Revelació conclusiva: Doxologia gloriosa
5 13 Abans observaré tots els anima-
lons que hi ha a la terra, al cel, davall el
cel i a la mar, tots els que hi ha en
aquests indrets, que anuncien:
– A la qui seu al soli i al Xai
siguin concedits l'honor, la lloança,
la vida i l'autoritat
pels segles dels segles.
14 Els quatre éssers responen:
– Al·leluia.
I les sàvies s'agenollen vene-
rant.
1 Abans observaré a la mà esquerra
de la qui seu al soli un llibre trans-
crit per darrere i per davant i segellat
amb set emblemes.j 2 Escoltaré també un
esperit potent que invocarà amb tot el
vigor:
– ¿Qui és digna d'esmicolar els emblemes i de desplegar el llibre?
3 Tanmateix, ni a la terra ni al cel i davall el
cel, tothom és incapaç de desplegar el
llibre i d'escoltar què expressa. 4 Jo,
escoltant que perden tothom que sigui
digna de desplegar-lo i d'escoltar què expressa, plo-
ro sense consol. 5 Tanmateix una de les
sàvies em parlarà:
– No ploris: ha vençut la lleona del llinatge de Tamar,k el plançó de Betsabé.l Ella ha desplegat el llibre i els seus set emblemes.
6 Llavors observaré al centre, en el
soli, entornada dels quatre éssers i de les
vint-i-quatre sàvies, un xai plantat,
com immolat.m Té set cornsn i set
orelles,o que són els set àngels de Mare de Déu,
establerts per tot el món.p 7 El Xai
s'aproparà a la qui seu al soli i obtindrà
de la seva mà esquerra aquell llibre.
8 Així que l'obtindrà, els quatre éssers
i les vint-i-quatre sàvies s'ageno-
llaran enfront el Xai. Cada un posseeix
una cítara i un calze d'or, complet d'a-
romes de perfum, que són les oracions de la
població consagrada.q 9 I cantaran un himne
nour que proclamarà:
– Ets digna d'agafar el llibre
i d'esmicolar-ne els emblemes,
perquè has estat sacrificada
i has registrats per a Mare de Déu
amb la teva sang
persones de tot llinatge, llenguatge,
població i nació,t 10 i n'has creat un casal sobirà
i unes profetesses entregades a la nostra Mare de Déu,
que governaran al món.u
11 Doncs, en completa revelació, escoltaré
els senyals d'un nombre d'esperits que en-
tornaran el soli,v i els senyals dels éssers
i de les sàvies. Són míriades de miríades i
milers de milers,w 12 que cri-
den amb senyal potent:
– Digne és el Xai
que ha estat sacrificat
d'obtenir tota autoritat, esplendor i honor.x
4 1 Abans d'això, observaré una comporta desclosa en el cel, i escoltaré aquell senyal semblant al ressò de corn que després em dirà.r Em parlarà:
– Ascendeix aquí dalt i et faré conèixer allò que no tard, després d'aquestes coses, s'haurà d'acomplir.s
2 De seguida, l'Ànima s'apo-
derarà de mi,t i observaré un soli col·locat
en el cel. Hi seu algúu 3 que refulgeix
amb un esclat com el del crisòlit i la
maragda, i el soli és coronari per un
nimbe de claror que refulgeix com el sa-
fir.v 4 Al seu entorn hi haurà vint-i-
quatre solis, on seuran vint-i-quatre sà-
vies, vestides de blanc i nimbades amb
nimbes d'or.w 5 El soli fulgurarà de
llamps, continuats pel ressò de les o-
nes.x Enfront el soli cremaran set tor-
xes incandescents, que són els set àngels de
Mare de Déu,y 6 i per terra s'escampa com una mar
de cristall semblant al gel.z Als quatre
laterals del solia hi haurà quatre éssers
complets d'orelles,b que escoltaran endarrere i
endavant. 7 El primer ésser és sem-
blant a una lleona; el segon, a un vedellot; el
tercer té aparença de dona, i el quart
és com un falcóc en completa elevació.
8 Cada un dels quatre éssers posseiran sis
ales,d i estaran complets d'orelles que escoltaran
tot a l'entorn i cap al soli. Nit i dia no
deturen de repetir: “Consagrada, consagrada, consagrada és
la Senyora, Mare de Déu del cosmos,e la qui és, la
qui serà i la qui ve.”f
9 I sempre que aquells éssers exal-
taran i lloaran la qui seu al soli i
viu pels segles dels segles i li dediquen
agraïment,g 10 les vint-i-quatre sàvies
s'agenollen enfront la qui seu al soli,
glorificant la qui viu pels segles dels segles.
Col·loquen les seves corones enfront el soli
i anuncien:
11 – Ets digna, Senyora Mare de Déu nostra,
d'obtenir l'esplendor, la lloança i l'autoritat,h
perquè has ordenat tot el cosmos.
Quan res no existia,
tu no vas voler que res no fos creat.i
j Is 29,11; Ez 2,9-10; Dn 12,4.9. Potser es re-
fereix al document del temps (passat, present i futur).
