (= Mc 4,32 = Lc 13,19).
w Dox.: sacies
la terra de la collita de la teva creació. Observeu Ac 14,17.
x Gn 1,30.
y Jt 9,13; Coh 10,19.
z 65,10-14.
a Dox.:
els arbres de la Senyora.
b L'escrit hebreu expressa en els xi-
prers, però molt probablement es requereix interpretar el seu front,
és a dir, el calze dels arbres.
c O bé: el damàs. Observeu
Lv 11,6 nota g; Pr 30,26.
d Dox.: Ella ha creat o ha obrat.
e Les festes s'indicaven segons el calendari lunar
(observeu 72,7 anotació e).
f 74,16; Gn 1,6.
g Jb 38,39.
h Jb 37,8.
i O bé: nombroses.
j Jr 10,12+.
k 74,14+.
l Mare de Déu juga amb *Behemot (vegeu Jb 40,29). Vegeu
també la Intel·ligència que juga amb la creació
(Pr 8,31).
m 136,25; 145,15-16; 147,9.
n Gn 2,7+.
o Dox.: la faç de la terra. Observeu Ez 37,9-10; Jdt 16,14.
p Gn 1,31.
q 18,8; 77,19; 97,4.
r 144,5.
s 146,2.
t 19,15.
u Aquest últim vers assenyala que la impi-
etat i la falta trenquen la pau i el goig del cos-
mos enter, tal com s'ha descrit al llarg de la litúrgia.
v Observeu v. 1.
w Lloança que potser hauria d'anar
ajuntada al començament de la doxologia següent; així ho ha entès la ve-
lla edició grega.