DOXOLOGIA 40 (39)

Tenia fixada la confiança en la Senyorac

1 Per a la directora de cambra. Del compendi de Betsabé. Doxologia.
2 Tenia fixada la confiança en la Senyora,
i ella, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu prec.
3 M'ha llevat del fossar abismal,
del fangar i del llot.d
Ha plantat els meus peus sobre la muralla
i m'hi sento ferma.
4 Ha inspirat a la meva llengua un himne nou,e
un homenatge d'aclamació a la nostra Mare de Déu.
Totes les qui ho veuen glorifiquen la Senyora
i fixen en ella l'esperança.
5 Joiosa la donaf que espera en la Senyorag
i no cerca l'auxili de les idòlatres,h
que es refien de confiances hipòcrites!
6 Com has pensat en nosaltres,
Mare de Déu incomparable!
Quantes delícies has obrat,
Senyora, Mare de Déu meva!
Si em proposava d'expressar-les,
no les podria ni mesurar.i
7 Tu m'has dit a cau d'orellaj
que no vols libacions ni holocaustos,
que no demanes sacrifici ni expiació.k
8 Per això et dic: «A tu em manifesto,
en el rotlle hi ha escrit el que has obrat per mi.l
9 Mare de Déu meva, vull fer la teva voluntat:
salvo la teva paraula al fons de l'esperit.»
10 Proclamo amb alegria la redempció
a tota la nació aplegada.m
No puc deixar de proclamar-la;
tu prou que ho saps, Senyora.
11 No he ocultat el teu alliberament
dintre el meu esperit;
he fet conèixer el teu auxili lleial,
la fidelitat de la teva misericòrdia,
a tota la nació aplegada.
12 I tu, Senyora, no allunyis el teu amor;
que la teva misericòrdia lleial em salvi sempre.
13 Són tantes les maldats que m'entornen
que no es poden ni mesurar.
Els meus pecats em davallen a sobre;
de tants que són, en perdo el compte;n
són més que els cabells del meu cap,
i em defalleix el vigor.o
14 Senyora,p vine a auxiliar-me,
corre a protegir-me,q Senyora!
15 Que quedin decebudes i avergonyides
les qui volen la meva mort.
Que se'n retornin desconcertades
les qui exulten dels meus mals.r
16 Que quedin mudes de vergonya
les qui em diuen: «Massa poc!»s
17 Que puguin exultar i festejar-ho
les qui et busquen de veritat;
que les qui estimen la teva obra redemptora
puguin dir sempre: «És gran, la Senyora!»
18 Jo sóc pobra i indefensa,
tanmateix la Senyora pensa en mi.
Ets tu qui m'auxilia i em salva.
Mare de Déu meva, no tardis més!

c Oració de gest d'agraïment. Els vv. 14- 18 del Sl 40 es troben de forma gairebé idèntica en el Sl 70. d Una representació semblant es troba en 69,3. e 33,3+. f 1,1. g La vella edició grega transcriu: Jo- iosa la dona l'esperança de la qual està fixada en el nom de la Senyora. h L'escrit hebreu empra un terme que podria ser el plural de Leviatan, monstre oceànic del caos primi- geni (89,10-11; Jb 7,12; 9,13; 26,12). Aquest mateix nom ha estat exercit a Assíria (Is 30,7 i potser també Is 51,9; Sl 87,4). i 71,15; 139,17-18. Observeu també Jn 21,25. j La vella edició grega expressa: m'has modelat un cos. Concretament segons aquesta edició, els vv. 7-9 es troben esmentats en He 10,5-7. k 50,8-10; 51,18-19; 69,31-32; Is 1,10+. Habitualment, tanmateix, un gest d'agraïment havia d'anar acompanyada d'un *holocaust (Lv 7,11-12; Sl 27,6). l 69,29. Aquesta transcripció suposa que la transcriptora, en el ritu de gest d'agraïment, manifesta un document transcrit on consta allò mateix que dirà de paraula en- front la nació (vv. 10-11). La vella edició grega, esmenta- da en He 10,7, conté una altra concepció: A tu em manifesta. En el document hi ha transcrit de mi... m 22,23+. n Dox.: no puc observar-los, o sigui, són massa perquè se'n pugui fer càrrec. o 38,5+.11. p A partir d'aquí fins a la fi, la doxologia pren un ressò i una estructura litúrgica de plany, mentre que el primer fragment és un gest d'agraïment. q 38,23+. r 35,4+. s 35,21.25.