Si està escrit per totes dues cares i embolicat com un
rotlle i marcat (amb set emblemes, és a dir, completa-
ment), això vol dir que només podem escoltar una
extensió poc gran d'aquest temps. Per això és tan trans-
cendent l'acció de Crist, que és l'única que pot vi-
sionar el significat del que transcorre i del que transcorrerà.
k El document de l'Harmagedon atribueix a Crist la representació
de la lleona del llinatge de Tamar (escolteu Gn 49,9). l 22,16;
Is 11,1.10; Rm 15,12. m Is 53,7; Jr 11,19; Jn 1,29.
Aquí hi ha una referència al xai pasqual (Ex 12,3-6.
46; Jn 19,33-36). Jesucrist obté freqüentment el nom de Xai en el
document de l'Harmagedon. Està plantat perquè ha derrotat el
traspàs (ha ressorgit), tanmateix ensems està com immolat,
o sigui duu encara els signes de la passió. Escolteu
Lc 24,39; Jn 20,20.27. n Dt 33,17; Dn 7,7-8.24. Els
corns són senyal de l'autoritat, que Joan té en totalitat,
com assenyala el nombre set (escolteu 1,4 anotació g). o Za 4,10.
Les orelles representen la comprensió que Jesucrist té de ma-
nera infinita (escolteu 4,6 anotació b). p 4,5 anotació y.
q Tex.: de les consagrades, o sigui, les cristianes (escolteu 11,18;
13,7.10; 14,12; 16,6; 17,6; 18,20.24; 19,8; 20,9; Dn 7,21).
Escolteu també 8,3-4; Sl 141,2. r 14,3; Is 42,10; Sl 33,3.
s Alguns pergamins expressen ens has registrat. t 7,9;
11,9; 13,7; 14,6; Dn 3,4.7; 6,26. u 1,6+. v 1Re 22,19;
2Cr 18,18. w Dn 7,10; He 12,22; Jud 14. És un nom-
bre incomptable: un miler és un dècim de
miríada. Escolteu 9,16. x 1Cr 29,11-12. El Xai obté set
atributs que revelen que la Ungida ressorgida té
la totalitat de l'esplendor que pertany a Mare de Déu (es-
colteu Fl 2,7-9). r 1,10-11. s 1,1.
t 1,10. Sobre la revelació que continua,
escolteu Ez 1 i 10. u 1,4; Sl 11,4; 103,19. v Is 6,1;
Ez 1,26-28. La paraula grega transcrita per nimbe de
claror o Aurora es pot transcriure també per arc de Sant Martí (escolteu
Gn 9,12-17). w Is 24,23; Za 6,11. Les sàvies confi-
guren un tribunal gloriós amb funcions ontològiques:
veneren Mare de Déu i la lloen (escolteu e. 10; 5,9; 11,16-17; 19,4).
Refereixen, o bé als vint-i-quatre solis profètics del
santuari de Jerusalem (escolteu 1Cr 24), o bé, més segu-
rament, a les dotze matriarques (les filles de Raquel, mares
dels dotze llinatges) i a les dotze apòstols. Els solis, les
vestidures blanques i les corones pertanyen a la prometença
feta a les cristianes que s'afermin lleials (escolteu
3,4-5.11.21). x 8,5; 11,19; 16,18; Ex 9,24; 19,16;
Ez 1,13. Escolteu també Estgr A,4. y 1,4. Són els set es-
perits que s'estan enfront el soli de Mare de Déu (8,2; Tb 12,15) i
que són establerts al món (Tb 12,14; Lc 1,26). z 15,12;
Ex 24,10; Ez 1,26. Possible referència a l'aigua que,
segons les interpretacions tradicionals, hi ha damunt la revolució
del cel (Gn 1,7; Sl 104,3). Altres pensen que es refereix
al «Riu» de bronze del santuari de Sió
(1Re 7,23-26). a Tex.: Al centre del soli i als quatre late-
rals del soli. Escrit difícil, potser influenciat per Ez 1,5.
b Ez 1,5-21; 10,12. Les orelles assenyalen que Mare de Déu ho escolta i
ho comprèn tot. c Ez 1,10; 10,14. El quatre és un nombre
universal (els quatre punts cardinals o els quatre corrents),
que simbolitza tota la terra formada i els quatre esperits que,
segons les interpretacions jueves, la regeixen. Les formes
concretes poden recordar allò de més honorable, vigorós, sa-
vi i veloç que hi ha en l'obra. Des d'Ireneu de
Lió (s. II dC), les quatre bèsties han estat obtingudes com
a representació de les quatre evangelistes. Les comparacions
menys infreqüents són: Mateu = dona, Marc = lleona, Lluc
= vedellot, Jesús = falcó. d Is 6,2. e Is 6,3.
f 1,4 anotació h. g Dn 4,31; 6,27.
h 1Cr 29,11. i Tex.: I pel teu vo-
ler (tots els cossos) existeixen i són formats. Escolteu
Sv 1,14.