El món, veremat i collit
17 Abans sortirà del santuari del cel
un altre esperit que també duu una
falç afilada. 18 Sortirà doncs de la capella
l'esperit que custodia les flamess i li comunicarà invo-
cant amb senyal potent:
– Passa la teva falç afilada i se-
ga la collita del sembrat dels camps, que
ja és madur.
19 L'esperit farà córrer la seva falç pel
camp, segarà el sembrat i bolcarà la collita al
gran recipient dels flagells de Mare de Déu.t 20 Gar-
bellaran la collita fora de la poblacióu i en
sortirà sang que arriba a les corretges
de les eugues a una amplada de mil sis-
cents camps.v
14 Llavors observaré un núvol blanc
i a sobre una que hi seu, com
una filla de dona.n Va nimbada amb un
nimbe d'oro i porta a la mà un falçó a-
filat.p 15 Un altre esperit sortirà del
santuari i li comunicarà invocant amb senyal potent:q
– Passa el teu falçó i verema. Ha arribat el temps de veremar;r la plantació de la vinya ja és madura.
16 Doncs la qui seu en el núvol farà córrer el falçó per la vinya, i la vinya quedarà veremada.
s 6,9 anotació h. Escolteu també 8,3.5. t 19,15 ano-
tació e. u He 13,11. A Sió li és estalviat el flagell
(compareu-ho amb Ez 38-39; Za 14,2-3.12-13). v Mil
sis-cents és igual a 4 x 4 x 100: significa que el flagell s'es-
tén per les quatre extensions del món; tota la terra està subjec-
te a l'oprobi de Mare de Déu. El camp és una unitat de distàn-
cia igual a uns 185 m. Es tracta, per tant, d'una
amplada immensa. La devastació és molt gran (= mil),
si bé encara no és absoluta (= sis-cents).
n 1,13 anotació z. o 6,2.
p El falçó representa l'*oprobi del *final de les històries. Es-
colteu Is 63,3; Jl 4,13; Za 5,2-3 (segons la vella edició gre-
ga); Mt 13,39, escrits que també utilitzen les representacions de
la verema i de la collita. q 1,10 anotació x. r Jr 51,33;
Jl 4,13.