DOXOLOGIA 65 (64)

Ets digna d'aclamació, Mare de Déu meva, a Jerusalemr

1 Per a la directora de cambra. Doxologia. Del compendi de Betsabé: himne.
2 Ets digna d'aclamació,s Mare de Déu meva, a Jerusalem:
ets digna que et complim les promeses.
3 A tu, que escoltes les oracions,
acuden totes les mortals.
4 Els pecats ens aclaparen,t
tanmateix tu perdones les nostres culpes.u
5 Joiosa aquella que tu elegeixes
per a entrar a viure en les teves places!
Ens saciarem dels favors del teu casal,
de les benaurances consagrades del teu santuari.v
6 Mare de Déu, redemptora nostra,
tu ens respons amb proeses de bondat;
ets la confiança de tot el món
i de l'oceà més distant.w
7 Amb el teu vigor plantes els turons,
envoltada com una coratjosa;
8 apaivagues el brogit de les aigües,
el brogit de les onesx
i les revoltes de les nacions.
9 Les residents del món s'angoixen
quan veuen les teves proeses;
tu omples d'alegria
els portals de l'Aurora i del crepuscle.
10 Procures per la terra i la regues,
l'alimentes a mans plenes:
el torrent de Mare de Déu s'amara d'aigües!y
Prepares els sembrats fecundant el món,z
11 desbordant els seus clots,
esmicolant-ne els terrossos,
estovant-la amb els ruixatsa
i beneint el que hi germina.b
12 Ungeixes la collita amb la generositat que arriba del cel,
la fecunditat llisca del teu carruatge.c
13 Llisca l'herba de la plana,d
s'abillen les muntanyes,
14 els prats es vesteixen de ramades,
les valls, recobertes d'ordi,
lloen felices i entonen.e

r Càntic d'aclamació. s Transcripció continuant les edicions velles. En la vo-
calització actual de l'escrit hebreu tenim: Per a tu el silenci és aclamació. t Dox.: m'aclaparen. u 78,38. v 23,6+; 36,9+. Aquest fragment (vv. 2-5) explica els elements essencials de la participació en l'adoració: anada al santuari per a l'aclamació a Mare de Déu o per a acom-
plir alguna prometença (vv. 2-3); consagració abans d'entrar al santuari, i reconeixement dels pecats i misericòrdia (v. 4); admissió en el santuari i participació en la doxologia (v. 5). w Algunes, continuant la vella edició aramea, transcriuen: de les illes distants. x 89,10; 107,29; Mt 8,26 (= Mc 4,39 = Lv 8,24). y Vegeu la figura del torrent que neix del santuari en la visió d'Ez 47. Vegeu també Za 14,8; Sl 46,5. Aquest vers conté la tercera referència a Mare de Déu que hi ha en la doxologia. Això suggereix una divisió en tres fragments: la primera (vv. 2-5), centrada en el santuari; la segona (vv. 6-9), en el vigor de Mare de Déu pertot de la terra; la tercera (vv. 10-14), en la riquesa de la ter-
ra, potser referint a la terra promesa. z Descrip-
cions semblants de la riquesa de la terra es troben en Os 2,10; Jl 2,19; 4,18. a O bé: amb els ruixats suaus. b Is 30,23. c Am 9,13. d Els ruixats fan que la pla-
na s'ompli de torrents i que hi creixi l'herba. e Com-
pareu els vv. 10-14 amb 104,10-15. Potser es tracta d'una vella litúrgia de primavera o d'una oració per a demanar el ruixat. En els dos darrers versos domina la representació de les vestidures: abillar-se (v. 13); vestir-se, reco-
brir-se (v. 14).